El miratge de la caiguda en picat del preu del gas
El mercat de futurs anticipa una nova escalada, però sense arribar als màxims de l’estiu passat
BarcelonaEl preu del gas s’ha desplomat l’última setmana respecte als màxims històrics del mes d’agost. Una caiguda en picat que, de retruc, rebaixa automàticament el preu de l’electricitat. Així, divendres el MWh de gas en el mercat ibèric Mibgas se situava al voltant dels 46 euros, mentre que a l’índex de referència europeu, el TTF dels Països Baixos, se situava cap als 111 euros. Uns preus ben allunyats dels del mes d’agost, quan al TTF el MWh de gas va arribar a cotitzar a 349 euros, mentre que al Mibgas es van assolir gairebé els 223 euros.
De fet, el preu del TTF ha baixat gairebé un 64% des dels màxims, mentre que en el cas del Mibgas el descens encara ha sigut superior, del 85%, fins al punt que l’última setmana ja hi ha hagut dies que no s’ha aplicat l’excepció ibèrica perquè el preu era inferior als 40 euros previstos en el topall al gas.
Però a què es deu aquesta baixada del preu del gas? ¿Serà permanent? Els experts ja avancen que és una situació conjuntural i que els preus tornaran a escalar, tal com reflecteixen els mercats de futurs. Per exemple, al Mibgas, el preu del MWh per lliurar d’aquí un mes cotitzava divendres a 74 euros, i per d'aquí un trimestre, a més de 119 euros. És a dir, la baixada actual és conjuntural, malgrat que els mercats no anticipen una escalada de preu com la que hi va haver a l’estiu.
Les causes del descens actual de preus són bàsicament l’acaparament de gas que s’ha fet, que ha portat que els dipòsits espanyols, segons reconeix Enagás –l’operador del sistema–, estiguin al 93%. Amb aquest nivell de reserves, per seguretat, gairebé no cap més gas al sistema espanyol i, de fet, hi ha almenys una dotzena de metaners fent cua i esperant fora de port per poder descarregar. L’altre element clau, i que per lògica passarà aviat, és el clima, amb unes temperatures aquesta tardor, no només a Espanya sinó a tot Europa, molt suaus. Les calefaccions de gran part del continent encara no s’han posat en marxa.
Altres factors hi han influït, com el fet que les últimes setmanes ha bufat més vent, cosa que ha permès augmentar la generació eòlica d’electricitat, després d’un estiu en què la producció elèctrica en cicles combinats de gas natural ha suposat el 30% del total, quan habitualment no arriba al 20%.
Joan Puertas, vicepresident de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, detalla el que ha passat: el preu baixa ara perquè hi ha molt de gas al sistema, i aquesta abundància respon “al fet que hi ha hagut una compra ferotge [de gas] els últims mesos a qualsevol preu”.
Per a aquest expert, la guerra a Ucraïna i el fet que Rússia hagi tallat l’aixeta del gas a Alemanya no és l'única causa de la crisi energètica. Segons explica, l’inici del problema va començar amb la pandèmia del covid, quan amb la paralització de l’economia (i de moltes indústries) va caure la demanda de gas i el seu preu es va situar a mínims històrics. Els contractes de gas, normalment, es fan a termini, en molts casos de dos anys, però en aquell moment hi havia tanta abundància i van caure tant els preus que molts operadors van trencar els contractes a termini per anar al mercat spot (diari). Quan l’activitat es va reprendre i la demanda va tornar a pujar i, per tant, també els preus, aquests operadors ja no tenien assegurat el subministrament a un preu pactat i havien d’anar al mercat diari i pagar més.
Aquest encariment ja iniciat el 2021 es va agreujar a partir del mes de febrer amb la invasió russa d’Ucraïna. Molt del gas dels contractes a termini que s’havien trencat amb el covid va anar a parar a la Xina. I amb el tancament del subministrament a Europa per part de Rússia, molts operadors europeus van haver de recomprar a la Xina, a un preu molt més alt, aquell gas al qual havien renunciat durant la pandèmia.
Mercat complex
La Comissió Europea i els líders dels Vint-i-set ja fa mesos que estan, cimera rere cimera, buscant mecanismes per rebaixar el preu del gas. Entre els seus objectius hi ha el de trobar un índex de referència de preus per al GNL que es desvinculi del TTF holandès, que fixa el preu d'acord amb el gas que arriba per gasoducte, molt més car que el gas natural liquat.
Per a Puertas, la reforma del mercat del gas és essencial per aconseguir l’abaratiment d’aquest hidrocarbur. “El sistema europeu de preus del gas és extremadament complex i inadministrable”, assegura. A més, creu que Europa està pagant un sistema de mercat amb massa operadors que fins ara només s’havien preocupat pels preus i no per la seguretat de subministrament. Per això advoca pels contractes a llarg termini i ho compara amb el mercat de les hipoteques. Igual que una hipoteca a tipus fix pot compensar a llarg termini, encara que a curt termini sigui més cara, amb el gas passa igual: potser compensen contractes a termini encara que en el moment de la firma siguin més cars.
