Més enllà de Veneçuela: d'on arriba el petroli que importa l'Estat?

MadridLes últimes decisions de Donald Trump no només situen els aranzels a la diana. El president dels Estats Units també hi ha col·locat el petroli. En particular, aquell que duu segell veneçolà. Trump ha revocat el permís a Repsol i altres petrolieres per poder exportar cru i derivats de Veneçuela a la resta del món. La decisió ha activat la via diplomàtica per l'impacte econòmic que pot tenir damunt la companyia que presideix Antoni Brufau –la setmana passada, en plena guerra comercial, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, en va parlar amb el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, han explicat fonts del ministeri–. L'any 2024 Repsol va produir 67 milions de barrils diaris al país, amb una part important del cru proporcionat per la petroliera estatal veneçolana PDVSA com a pagament en espècie pel deute del país amb la companyia espanyola. La seva exposició patrimonial al país era de 504 milions d'euros, segons l'informe financer d'aquell exercici. Però ¿fins a quin punt la decisió de Trump afecta l'arribada de petroli a l'Estat?

D'entrada, cal tenir en compte que Espanya depèn al 100% de països tercers per satisfer la seva demanda de petroli. El juny del 2021 l'Estat va posar punt final a 60 anys de producció de cru amb el tancament per part de Repsol de la plataforma Casablanca, a la costa de Tarragona. Les dades oficials sobre exportació de cru a Espanya relacionen el volum d'arribada amb el país de sortida, però no s'identifica l'empresa per una qüestió d'informació confidencial. En tot cas, qui importa principalment cru a l'Estat són aquelles companyies que compten amb refineries, indiquen fonts del sector energètic, unes instal·lacions que s'han situat en el punt de mira per la seva contribució a la crisi climàtica. Són Repsol, BP i Moeve (antiga Cepsa). Això, però, no vol dir que no hi hagi altres operadors, indiquen les mateixes fonts, que recorden el paper dels anomenats traders o comercialitzadores, que es dediquen a la compravenda de primeres matèries com el petroli.

De totes les fonts de subministrament, Veneçuela no està entre les principals. L'any 2024 es van importar 3.006 milions de tones de petroli procedents d'aquest país, segons dades de la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petroliers (CORE), cosa que suposa un 4,6% del total de petroli que es va importar aquell any (64.588 milions de tones). El pes del país bolivarià ha anat minvant els últims anys fins a quedar lluny d'altres països. De fet, per trobar una quantitat similar d'importació de cru des de Veneçuela cal remuntar-se a l'any 2015.

Diversificació

Amb el veto al petroli rus l'any 2023, qui s'ha consolidat com a font de subministrament han estat els Estats Units. L'any passat van liderar la importació de cru amb 10.254 milions de tones (Mt), segons el registre CORE, el doble del que es va registrar només tres anys abans. Això no només posa en evidència com s'ha substituït el petroli procedent de Rússia (segons el registre CORE, Espanya en va rebre per últim cop l'abril del 2022), sinó també la cursa dels Estats Units per incrementar la producció i desbancar les fonts de subministrament de petroli tradicionals com Nigèria, l'Aràbia Saudita, Angola o l'Iraq i, per tant, l'OPEP. De fet, el 2016, quan Espanya va començar a importar petroli dels Estats Units, el país només suposava el 0,81% de les compres totals de cru amb 522 milions de tones.

Però a més de Veneçuela i els Estats Units, l'any 2024 Espanya va rebre petroli de 22 països més. Per zones geogràfiques sobresurt el continent americà, d'on es van importar 34.458 milions de tones de cru pel pes dels Estats Units, però també del Brasil (9.133 Mt). Aquests dos països els segueixen Mèxic i el Canadà.

Pel que fa a l'Àfrica, es van importar 19.673 Mt de petroli. Lideren l'arribada Nigèria (7.390 milions de tones de cru), Angola (4.055 Mt) o Líbia (3.873 Mt), però també Algèria i Guinea Equatorial. De l'Orient Mitjà, la compra de petroli d'aquesta zona es va situar en 5.029 milions de tones repartides entre l'Aràbia Saudita i l'Iraq. Anys enrere, l'Iran o Síria havien tingut un paper rellevant que ha desaparegut per les sancions i els embargaments. Finalment, de països d'Europa i Euràsia, el registre CORE detalla que es van importar 5.029 milions de tones de petroli amb el lideratge del Kazakhstan i Noruega. El pes d'aquesta zona ha caigut per la desaparició d'importacions de cru de Rússia.

Una de les particularitats d'Espanya pel que fa a la importació de cru és la "flexibilitat per rebre diferents tipus de cru per la capacitat que té de processar-los", apunten des de l'Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petroliers, que xifren en una trentena els tipus de cru que arriben a l'Estat. "Aquesta diversificació va permetre substituir el cru quan, per exemple, es va vetar la importació de productes petroliers procedents de Rússia l'any 2023 per la invasió a Ucraïna", expliquen des del sector. Això, per exemple, fa que Espanya pugui arribar a exportar a altres països amb problemes pel que fa al refinament de l'hidrocarbur.