Melià a Cuba: l’aliança que va néixer amb Fidel Castro i Escarrer
La cadena mallorquina va iniciar la presència a l’illa el 1990 amb el Sol Palmeras i, 36 anys després, inicia la retirada de 15 hotels en un context de crisi turística i pressió geopolítica
PalmaLa història de Melià Hotels International a Cuba s’entén només dins el gir econòmic que viu l’illa del Carib a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta. Amb la caiguda del bloc soviètic entre el 1989 i el 1991, Cuba perd el principal suport econòmic i entra en el denominat Período Especial, una etapa de crisi profunda marcada per la manca de divises, l’escassetat de productes bàsics i el col·lapse de bona part de l’activitat productiva.
En aquest context, el govern cubà accelera una obertura selectiva de l’economia en què el turisme internacional es converteix en un dels pilars per obtenir moneda estrangera. Aquesta aposta implica consolidar un model fins aleshores incipient: la col·laboració amb cadenes hoteleres estrangeres que gestionen establiments turístics sota propietat estatal, en un esquema mixt que esdevé estructural a partir dels anys noranta i que obre les portes a Melià.
El primer hotel amb Escarrer i Castro
El punt d’inflexió per a la companyia hotelera mallorquina arriba el 10 de maig del 1990, quan s’inaugura a Varadero el Sol Palmeras, el primer hotel de Melià a Cuba. A l’acte hi assisteixen Fidel Castro i Gabriel Escarrer Julià, fundador del grup mallorquí, en un gest que simbolitza la nova etapa de col·laboració entre el règim cubà i les empreses hoteleres espanyoles.
Aquest establiment no només obre la porta a la presència de Melià a l’illa, sinó que es converteix en la pedra angular d’un model que es consolidarà durant dècades: propietat estatal dels actius i gestió privada internacional. El Sol Palmeras (l'hotel més emblemàtic de Melià a Cuba) és, de fet, el primer gran cas estable d’aquesta fórmula i el punt de partida d’una relació que s’estendrà durant 36 anys, fins al gir anunciat aquests darrers mesos.
Expansió al mapa turístic cubà
Durant els anys noranta i els 2000, Melià es consolida com una de les principals operadores hoteleres estrangeres a Cuba, en paral·lel a la transformació del país en destinació turística del Carib. La cadena amplia la presència a les principals zones de desenvolupament turístic: Varadero, els cayos del nord com Cayo Coco i Cayo Santa María, Holguín i l’Havana, on la companyia mallorquina aposta també per establiments urbans vinculats al turisme cultural i de negocis.
Amb el pas dels anys, Cuba esdevé en un dels mercats estratègics del grup empresarial de Gabriel Escarrer. Segons dades recents, abans de la retirada anunciada aquesta setmana, Melià gestionava 34 hotels a l’illa, que representaven aproximadament el 14% del seu portafolis global. El 2018, la companyia tenia més d'11.000 treballadors a Cuba, al voltant d’una quarta part de la seva plantilla mundial, una xifra que reflecteix el pes excepcional del país dins l'estructura internacional.
Un model lligat a GAESA
El model que ha sustentat aquesta expansió es basa en una estructura de col·laboració en què les empreses estrangeres no són propietàries dels establiments. L’estat cubà, sovint a través de conglomerats com Gaviota i el grup militar GAESA, aporta els actius immobiliaris, mentre que les cadenes hoteleres aporten la gestió, la marca i la capacitat de comercialització internacional.
Aquest esquema ha situat una part significativa del negoci hoteler sota l’òrbita d’entitats vinculades al sector militar cubà, un element que ha estat clau en l’enduriment de les sancions nord-americanes contra empreses estrangeres que operen al país. Les restriccions han anat condicionant progressivament les aliances internacionals i han afegit pressió a la continuïtat d’aquest model.
El gir del 2026 i la retirada progressiva
La decisió de Melià de deixar la gestió de 15 hotels a Cuba s’emmarca en un procés més ampli de reducció de la presència de cadenes internacionals a l’illa. En els darrers mesos, altres operadors com Iberostar han abandonat també diversos establiments vinculats a estructures estatals cubanes, mentre que grups com Minor Hotels o Royalton han reduït o cessat la seva activitat al país. Cal remarcar que a principis del mes de maig d'enguany Melià ja va començar a reduir de manera significativa la seva operativa a l’illa, amb el tancament progressiu de fins al 50% dels seus hotels, en un escenari marcat per la caiguda de la demanda, les dificultats operatives i la reducció de connexions aèries.
El moviment actual suposa, per tant, el punt més crític en una relació de 36 anys iniciada amb el Sol Palmeras el 1990. Des d’aquell primer hotel inaugurat amb Fidel Castro i Gabriel Escarrer, Melià havia estat una peça central en el desenvolupament del turisme cubà contemporani. La seva retirada parcial el 2026 marca el canvi més profund en aquesta aliança històrica, en un moment en què el sector turístic de l’illa afronta una caiguda sostinguda de visitants i un entorn geopolític cada vegada més restrictiu per a la inversió estrangera.