El mal de la guerra a l'empresa illenca

PalmaUna de les empreses de carns i embotits més grans de Mallorca fa més d’un mes que espera que arribi a Tarragona un vaixell procedent d’Ucraïna carregat de 2.500 tones d’ordi, blat i blat de moro. Ca’n Company Mallorca té 3.000 animals, entre porcs, vaques i ovelles, i encara que a Asaja no volen parlar de “pànic”, reconeixen que la guerra de Rússia contra Ucraïna els suposa un problema greu i incert, segons explica el seu gerent, Joan Simonet.

Ucraïna és el graner d’Europa. De fet, és el quart exportador mundial d’aquests productes imprescindibles per a l’aliment del bestiar. El 60% del blat de moro que consumeix Espanya prové del país que presideix Volodímir Zelenski. El mateix passa amb el 10% del blat i el 25% de l’ordi.

Per als pagesos de les Balears les alternatives de mercat són poques:recórrer als mercats del Canadà, dels Estats Units o de l’Argentina, que apujaran els preus, explica Simonet. De fet, en dos dies el preu de l’ordi per a alimentació animal ha pujat 200 euros la tona.

La sequera que pateixen les Illes tampoc no ajuda a la conjuntura: hi ha poc farratge i, per tant, queda descartat com a salvavides. Simonet explica que el problema principal és de subministrament, és a dir, no hi ha producte o especulen amb ell. De fet, a Ca’n Company Mallorca sospiten que el producte del vaixell que esperen s’ha perdut en mans del millor postor.

La solució que es preveu, de moment, és posar a règim el bestiar per estalviar gènere. “No sabem si d’aquí a un mes i mig podrem alimentar el bestiar per la manca de subministrament de cereal”, explica a l’ARA David Coll, el propietari de l’empresa de genètica porcina UPB Genetic World amb seu a Navàs (Bages). Té una vintena de treballadors a les granges. Té unes 3.000 truges, però si la guerra s’allarga es podria veure obligat a dur-les totes a l’escorxador i tancar el negoci.

Exportacions illenques

El producte que més exporten les Balears a Rússia i a Ucraïna és el calçat. La facturació d’aquest mercat suposa entre l’1% i el 5% dels ingressos d’aquestes empreses. Això no són xifres astronòmiques, coincideixen els empresaris, però actualment allò que preocupa és l’estabilitat de les relacions comercials i el plantejament d’algunes companyies pel que fa a les seves inversions internacionals. Les empreses ja han interromput la cadena d’exportació a ambdós països.

L’empresa mallorquina de sabates Bestard tenia previst aquest mes de març fer un enviament d’uns 800 parells de sabates a Rússia i Ucraïna, igual que la de calçats menorquins Pons Quintana, que té pendent de servir una comanda d’uns 35.000 euros, segons explica un dels caps de l’empresa i president de l’Associació del Calçat de Menorca, Juan Carlos Fernández.

Igualment, ambdós responsables coincideixen en el fet que des de fa mesos les comunicacions han estat constants amb els seus socis ucraïnesos. "Abans de res, ens hem interessat per la integritat del nostre distribuïdor a Ucranïa", afirma el responsable de màrqueting de sabates Bestard, Biel Company. "Lògicament, no els telefonarem per reclamar res", exclama Fernández, que també explica que històricament en les comandes amb els països que no són part de la Unió Europea i exmembres de l'URSS demanen un 25% d'euros per avançament perquè "les relacions comercials funcionen diferent".

L’altre producte estrella de les exportacions són les begudes espirituoses. Per a la destil·leria Antonio Nadal, que comercialitza Túnel, el volum de les exportacions és d’un 3%, la qual cosa suposa facturar entre 600.000 i 800.000 euros, segons explica el seu gerent, Biel Àngel Morell. Per a ells, la guerra ha suposat no només la interrupció del mercat, sinó de les relacions comercials que es trobaven in crecendo a l’est europeu. Ara, tal vegada investigaran altres mercats com Turquia, Egipte o Romania.