Laboral

La lluita de procuradors i advocats amb pensions de 350 €

Un col·lectiu de professionals denuncia l'opacitat de les mutualitats a les quals contribuïen

3 min
Una imatge d'arxiu d'un judici a l'Audiéncia de Barcelona

BarcelonaJaume Galí atén la trucada de l'ARA entre anades i vingudes al jutjat. Té 66 anys, al febrer en farà 67 i, encara que aleshores ja es podria jubilar, no ho farà. El perquè és complex i, com la seva feina, té molt a veure amb normatives i lletres petites. Si aquest procurador decidís començar a cobrar la pensió, calcula que seria només d'uns "350 o 400 euros" al mes. És un dels milers de professionals d'aquest col·lectiu –que també inclou els advocats– que des de fa mesos denuncien l'atzucac en què s'han trobat al final de la seva carrera laboral i després de més de quatre dècades cotitzant.

Per explicar el cas de Galí i la resta, primer hem de fer marxa enrere en el temps. Fins a l'any 1995, els advocats i procuradors que volien exercir havien d'estar donats d'alta obligatòriament en una mutualitat. Així doncs, en lloc de cotitzar a través del règim de treballadors autònoms (RETA) de la Seguretat Social, el que feien era aportar diners a un fons comú. D'aquesta bossa de les mutualitats, en sortien les seves pensions quan es jubilaven i també els garantia determinades cobertures socials en casos com una incapacitat temporal. "Se'ns va vendre que era la panacea perquè pagàvem menys que a la Seguretat Social i se'ns deia que tindríem una pensió superior", recorda Galí.

L'embolic va començar quan aquest model es va oferir com una alternativa, ja no com un requisit indispensable per poder exercir. Pel camí hi va haver un altre canvi normatiu, que tenia un termini d'aplicació de deu anys: en lloc de funcionar com un pot comú, les mutualitats havien de reconvertir-se a un sistema individualitzat. És a dir, cada advocat i procurador faria aportacions mensuals que en determinarien la pensió de jubilació depenent de les quantitats pagades. Així i tot, també podien triar entre deixar de ser mutualistes i fer el pas al RETA o combinar les dues fórmules.

Protesta a les xarxes

Els afectats contactats per l'ARA coincideixen a dir que, en aquest punt, la comunicació de les entitats va ser "opaca" i que no van comptar amb prou informació. "No es van explicar els efectes que tindria a llarg termini", critica. Aquest procurador denuncia que tampoc va rebre la part proporcional dels diners que hi havia destinat els anys anteriors, quan encara operava de manera col·lectiva. Aquesta situació ha explotat precisament ara –amb una onada de queixes a les xarxes socials a través del Moviment J2, com es fa dir el col·lectiu– perquè és quan aquests advocats i procuradors s'han posat a fer els números per jubilar-se. "Ara per ara no em puc jubilar. Esperaré com a mínim fins que la meva dona comenci a cobrar la pensió, perquè almenys aquests ingressos ens donaran una mínima independència", comenta Galí.

La situació que està intentant evitar és la que ja viu ara Ricard Casas, també procurador i que després de més de quatre dècades exercint cobra una pensió vitalícia de 330 euros al mes. "Ara soc un mantingut de la pensió de la meva dona i m'he d'anar venent patrimoni per subsistir. No m'arriba per pagar l'assegurança mèdica ni molt menys la del cotxe", lamenta. Considera que tot plegat es tracta d'un "engany" i lamenta que aquesta incertesa per les pensions està obligant alguns professionals a "arrossegar-se amb la toga pels jutjats" a una edat avançada.

En el cas de Pilar Mampel, una altra procuradora que des de fa dos anys cobra una pensió d'uns 350 euros, la xifra no va ser una "sorpresa". "La mutualitat és una cosa obsoleta avui dia, però era una època de vaques grasses i ningú s'hi va fixar; no vam lluitar en el seu moment i ara el que molts voldrien és que els seus diners passin al RETA", apunta. De fet, la principal petició del Moviment J2 és que el govern espanyol habiliti una "passarel·la" al règim d'autònoms de la Seguretat Social que permeti a aquests mutualistes cobrar almenys la pensió contributiva mínima.

Què hi diuen les mútues?

Rafael Navas, president de la Mutualidad de la Abogacía, una de les principals entitats assenyalades, ho té clar: "La pensió depèn del que realment has aportat, nosaltres establim la quota mínima i tu decideixes com t'endús després els diners". En aquest sentit, defensa que de mensualitats de 300 o 400 euros "n'hi ha algunes", però diu que no són ni de bon tros la majoria. "Hi ha mutualistes amb 1.000 o 1.500 euros de pensió perquè van decidir estalviar per tenir aquest capital en un futur", rebat. Navas assegura que estaria d'acord amb aprovar aquesta "passarel·la al RETA" –sempre que no perjudiqui els que es quedin–, però insisteix que ara per ara no és possible legalment.

Per la seva banda, el director de la mutualitat Alter Mutua, David Gabarró, explica que en el seu cas només hi ha un "grup molt reduït" d'afectats que han protestat per aquesta situació. "Nosaltres anem informant cada any de les aportacions que s'han fet i des de la pàgina web pots veure el saldo del capital que obtindràs a la jubilació", afegeix.

stats