Energia
Economia 01/04/2022

Francesco La Camera: "L'energia s'encareix perquè la transició no és prou ràpida"

4 min
Francesco La Camera, director general de l'Agència Internacional d'Energies Renovables.

BarcelonaFrancesco La Camera és el director general de l'Agència Internacional per a les Energies Renovables (Irena, per les seves sigles en anglès). Ha estat a Barcelona per participar en React Barcelona, la segona jornada per a la reactivació econòmica. 

La proposta espanyola i portuguesa de topar el preu del gas pot alentir la transició energètica?

— No penso que una mesura única presa per un o uns governs pugui tenir un impacte sobre una tendència en aquest moment de crisi. El que estem veient ara és la crisi perfecta d’un sistema energètic centralitzat basat en les energies fòssils. És evident per a tothom que aquest sistema no és fiable, no és eficient econòmicament, no té cap mena de coherència amb l’acord de París, i genera una sèrie de dependències geopolítiques. El què esperem és que aquesta situació impulsi els governs a accelerar la transició energètica.

La crisi d’Ucraïna pot portar a més inversió en renovable i més ràpida?

— És el que volia dir quan parlem de fiabilitat i de dependència. Hi ha una dependència que empitjorarà amb la crisi d’Ucraïna. El límit dels combustibles fòssils en el sistema energètic ja era molt evident, però la crisi d’Ucraïna ha fet més palesa aquesta manca de fiabilitat. Penso que la mesura impulsada pel govern espanyol té una sèrie de raons que la sustenten, però no hi ha dubte que el govern d’Espanya està liderant aquesta acceleració de la transició energètica tant a Espanya com a Europa.

França opta per les nuclears i podria ser un tap per a les renovables que s’estan desenvolupant aquí.

— Durant molts anys hem dit que la primera i més important prioritat és invertir en infraestructures . Realment hi ha una necessitat patent d’interconnexions i també de flexibilitat per aconseguir aquest equilibri del sistema energètic per tal que les renovables es puguin utilitzar arreu i que tot el seu potencial arribi a la xarxa elèctrica vingui d’on vingui, que estigui tot interconnectat.

Francesco La Camera.

Quins passos cal fer per a què les renovables aportin tota l’energia, per al transport, per a la indústria, i no només l’electricitat?

— Fa dos dies vam publicar el World Energy Transitions Outlook en què incidíem que cal intensificar molt l’arribada de les renovables als sectors finals. Les renovables poden cobrir l’ús energètic final molt més del què ens pensàvem fa uns anys. En el nostre escenari és que l’electrificació i l’eficiència energètica constitueixen els dos motors principals de la transició energètica. En aquest escenari les renovables seran la font energètica dominant, i es complementaran amb l’hidrogen verd i la biomassa sostenible. Creiem que en l’hidrogen verd hi ha un gran potencial per proveir electricitat a les indústries i també combustibles, com el transport; però també pot ser molt important per a l’emmagatzematge. Té per tant un doble rol.

L’encariment de l’energia que vivim, al marge de la crisi d’Ucraïna, és perquè la transició energètica té un cost elevat?

— És just el contrari. Els preus s’estan encarint perquè el camí cap a la transició energètica no és prou ràpid. Les renovables són la forma més convenient de produir energia. Això no és una opinió, és un fet.

Què Europa tingui uns objectius ambiciosos per al 2030 i el 2050 pot ser un desavantatge econòmic respecte a altres parts del món que no vagin al mateix ritme?

— És important entendre com serà el futur. La nostra opinió és que com més ràpid se sigui en aquesta cursa cap a un sistema energètic net, més gran serà l’avantatge econòmic i competitiu en un sistema global. Ara hi ha 35 països més, al marge d’Europa, que han agafat el compromís de ser neutrals en les emissions lligades a l’energia en el 2050. Constatem que hi ha molts altres països que s’hi estan sumant. Podem dir que el món s’està movent. No hi ha cap dubte que el sistema energètic del futur estarà dominat per les renovables, complementat amb l’hidrogen verd i la biomassa sostenible. Durant els darrers nou anys la nova capacitat instal·lada ve de les renovables, no dels combustibles fòssils. L’últim any, el 80% de la nova capacitat instal·lada procedia de les renovables. Si fem una retrospectiva temporal, l’escletxa cada vegada es fa més gran. És inqüestionable i és imparable. L’únic problema real que tenim és la velocitat i l’escala del procés. El mercat ens empeny a aquest nou sistema energètic i el motiu és que les renovables són el sistema més eficient de generar energia. Però aquesta tendència és massa lenta. Si no modifiquem d’una forma substancial tant la velocitat com l’escala d’aquesta transició, aquests 1,8 o 2 graus centígrads previstos a l’acord de París s’esvairan. El que haurien de fer els governs és vincular aquesta crisi energètica als acords de París, d’una banda, i als objectius de desenvolupament sostenible.

Europa, i especialment Espanya, Itàlia i la resta del països mediterranis haurien d’invertir en renovables a la riba sud per trencar amb aquesta dependència energètica de Rússia?

— No hi ha dubte, sí. Però s’ha de considerar que en el nou mercat destacarà molt l’hidrogen, i això provocarà menys dependència dels altres. És important que els governs, a l’hora de crear aquest nou sistema energètic, s’assegurin de diversificar les fonts.

stats