L'alimentació, el vestit i la restauració empenyen els preus a l'alça

BarcelonaL'alimentació, el vestit, la restauració i l'oci van ser els tres elements que més van empènyer els preus a l'alça al març a Catalunya, segons les dades de l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A l'altre extrem, les factures de l'energia van experimentar una caiguda notable.

L'INE confirma així l'avançament de xifres que va donar a conèixer a finals del mes passat: al març els preus van créixer un 0,4% respecte al mes anterior al conjunt d'Espanya, mentre que si es compara amb el mateix mes del 2022, l'augment és del 3,3%. Aquesta última xifra representa una davallada important respecte de les dels últims mesos, quan la taxa interanual de l'IPC superava el 5%, però es deu a un fenomen estadístic anomenat efecte base: com que el març del 2022, just després de la invasió russa d'Ucraïna, és quan es va començar a disparar la inflació, quan es comparen els preus actuals amb els de fa un any la diferència és més petita.

Pel que fa a Catalunya, els preus van experimentar creixements similars als de l'Estat. Entre el febrer i el març van pujar un 0,5%, mentre que en comparació amb un any enrere l'increment va ser del 3,1%.

Menjar i vestit, més cars

L'alimentació i el vestit són els elements que més van fer créixer l'IPC al març, tant a Catalunya com al global de l'Estat. Els preus del vestit i el calçat va pujar un 2,4% respecte a un mes enrere a Catalunya, mentre que els de l'alimentació ho van fer un 1%. Els preus dels bars i restaurants van augmentar un 1% i el del conjunt de serveis d'oci i cultura, un 1,5%.

D'altra banda, els serveis de comunicacions es van abaratir un 0,1%, i la caiguda més destacada en relació amb el mes anterior va ser l'1,7% de l'energia (combustibles, electricitat i gas natural), l'aigua i altres despeses de la llar.

Les dades corroboren la tendència dels últims mesos. L'esclat de la guerra a Ucraïna i les consegüents sancions occidentals contra el règim de Vladímir Putin van provocar una forta escalada dels preus de l'energia, sobretot del petroli i del gas, dels quals Rússia és un dels principals exportadors mundials. Ara bé, el cost de l'energia es va anar moderant a partir de l'estiu passat, gràcies a les mesures aprovades tant en l'àmbit internacional –com un topall al preu del petroli rus– com a escala estatal pel govern espanyol. Per contra, la frenada de la inflació energètica va anar acompanyada d'una pujada de preus dels aliments, sobretot els elaborats.

"El que ara s'està frenant és el que va impulsar la inflació" inicialment, és a dir, l'energia, explica Josep Reyner, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Per tant, ara els preus estan amb "un efecte de segona onada", afegeix. "La primera onada és la que s'està difuminant", indica.

Això vol dir que els increments dels costos energètics que van afectar les famílies també van impactar en els comptes de resultats de moltes empreses. I aquesta circumstància, juntament amb l'encariment de les primeres matèries que ja s'havia iniciat amb la reobertura de l'economia després de la pandèmia, encara va dificultar més la situació per a moltes companyies.

Aquests augments de costos de producció van ser absorbits en un principi per les empreses reduint els marges de benefici, però el manteniment de la inflació durant tants mesos ha provocat que ara moltes empreses estiguin "repercutint" aquests costos als preus finals, comenta Reyner.

La inflació subjacent es manté elevada

Aquest trasllat dels costos empresarials als preus finals dels béns i serveis de consum explica que l'IPC subjacent –el que no inclou ni l'energia ni els aliments frescos, que són més volàtils– continués augmentant a Espanya a un ritme elevat, ja que va créixer un 0,7% respecte al febrer i un 7,5% en comparació amb el març de l'any passat. La taxa interanual és, doncs, una dècima inferior al 7,6% del febrer, però continua entre els nivells més alts dels últims quaranta anys.