Economia 11/04/2022

La invasió russa destruirà quasi la meitat de l'economia ucraïnesa

Un de cada cinc ucraïnesos viurà amb menys de 5,5 dòlars al dia

4 min
Un pont destruït a la ciutat ucraïnesa d'Írpin, un dels suburbis de Kíiv més afectats pels combats.

BarcelonaL'economia d'Ucraïna quedarà reduïda aquest any a gairebé la meitat del que era abans de la invasió russa. Segons estimacions del Banc Mundial, aquest 2022 el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) del país es desplomarà un 45,1% en comparació amb el 2021, una dada que no inclou la destrucció d'infraestructures.

Pel que fa a Rússia, l'organisme espera que les sancions provoquin una contracció de la seva economia d'un 11,2% el 2022. De fet, el Banc Mundial també preveu recessions a Bielorússia, el principal aliat de Moscou i també afectat per sancions, i a Moldàvia, el país veí d'Ucraïna, que porta dècades amb la regió de Transnístria sota ocupació russa. Els dos estats veuran una reducció de l'activitat econòmica del 6,5% i el 0,4%, respectivament.

Altres països que cauran en recessió són algunes de les antigues repúbliques soviètiques asiàtiques, com ara el Tadjikistan i el Kirguizistan, amb vincles comercials i econòmics molt estrets amb Rússia i que patiran de retruc l'efecte de les sancions imposades per l'OTAN i altres països occidentals contra Moscou.

El Banc Mundial ha publicat aquest dilluns (encara diumenge als EUA) un informe titulat Guerra a la regió, en el qual actualitza les previsions macroeconòmiques dels països d'Europa i l'Àsia Central. El document preveu una caiguda del PIB del conjunt de països del 4,1%, tot i que focalitzada en els estats en guerra i els països aliats del Kremlin, sobretot els de l'Àsia Central. Entre els estats de la Unió Europea es mantindran els creixements positius, però a un ritme inferior al previst abans de l'esclat del conflicte.

L’impacte de la guerra a l’Europa de l’Est i l’Àsia central
Previsions de creixement econòmic per al 2022. Variació del PIB en percentatge

Hongria

+4,2%

+3,9%

Kosovo

+3,9%

Polònia

+3,8%

Croàcia

+3,6%

Montenegro

+3,6%

Uzbekistan

+3,2%

Albània

+3,2%

Sèrbia

+2,9%

Bosnia i Hercegovina

+2,7%

Azerbaidjan

+2,7%

Macedònia del Nord

+2,6%

Bulgària

+2,5%

Geòrgia

+1,9%

Romania

+1,8%

Kazakhstan

+1,4%

Turquia

+1,2%

Armènia

-0,4%

Moldàvia

-1,8%

Tadjikistan

-5%

Kirguizistan

-6,5%

Bielorússia

-11,2%

Rússia

-45,1%

Ucraïna

Hongria

+4,2%

+3,9%

Kosovo

+3,9%

Polònia

+3,8%

Croàcia

+3,6%

Montenegro

+3,6%

Uzbekistan

+3,2%

Albània

+3,2%

Sèrbia

+2,9%

Bosnia i Hercegovina

+2,7%

Azerbaidjan

+2,7%

Macedònia del Nord

+2,6%

Bulgària

+2,5%

Geòrgia

+1,9%

Romania

+1,8%

Kazakhstan

+1,4%

Turquia

+1,2%

Armènia

-0,4%

Moldàvia

-1,8%

Tadjikistan

-5%

Kirguizistan

-6,5%

Bielorússia

-11,2%

Rússia

Ucraïna

-45,1%

Hongria

+4,2%

+3,9%

Kosovo

+3,9%

Polònia

+3,8%

Croàcia

+3,6%

Montenegro

+3,6%

Uzbekistan

+3,2%

Albània

+3,2%

Sèrbia

+2,9%

Bosnia i Hercegovina

+2,7%

Azerbaidjan

+2,7%

Macedònia del Nord

+2,6%

Bulgària

+2,5%

Geòrgia

+1,9%

Romania

+1,8%

Kazakhstan

+1,4%

Turquia

+1,2%

Armènia

-0,4%

Moldàvia

-1,8%

Tadjikistan

-5%

Kirguizistan

-6,5%

Bielorússia

-11,2%

Rússia

Ucraïna

-45,1%

El primer dels impactes sobre Ucraïna és en el camp humanitari. "La guerra ha provocat una de les crisis de refugiats que han crescut més ràpidament des de la Segona Guerra Mundial, amb més de quatre milions de persones, la meitat de les quals són infants, que han fugit d'Ucraïna en un mes". A aquests cal afegir-hi uns 6,5 milions de desplaçats interns, segons indica el document. Segons el text, un terç de la població ucraïnesa "requereix assistència humanitària d'emergència". "La guerra a Ucraïna s'afegeix a les creixents necessitats humanitàries globals d'altres crisis, incloent-hi les del Iemen, l'Afganistan, Somàlia, el Sudan del Sud i Birmània", conclou.

Com era d'esperar, la catàstrofe humanitària té derivades econòmiques directes: la proporció de la població d'Ucraïna que passarà a viure sota el llindar de la pobresa, que el Banc Mundial situa en 5,5 dòlars per persona al dia, saltarà de l'1,8% de l'any passat al 19,8% el 2022. Tanmateix, si la guerra s'allarga la xifra podria arribar al 30%. A més, un 59% de la població està en risc de caure en una situació de pobresa.

"La guerra ha destruït una quantitat crítica d'infraestructures productives, incloent-hi vies fèrries, ponts, ports i carreteres, cosa que fa impossible l'activitat econòmica en grans franges de territori", indica l'estudi. Aquest fet ha esdevingut més evident en les últimes setmanes del conflicte, quan les tropes russes van començar a bombardejar indiscriminadament zones d'habitatges i indústries clau, una vegada va quedar clar que l'impuls militar inicial els seria insuficient per controlar Kíiv o per forçar una caiguda del govern

El Banc Mundial estima que el valor de les infraestructures danyades pel conflicte puja a 100.000 milions de dòlars, citant fonts publicades per les Nacions Unides. Aquesta xifra equival a dues terceres parts del PIB ucraïnès del 2019, abans de la invasió i de la pandèmia.

"El comerç de béns s'ha estancat de cop, ja que les rutes de trànsit bloquejades impedeixen el moviment per terra de béns mentre que la pèrdua d'accés al mar Negre ha tallat la meitat de les exportacions d'Ucraïna i el 90% del seu comerç de cereals", apunta el Banc Mundial. Ucraïna i Rússia són dues de les primeres potències mundials en producció de gra, que en el cas ucraïnès s'exporta en gran part a través dels ports del sud, sobretot el d'Odessa, la tercera ciutat del país, actualment afectada pel bloqueig naval imposat per la marina russa, que no deixa entrar-hi ni sortir-ne vaixells. A aquesta incapacitat exportadora cal sumar-hi que "la temporada de plantació i collita han quedat interrompudes" per culpa dels combats, explica l'informe.

A més, la guerra també tindrà efectes negatius a llarg termini a través de l'educació i la formació, ja que les generacions en edat escolar i els universitaris patiran fortes disrupcions –o directament cancel·lacions– del calendari, que s'afegeixen a les pèrdues acumulades durant la pandèmia.

Les sancions castiguen Rússia

La guerra també té un efecte negatiu sobre la potència agressora, tot i que molt inferior al que pateix Ucraïna i per raons diferents. L'informe considera que les sancions imposades per Occident faran més mal a l'economia russa que no pas l'esforç de la guerra o les considerables pèrdues militars que Moscou està patint sobre el terreny. "Les sancions han deteriorat els considerables amortidors macroeconòmics de Rússia i ha provocat xocs en el comerç, les finances i la confiança", assegura el Banc Mundial. No obstant, de moment Europa encara no ha sancionat les empreses energètiques russes, les principals exportadores del país, per la gran dependència del gas i el petroli russos que tenen països com Alemanya .

Tot i no afectar el sector energètic, l'impacte de les sancions sobre l'activitat econòmica no és en absolut menyspreable, segons l'organisme: "S'espera que la demanda interna estigui deprimida, ja que les pèrdues de feines i renda, la pobresa creixent, la inflació i les disrupcions en l'abastiment reduiran el consum", afirma l'informe. I afegeix: "La inversió continuarà caient per la pèrdua d'inversió estrangera, escassetat de provisions, disrupcions del comerç, projeccions econòmiques dèbils, capacitat de crèdit reduïda i elevats tipus d'interès".

En aquest sentit, l'estudi apunta que el sector financer rus és "vulnerable" a xocs causats per les sancions i possibles fallides o pànics bancaris provocats per la devaluació del ruble i l'escassetat de moneda estrangera. A més, el fet que els països occidentals hagin bloquejat la meitat de les reserves de dòlars, euros i altres divises que l'estat rus té en bancs estrangers ha posat pressió sobre el deute rus, de manera que el Kremlin podria fer fallida al no complir les seves obligacions amb els creditors internacionals .

stats