Qui hi ha darrere de la "feina bruta" que no volem veure?

BarcelonaQuan pensem en l’expressió “feina bruta” ens podria venir al cap la imatge d’un treballador fent una tasca física, sacrificada, d’aquelles que el faran tornar a casa al final de la jornada laboral amb les ungles brutes, l’esquena adolorida i la roba fent mala olor. Però quan el sociòleg nord-americà Everett Hughes va fer servir per primera vegada aquesta frase en un dels seus assajos hi va afegir una altra connotació.

Durant una estada a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial va conèixer intel·lectuals que no havien donat suport al Partit Nazi, però que havien consentit el seu ascens i, com a conseqüència, el genocidi dels jueus. Ells mateixos consideraven l’existència dels guetos jueus un problema, encara que fos amb la boca petita. Mai haurien estat disposats a assumir aquesta “feina bruta”. Però sí que la van deixar en mans dels nazis, cosa que va acabar amb la mort de milions de persones. Per a Hughes, aquesta dinàmica es repetia i existia en totes les societats en el moment en què s’establia un mateix pacte silenciós: una persona fa una feina qüestionable èticament i que causa algun tipus de mal en altres éssers humans o animals, però de la qual ningú més es vol encarregar, tot i que se'n beneficiï indirectament. 

El periodista i escriptor nord-americà establert a Nova York Eyal Press (Jerusalem, 1970) va decidir investigar sobre les persones reals que hi ha darrere d’aquesta “feina bruta” als Estats Units, un fet incòmode que retrata a Trabajo sucio. Los trabajos esenciales y los estragos de la desigualdad (publicat en castellà per l’editorial Capitán Swing). “La idea essencial és que hem après a amagar la feina bruta a mesura que hem avançat com a civilització”, remarca l’autor. Al llarg d’aquest assaig, Press es fixa en diferents d’aquestes professions a través de les situacions diàries que viuen la Harriet –psicòloga a l’ala de salut mental d’una presó estatal–, el Christopher –pilot de drons de l’exèrcit dels Estats Units– o la Flor –treballadora migrant en un escorxador de pollastres–. “La desigualtat defineix qui ha de fer aquestes feines que estan estigmatitzades”, defensa. 

Es tracta d’ocupacions que es converteixen en l’últim recurs per a persones sense una altra alternativa per generar ingressos i mantenir l’assegurança mèdica, que en molts casos està condicionada a obtenir un lloc de treball als EUA. “Als europeus que llegeixin el llibre els pot sorprendre com estan de desesperats aquests treballadors. Per exemple, en el cas del programa de drons, per a moltes comunitats pobres sovint l’exèrcit és l’única via per aconseguir una educació i una feina estable”, indica Press. 

El periodista encara pensa en la protagonista del capítol sobre els centres psiquiàtrics de les presons nord-americanes: la Harriet va presenciar maltractaments d’alguns guardes cap als interns, inclosa l’escena en què un d’ells va acabar morint després que els agents el continguessin en una dutxa amb un raig d’aigua bullent. “Ella va intentar molt fort fer el que creia que era correcte, però era impossible”, remarca. Aquestes situacions van provocar greus seqüeles psicològiques i físiques en la Harriet, a qui li van arribar a caure els cabells de l’estrès causat per la feina. Finalment, va acabar marxant d’aquella presó de Florida. 

Còmplices o víctimes?

Press remarca que aquests treballadors, sovint jutjats com a “còmplices”, també són víctimes d’aquest entorn laboral i acaben pagant els plats trencats, en aquest cas, d’un sistema de salut mental que inunda les presons amb pacients que haurien de rebre tractament en centres psiquiàtrics. Al llibre, l’autor també parla amb Bill Curtis, un guarda de seguretat que li recorda que el salari base per a aquests professionals a Florida el 2016 era de 28.000 dòlars anuals i que feia onze anys que estava congelat. 

Encara que es considera optimista, Press és conscient que Trabajo sucio és un retrat fosc dels Estats Units i dels prejudicis d'aquesta societat cap a determinades feines. “Algunes formes de treball que apareixen al llibre són feines que la població vol mantenir i gaudir d’alguna manera, però la qüestió està en les condicions en què es realitzen”, apunta l'escriptor, referint-se específicament als escorxadors i els treballadors de la cadena alimentària.

Així doncs, critica que els estatunidencs volen continuar menjant carn, però alhora han permès que la indústria –on fa un segle hi havia sindicats més forts i es pagava millor que en altres– quedi relegada als salaris baixos. La Flor, una mexicana que va travessar la frontera amb 14 anys, va explicar a Press que els treballadors de l’escorxador de Texas on ella mateixa desmembrava pollastres a un ritme frenètic i aguantant olors insuportables cobren entre onze i tretze dòlars l’hora.

L’autor va néixer a Jerusalem i no esquiva les comparacions entre la “feina bruta” del Christopher en una instal·lació sense finestres a l’estat de Virgínia observant imatges de drons en guerres a milers de quilòmetres i el que està passant ara mateix a Gaza. “L’ocupació [israeliana a Palestina] és un exemple d’allò que està passant, però es pot amagar per oblidar-ho mentre seguim amb les nostres vides. És un sistema d’opressió pensat perquè no hàgim de pensar-hi cada dia”, lamenta.