El govern espanyol ampliarà fins a l'octubre la moratòria dels lloguers i la suspensió dels desnonaments

Unides Podem i el PSOE acorden prorrogar l'"escut social" fins al 31 d'octubre

2 min
Imatge d'un rètol de pis en lloguer en un portal de finca a Barcelona.

Aquest mes d'agost es tornava a acabar l'"escut social" que el govern espanyol va aprovar per fer front a l'impacte socioeconòmic de la pandèmia i que recull mesures com la possibilitat de prorrogar els contractes de lloguer sis mesos, sense canviar ni el preu ni les condicions, o demanar una moratòria o una condonació parcial del lloguer si el propietari de l'habitatge és un gran tenidor o una institució pública –no afecta els petits propietaris–. Finalment, el decret llei que recollia totes aquestes mesures i que expirava el 9 d'agost es prorrogarà fins al 31 d'octubre, com ha confirmat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la roda de premsa de balanç de final de curs. "Aquesta ha de ser la recuperació econòmica on ningú quedi enrere", ha dit Sánchez, que ha insistit que Espanya obre una etapa de "consolidació de la recuperació de l'economia, l'ocupació i la productivitat després d'un any molt dur".

Fonts del govern espanyol expliquen que l'acord és fruit de les últimes negociacions entre el ministeri de Drets Socials, encapçalat per Ione Belarra (Unides Podem), i el de la Presidència, amb Félix Bolaños (PSOE) al capdavant. De fet, fa uns dies, la ministra de Drets Socials va remetre una carta a set dels ministeris implicats amb el decret per ampliar les mesures d'aquest "escut social" fins al 31 de desembre. "Segueixen sent necessàries en un moment en el qual moltes persones encara no s'han recuperat dels efectes socioeconòmics de la pandèmia", insistia públicament Belarra. Finalment, els dos membres del govern de coalició han decidit ampliar la pròrroga només fins al mes d'octubre.

La mesura també implica la congelació automàtica dels desnonaments sense alternativa habitacional, segons recull el decret, malgrat que algunes veus socials el consideren "insuficient". En concret, la norma recull que per poder evitar l'execució del desnonament s'ha d'acreditar una situació sobrevinguda per la pandèmia, l'adquisició legal de l'habitatge (a través d'un contracte de lloguer o una hipoteca) i demostrar una situació de vulnerabilitat. La llei deixa fora tots els procediments de desnonament resolts abans de la pandèmia, és a dir, abans del mes de març del 2020, com han denunciat organitzacions veïnals. El decret també inclou que en cas que s'aturi un desnonament per motius socials o sanitaris perquè no s'ha trobat una alternativa habitacional, els propietaris tindran dret a una compensació econòmica.

Fins al mes de setembre de l'any passat, el decret també recollia l'ampliació de la moratòria de les hipoteques, una mesura que Sánchez va acabar fulminant.

Aquestes mesures socials, aprovades per primer cop el 31 de març de l'any passat, també impliquen la prorrogació del bo elèctric, és a dir, l'accés a drets bàsics com l'aigua, la llum i el gas i, per tant, la prohibició dels subministraments bàsics als "consumidors vulnerables". En aquest cas, els grans propietaris tenen l'obligació d'acceptar pagaments ajornats i poden escollir entre treure el 50% del deute o reestructurar-lo en almenys tres anys. Fonts del govern espanyol expliquen que la pròrroga s'aprovarà en l'últim consell de ministres abans de vacances d'estiu, és a dir, el de la setmana que ve, "per garantir la protecció social de tots els ciutadans", assenyalen.

stats