Finances
Economia 15/07/2021

La meitat de les famílies espanyoles no aguantaria tres mesos només amb els estalvis

El 9% de la població de les Illes va tenir moltes dificultats per arribar a final de mes durant el 2020

2 min
Des d’ahir 
 Els bars  I restaurants poden tancar  A les dotze de  La nit, omplir els locals  Fins a la meitat de l’aforament màxim 
 I atendre  Taules amb sis comensals,  O més si és que són de 
 La mateixa bombolla de convivència.

BarcelonaUn 44% de les famílies espanyoles calculen que no podrien mantenir el seu nivell de vida actual si es quedessin sense ingressos. És a dir, tirant només d'estalvis. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) publica aquest dijous l'enquesta de condicions de vida que radiografia diverses situacions en aquest sentit, entre les quals un mòdul relacionat amb el sobreendeutament i l'estalvi.

El que es descobreix, amb enquestes fetes durant els últims tres mesos de l'any passat, és que només un 19,6% de les famílies podrien preservar més d'un any el seu nivell de vida encara que deixessin d'entrar-hi ingressos. La resta, el 80,4%, podria aguantar màxim un any, i dintre d'aquest grup, el 44% podria fer-ho només tres mesos. Ara bé, si la persona que més ingressos aporta a la unitat familiar és estrangera, de fora de la Unió Europea, són gairebé un 80% les famílies que no podrien mantenir el seu nivell de vida més de tres mesos. De fet, només un 4% d'aquesta mena de famílies podrien estar així més d'un any. 

Més enllà d'això, l'organisme estadístic observa altres qüestions, com per exemple la taxa de retard en el pagament de rebuts. En aquest cas, gairebé el 6% de les unitats familiars espanyoles confessen haver hagut de pagar més tard del previst despeses com la línia de telèfon, l'escola o la sanitat. El percentatge torna a disparar-se fins al 20% en el cas de les famílies on l'ingrés més important ve d'una persona de fora de la UE. 

Les Illes Balears han experimentat una pujada de 4 punts del risc d'exclusió social. Segons la taxa AROPE (At risk of poverty and/or exclusion) les Illes van passar del 18% al 22% entre el 2018 i el 2019. Encara no es tenen dades més actualitzades, però la pandèmia probablement serà un factor determinant. Alhora, el 9% de la població de l'Arxipèlag va tenir dificultats per arribar a final de mes durant el 2020, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística.

Pel que fa a les taxes de risc de pobresa o exclusió social més elevades de l'Estat, les Balears no estan entre les comunitats autònomes amb un nivell més alt. Per davant es troben Extremadura, amb un 38,7%; les Canàries, amb un 36,3%, i Andalusia, amb un 35,1%, entre les comunitats que la tenen més elevada.

stats