Immobiliari

L'extensa petjada de l'oligarca de Lukoil a Barcelona

Vagit Alekperov, president de Lukoil, té inversions a la plaça Francesc Macià i al port de la ciutat

4 min
Vladímir Putin va reunir al Kremlin una trentena d’oligarques el dia que va anunciar la invasió d’Ucraïna. En primera fila hi havia Vagit Alekperov.

El passat 24 de febrer al matí, poques hores després que Vladímir Putin emetés un missatge televisat anunciant la invasió d’Ucraïna, el president de Rússia va reunir una trentena d’oligarques al Kremlin. Tot i les mascaretes que portaven, les fotos revelen mirades de tensió entre els assistents. Un d’ells era Vagit Alekperov (vegeu la foto principal d’aquest article), que, assegut a primera fila, escoltava el sermó de Putin.

Alekperov és un vell conegut de Catalunya, territori on té inversions i que ha visitat en diverses ocasions. Reuneix les condicions del clàssic oligarca rus: el 1991 era viceministre de Gas i Petroli i aquell mateix any, després de la debacle de l'URSS, va passar a liderar Lukoil, un grup nascut de la fusió de tres empreses públiques. Fins a l'inici de la invasió d'Ucraïna era la segona companyia russa per volum de vendes. Actualment aquest multimilionari és el primer accionista de Lukoil, on controla un 28% del capital. Sorprenentment, i tot i la seva proximitat amb Putin, aquesta empresa russa és la que més clarament ha demanat que s’aturi la invasió d’Ucraïna: la setmana passada va reclamar “la fi immediata del conflicte armat” i la resolució a través d'un "procés negociat". 

Vagit Alekperov té diverses inversions a Barcelona. Per exemple, immobiliàries: ell és una de les fortunes que van finançar la remodelació de l’edifici de Francesc Macià 10 de Barcelona (antigament conegut com a edifici Winterthur) per convertir-lo en pisos de superluxe. El projecte el va realitzar Squircle, una empresa de capital risc que també és qui gestiona l’edifici. Per finançar-ho, Squircle va aixecar un fons amb seu a Luxemburg, i Alekperov i la seva família van ser algunes de les persones que van invertir en aquest fons, segons va avançar eldiario.es. Tot i això hi té “una participació minoritària” que no detallen però que ronda el 25%, segons les fonts consultades.

Alekperov és una de les persones que van invertir en el fons que va convertir l'edifici Winterthur en habitatges de luxe.

Inversions al Port de Barcelona

Uns anys abans, el 2012, aquest mateix multimilionari va ser al Port de Barcelona per assistir a la inauguració d’una nova terminal de productes del petroli. Aquesta inversió la van realitzar al 50% entre l’empresa catalana de benzineres Meroil i Lukoil (que va posar els diners a través de Litasco, una societat inversora que té a Ginebra). Aquesta terminal consisteix en 13 dipòsits amb una capacitat per a 360.000 metres cúbics i a la inauguració hi va assistir el president Artur Mas.

Artur Mas i Vagit Alekperov, l'any 2012, inaugurant la terminal petroliera del port de Barcelona que Lukoil va crear juntament amb Meroil.

Però encara n'hi ha més: Alekperov també és un dels inversors de la concessió que gestiona la Marina Port Vell de Barcelona. Segons va destapar El Confidencial l’any 2014, un complex embull de societats ocultava la presència de l’oligarca com un dels inversors (i beneficiaris) d’aquesta concessió, que no venç fins al 2036. Actualment, el principal accionista de la concessió (amb un 51%) és el grup qatarià Qinvest. El 49% restant està en mans de diversos inversors internacionals (probablement russos, tot i que l'empresa no ho confirma) i Alekperov és un d'ells.

A banda de tot això, Alekperov també tenia el seu iot (Galactica Super Nova) amarrat a la Marina Port Vell quan va començar la invasió d’Ucraïna. El cap de setmana posterior va córrer a treure’l per dur-lo cap a Montenegro, potser tement que les autoritats l'hi confisquessin. Una cosa similar ha fet aquest dimarts Roman Abramóvitx: l'encara propietari del Chelsea FC ha tingut tots aquests dies el seu iot (que es diu My Solaris) a Barcelona fins que ha decidit treure'l en direcció desconeguda, possiblement buscant un país menys arriscat per als seus interessos.

Presència habitual de iots

Els megaiots russos visiten Barcelona amb freqüència. Un d’ells, fins i tot, hi té un amarrament: es tracta de l'embarcació d’Alixer Usmànov (magnat de la metal·lúrgia i destacat membre de la llista negra d’oligarques que la Comissió Europea ha publicat recentment), tal com va explicar el president del Port de Barcelona, Damià Calvet. L’amarrament està a Marina Port Vell, però no ha sigut confiscat perquè no està clar que s’hagi de fer. “Restem a l’espera de com hem d’actuar”, va dir Calvet la setmana passada.

Una de les dificultats que hi ha és que, encara que de facto se sàpiga qui són els amos dels vaixells, legalment és més complicat, ja que sovint estan a noms de societats en paradisos fiscals que en dificulten el rastreig.

Aquest diari ha confirmat que avui dia segueixen amarrats a Barcelona el de Serguei Txemezov, antic agent del KGB i actual conseller delegat de Rostec (el vaixell es diu Valerie), i el d'Andrei Moltxanov, accionista majoritari del gegant immobiliari LSR (aquest es diu Aurora).

Aquests últims vaixells, com el d'Abramóvitx, són a Marina Barcelona 92, una empresa que es dedica a la reparació i el manteniment de superiots i que no té res a veure amb Marina Port Vell. Ara bé, l’accionista majoritari de Marina Barcelona 92 és Squircle Capital, la mateixa empresa que va remodelar l’edifici de Francesc Macià 10. Les persones amb qui ha parlat aquest diari asseguren que això és només una casualitat i que el fons amb el qual Squircle té la participació a Marina Barcelona 92 no té capital de cap inversor rus.

-------

Correcció: En una primera versió d'aquest article s'afirmava que la principal accionista individual de la concessionària de Marina Port Vell era Salamanca Group, quan en realitat actualment ho és el fons Qinvest.

stats