Panoràmica de Platja d'en Bossa, a Eivissa.

L’excés de turisme a Eivissa... perjudica el turisme

Un informe vincula l’augment progressiu de visitants i la degradació del medi amb la pèrdua de competitivitat de l’illa

Panoràmica de Platja d'en Bossa, a Eivissa.

L’augment exponencial del turisme a Eivissa en la darrera dècada ha afectat el sector i n’ha perjudicat la competitivitat. Aquesta és la principal conclusió de l'informe anual 2018 de l'Observatori de Sostenibilitat d'Eivissa i Formentera, promogut per la Fundació per a la Conservació d'Eivissa i Formentera, que s’ha presentat aquest dimecres. Segons el document, l’augment de visitants –que el 2018 varen arribar als 3,2 milions–, tant en temporada alta com en temporada baixa, ha deteriorat el medi i el territori i perjudica la satisfacció dels turistes.

“Eivissa depèn del turisme de sol i platja; no obstant això, durant la darrera dècada aquest augment de la població turística ha provocat tant de deteriorament ambiental i territorial que, en darrera instància, fa que els mateixos turistes es mostrin insatisfets”, explica Juan Calvo, un dels autors de l’informe. Un cas evident és el de la costa, que s’ha deteriorat d’una manera clara, tot i que el paisatge i les platges, segons el Baròmetre de Turisme de Balears 2016, són una de les principals raons dels visitants per triar Eivissa. Un informe de 2017 de la Fundació Gadeso deixa clar que els visitants suspenen Eivissa en tot allò que té a veure amb la massificació, el paisatge, la neteja i la contaminació.

L’Observatori destaca que nou de les 48 zones de bany que han analitzat com a mostra han perdut la classificació d’"excel·lents" en la darrera dècada i afegeix que paratges com el Caló d’en Serral i la Cala Vadella reben ara una qualificació d’"insuficient". Tot plegat no és casual; durant l’any passat l’Aliança per l'Aigua d'Eivissa i Formentera, en col·laboració amb la Fundació per la Preservació d'Eivissa i Formentera, varen constatar la contaminació per aigües fecals tant a Cala Vadella com a Figueretes, a l'entorn de Platja d’en Bossa i també al de Cala Bou.

La badia de Sant Antoni i l'entorn de la ciutat d'Eivissa (Talamanca, Figueretes i Platja d’en Bossa) concentren, segons l'informe, les principals platges que han perdut qualitat i, a més, s'hi ha degradat la posidònia. Ara hi ha zones de mata morta a les tres principals badies de l'illa d'Eivissa a causa de l'efecte combinat del fondeig intensiu i dels abocaments d'aigües fecals.

Aquesta degradació coincideix en el temps amb el creixement del turisme registrat els darrers deu anys però molt especialment els últims tres, període en el qual l'arribada de visitants a Eivissa ha crescut 4,5 punts. Segons l'Observatori, aquest augment registrat entre 2016 i 2018 es deu a una desestacionalització turística que ha multiplicat el nombre de visitants en temporada baixa alhora que ha continuat augmentant l'arribada de turistes en temporada alta. Així, en temporada alta s’ha passat dels 2,75 milions de turistes del 2016 als 2,83 de l’any passat.

La pressió turística que pateix la Pitiüsa major és especialment intensa el mes d'agost, amb un increment del 20% el 2018 respecte de deu anys abans. Tot i que la població de l’illa, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística de 2018, és de 144.659 persones, a l’agost de l’any passat hi havia, de mitjana, 333.411 persones a l'illa.

Segons els responsables de l’informe, el creixement del lloguer vacacional il·legal ha estat una de les principals causes que han disparat l'arribada de visitants. Això, al seu torn, ha provocat problemes de mobilitat i una major pressió urbanística, a més d’una deficient depuració de les aigües residuals per l'augment de la població estival.

L'Observatori de Sostenibilitat d'Eivissa i Formentera assegura que és necessari continuar amb l'esforç de protecció del territori a l'illa d'Eivissa per garantir la conservació del paisatge rural i dels espais naturals, i per a això, apunta a la necessitat d'un major control dels abocaments d'aigües fecals per a la millora del medi marí i la qualitat de les aigües de bany, entre altres mesures.

El que és clar, segons les dades de l'informe, és que si les principals motivacions del turista que arriba a l'illa d'Eivissa són el paisatge i les platges però la seva progressiva degradació en provoca una pitjor valoració per part dels mateixos turistes, aviat aquesta pèrdua de competitivitat es deixarà notar no només en l'economia de l’illa, sinó també, i molt especialment, en el fràgil territori de l'illa.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF