Economia 04/04/2022

Espanya i els Països Baixos demanen plegades la flexibilització de les normes fiscals europees

Dos països tradicionalment oposats en matèria econòmica proposen crear plans fiscals fets a mida per a cada estat

3 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, la setmana passada a Madrid.

LuxemburgImportant gest polític d'una estranya parella de ball a Europa en un moment d'inflació desbocada per la guerra a Ucraïna i de por a una nova crisi econòmica. Els Països Baixos, que durant la negociació dels fons antipandèmia van ser un dels murs més durs d'escalar pel grup de governs del sud, ha fet un important canvi de posicionament. Després d'un lleuger canvi de pesos en la coalició neerlandesa de govern i de l'esclat de la guerra a Ucraïna, la Haia s'ha unit a Espanya per demanar una reforma de les normes fiscals europees que obre el camí al consens en una de les qüestions més divisòries dins la Unió Europea: la política fiscal (és a dir, la despesa, el dèficit i el deute). Els dos països proposen normes més simples, més personalitzades que permetin reduir el deute d'una manera realista i prioritzant inversions essencials com les ecològiques o digitals.

"La resposta coordinada, ràpida i adequada a la pandèmia [...] demostra que podem aconseguir molt més de manera col·lectiva que individual", arrenca el text que han presentat la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, i la seva homòloga neerlandesa, Sigrid Kaag. Defensen que amb la guerra d'Ucraïna aquest enfocament de resposta col·lectiva és "crucial" i demanen "una reforma del marc fiscal que hauria d'ajudar a reforçar la sostenibilitat fiscal d'una manera més efectiva i eficient", diu el text, que recorda que els nivells de deute actuals són molt elevats en la majoria d'estats.

"El fet que siguin dos països tradicionalment identificats amb posicions divergents en aquestes coses emfatitza la necessitat de trobar unitat i determinació per respondre a aquests reptes", ha reivindicat Calviño. Al seu torn, Kaag ha reivindicat que és moment de no fixar-se en les diferències (que continuen existint) sinó d'intentar "construir a partir de l'ampli consens" que aporta el document.

Les discrepàncies es mantenen

La Comissió Europea ja es va proposar el 2019, abans de la pandèmia, reformar l'anomenat Pacte Europeu d'Estabilitat i Creixement, que, entre altres qüestions, fixa un límit del 3% al dèficit públic i del 60% al deute. Pocs eren els governs satisfets amb aquestes normes, uns perquè no s'aplicaven de manera estricta (nord) i els altres perquè les consideraven massa rígides (sud). Amb la pandèmia, Brussel·les les va suspendre, a través de la clàusula d'emergència, i l'objectiu era aprofitar la recuperació postpandèmia per reformar les normes i reactivar-les.

El debat va arrencar de nou al setembre i, malgrat respirar-se un moment més propici per a l'acord, la tradicional divisió sempre es manté com a mar de fons. D'aquí la importància del gest d'Espanya i els Països Baixos. El llenguatge del text és prou ampli per acontentar tothom i concretar poc, i evita aprofundir en qüestions com si cal eliminar els límits del 3% i el 60% o si cal deixar exemptes del recompte del dèficit les inversions que considera fonamentals, com les verdes o digitals. Preguntada per la qüestió, Kaag ha admès que no és partidària d'aquest extrem, mentre que Espanya s'hi ha mostrat a favor en altres casos. El text advoca per "crear coixins fiscals", però a través "d'estratègies de consolidació específiques de cada país que siguin realistes, graduals i ambicioses" i, a més, compatibles amb el creixement econòmic i la creació d'ocupació. És a dir, dona suport a plans fiscals nacionals més personalitzats a la situació de cada país europeu que, a més, prioritzin especialment les polítiques verdes i digitals, i l'augment de la despesa en defensa al qual s'ha compromès la UE després de l'esclat a la guerra d'Ucraïna.

Crear coixins fiscals significa tenir prou estalvi per afrontar xocs econòmics sense haver d'estirar encara més el deute, i en un context en què Europa està en nivells pròxims al 100% del PIB en deute això només es pot aconseguir retallant el passiu. Al mateix temps, això s'ha d'aconseguir a través d'uns plans fets a mida per a cada país que no posin en problemes la recuperació econòmica, com va provocar l'austeritat posterior a la crisi financera del 2007, quan les normes fiscals es van imposar de manera estricta als països del sud obligant-los a fer dures retallades. El text rebla que per aconseguir la "sostenibilitat fiscal" són necessàries "reformes econòmiques constants, inversions públiques d'alta qualitat i una millor composició de les finances públiques per assegurar que la reducció del deute no es fa només a través de la consolidació pressupostària", és a dir, de retallar despesa. El text s'alinea, doncs, amb l'enfocament que la Comissió Europea havia proposat fins ara: un retorn flexible a les normes, que, segons la Haia i Madrid, a més, han de ser més clares i "simples" perquè el Consell Europeu (la resta de governs) i la Comissió les puguin fer complir.

stats