La recuperació postcovid
Economia 24/11/2021

Espanya, un dels pocs països de la UE que fia la recuperació als fons europeus

És un dels governs que menys inversió pública estatal destinarà a la sortida de la crisi l'any que ve

3 min
La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, amb el seu homòleg italià, Roberto Gualtieri i el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni.

Brussel·lesDe cara al 2022 totes les economies europees tenen previst continuar gratant-se la butxaca de les arques públiques per impulsar la recuperació econòmica en un moment en què la inflació, el desabastiment i la nova onada de la pandèmia enfosqueixen l'horitzó de creixement. Espanya també preveu una forta inversió pública, però és un dels pocs socis europeus que fia gairebé tot aquest esforç als fons que venen de Brussel·les. De fet, l'Estat compleix fil per randa les indicacions de la Comissió Europea, que des de l'estiu li demana prudència fiscal, tenint en compte que forma part del reduït grup de cinc països (amb França, Bèlgica, Itàlia i Grècia) que estan sota la lupa perquè estan massa endeutats.

Brussel·les demana en especial a aquest grup de cinc estats que facin servir principalment els fons europeus per dur a terme les inversions i mantenir a ratlla, així, el dèficit i el deute. I Espanya és, de fet, l'únic dels assenyalats que compleix plenament amb l'exigència. Al mateix temps, però, també és la gran economia europea que sortirà més tard de la crisi. Tot plegat significa que el govern de Pedro Sánchez, amb la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, com a principal cara visible, fia gairebé exclusivament als fons europeus la inversió pública que ha d'impulsar la recuperació econòmica el 2022.

D'aquí que, com es pot observar al gràfic, sigui un dels països que dediquen un percentatge més baix del seu producte interior brut (PIB) a finançar des de les arques públiques estatals plans d'ajuts o mesures d'emergència. Itàlia, en una situació similar a l'espanyola, preveu destinar fins a dos punts del seu PIB a mesures finançades per l'estat, mentre que a Espanya el percentatge és inferior al 0,5%. Justament per això el govern de Mario Draghi s'emporta una estirada d'orelles de Brussel·les, que li demana que vigili el ràpid creixement de la despesa pública. "Cridem a una execució prudent del pressupost per limitar el creixement del deute públic, en particular en el cas d'Itàlia", ha avisat el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni.

Les mesures per a la recuperació el 2022

Fonts europees elogien l'enfocament d'Espanya, i treuen ferro al fet que hagi quedat a la cua de la recuperació econòmica, perquè ho consideren "una qüestió de temps". Recorden també que Espanya serà el primer soci europeu a rebre la remesa inicial dels fons, 10.000 milions d'euros, que el govern espanyol compta que arribin abans que acabi l'any. Que la inversió pública estatal es redueixi tant l'any 2022 també té a veure amb la fi d'alguns esquemes de suports i garanties que, tot i que encara no han tingut un impacte directe en els comptes públics, s'eleven fins a un 8,4% del PIB.

Dit d'una manera més tècnica, Calviño, que havia sigut directora general de pressupostos de la Comissió Europea, ha fet contents els funcionaris comunitaris amb un pressupost que prioritza la reducció del dèficit a la inversió i, per tant, manté una política fiscal "contractiva" mentre intenta treure el màxim suc als fons europeus, dels quals Espanya és un dels principals receptors. Concretament, dels 800.000 milions d'euros que Brussel·les obtindrà amb emissions de deute conjunt d'aquesta magnitud, a Espanya n'hi corresponen 72.000 milions en subvencions a fons perdut, i després gairebé la mateixa quantitat en crèdits barats. Fins ara, però, només ha pressupostat els ajuts directes.

La valoració de Brussel·les és, doncs, especialment positiva. "Com recomana el Consell, Espanya preveu preservar la inversió estatal. Donat l'elevat deute del govern espanyol i els importants reptes relacionats amb la sostenibilitat a mitjà termini, ja abans de la pandèmia de coronavirus, quan es tracta de prendre mesures pressupostàries expansives és important preservar la prudència fiscal, per tal d'assegurar la sostenibilitat de les finances públiques", diu la Comissió sobre el pla pressupostari espanyol. Altres aspectes positius dels pressupostos espanyols que destaca l'executiu comunitari és que aborden qüestions com la digitalització o la transició verda.

Avís per l'augment de la morositat dels bancs

La Comissió Europea i el Banc Central Europeu (BCE) avisen, en un informe sobre la situació del mercat financer espanyol que recull Europa Press, dels senyals que apunten a un deteriorament de la qualitat dels actius dels bancs espanyols. Admeten que la moratòria de préstecs ha alleugerit l'impacte de la pandèmia a bancs i prestadors, però una vegada retirada, el deteriorament ha sigut més gran a Espanya que a la mitjana de la UE.

stats