Rafel Figuera: “El sector primari té els mateixos problemes que abans del covid-19”

PalmaRafel Figuera (Porreres, 1982) és un pagès de tota la vida i un dels propietaris d’Agromart des de l’any 2010. El que començà com un negoci de venda a majoristes, amb una plantilla de 100 treballadors, ha acabat com un negoci de venda directa al client, amb 18 botigues repartides per tota l’illa que donen feina a quasi 500 persones, unes 300 de les quals hi treballen de manera directa i 200 són externes.

Quin criteri seguiu a l’hora d’obrir nous locals?

Les nostres botigues han de complir alguns requisits. Tenir pàrquing, estar devora una rotonda i que sigui una zona transitada són factors clau. Fins i tot a vegades també hi ha propietaris que creuen que el seu local compleix els nostres requisits i ens l’ofereixen per posar-hi una botiga. És cert que feim un estudi de mercat, però també ens basam en les sensacions que tenim, sobretot quan tenim clients que ens demanen per obrir botigues al seu municipi. Moltes vegades ens trobam en casos així. De fet, la botiga que tenim a Palma es va crear per petició dels nostres clients.

Teniu pensat obrir noves botigues?

Sí, la pròxima obertura serà a Manacor. Serà la botiga d’Agromart més gran. Encara no en sabem el dia exacte, però segurament serà a final d’octubre.

El coronavirus ha aturat els vostres plans d’expansió? Com us ha afectat a vosaltres i al sector?

No. El coronavirus no ens ha frenat, però sí que ens ha canviat la manera de fer feina. Ha fet que la societat tornàs a reconèixer el món de la pagesia, però no ha solucionat problemes. El sector primari té els mateixos problemes que tenia abans de l’arribada del coronavirus. Els costos de producció són més alts a l’illa que a fora. Es tracta d’un problema endèmic, i és la gran reivindicació del nostre sector.

A l’agost, amb l’Associació de Varietats Locals, vàreu presentar quatre productes nous: pebre d’envinagrar, tomàtiga de ramellet de ferro, tomàtiga de mutxamel i meló fei. Semblen noms d’un altre temps.

No són productes nous. De fet, són tan antics que semblen nous. Des de fa uns anys intentam apostar per la producció i les varietats locals, ja que creim que es diferencien de tot el que ve de fora.

A part d’aquests quatre, teniu pensat introduir-ne més?

Sí, sembrarem 15 varietats autòctones d’arbres fruitals. En concret, són tres albercoquers, quatre pomeres, tres melicotoners i cinc pruneres. Si tot va bé aquest Nadal ja seran a la finca, i d’aquí a tres anys al mercat.

I com es venen aquests productes? La gent compra cada vegada més i aprecia el producte local? O és a l’inrevés?

Les varietats les coneix la gent de poble que té més de 50 anys. Som conscients que haurem de fer màrqueting per ficar-les dins el mercat, però pensam que és un punt que ens fa diferents. Ara la gent compra més producte local, sobretot després del confinament. Ha estat un boom que ens ha donat a conèixer una altra vegada, perquè els pagesos érem els grans oblidats.

De fet, aquest sembla que és un dels vostres forts. És aquesta aposta pel valor d’allò fet a Mallorca la que us ha ajudat més a créixer?

Sí. Ha fet que a poc a poc la gent ens hagi anat relacionant amb proximitat i el quilòmetre zero.

També apostau per l’agricultura ecològica. Quin percentatge del que veneu ho és?

És una tendència que cada vegada va a més i no s’ha de descuidar. A les botigues d’Agromart, la fruita i la verdura majoritàriament no són ecològiques, però sí que ho és tot el que tenim a prestatgeria o empaquetat, com per exemple les pastes, les galletes o els olis, entre d’altres.

Creis que ara s’està començant a tornar a reconèixer el valor de la pagesia?

Sí. El coronavirus ens ha tornat a donar a conèixer. Hem tingut un moment de glòria. Els pagesos també ajudàrem amb les esquitxades a tots els municipis, i això va fer que la gent ens tingués un poc més en compte. Avui dia encara perdura.