Els empresaris espanyols no s'oposen al toc de queda per fer front a la segona onada

Juan Roig reclama posar en un pla d'igualtat l'economia i la salut

Quines són les receptes dels empresaris espanyols per superar la crisi econòmica generada pel coronavirus? Aquesta és la pregunta que ha intentat contestar el  19è congrés de la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE) celebrat aquest dimecres al Palau de les Arts Reina Sofia de València, el monumental edifici dissenyat pel polèmic arquitecte Santiago Calatrava.  La  proposta més cridanera ha sigut la del president de Mercadona, el valencià Juan Roig, que en una de les seves polèmiques declaracions ha rebutjat prioritzar la salut a l'economia i ha reclamat posar-les en un pla d'igualtat. "No hem enfocat bé, cal mantenir les dues coses a la vegada", ha defensat. Més moderat i, potser, més transcendent ha sigut l'anunci del president de la CEOE, Antonio Garamendi, q ue ha afirmat que els grans empresaris no s'oposen a fixar un toc de queda a Espanya.

En una trobada amb domini d'homes i només quatre dones d'un total de 21 ponents, dues de les patums de l'encontre, Juan Roig i José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia i futur president de CaixaBank, han advocat per "no parlar tant de la vacuna". Així ho ha reclamat el dirigent agroalimentari valencià, que ha defensat centrar tots els esforços en treballar a "pic i pala", cadascú en el seu lloc de treball. " Estem en un túnel a l’Himàlaia i no sabem quanta profunditat té ni quant durarà", ha volgut resumir el president de Mercadona.

En la mateixa línia s'ha expressat el banquer basc, que ha defensat que "parlar tant de la vacuna és dolent" perquè es creen "expectatives que es poden frustrar" i no es posa el focus en el que es pot fer ara. "Ens converteix en fatalistes, és un error extraordinari", ha dit. Sobre el major impacte del virus en l'economia espanyola, Goirigolzarri ha afirmat que es deu a la gran dimensió "del turisme, que és més gran de la que percebem, a la baixa productivitat, a un mercat laboral molt dual i [a la mida de] l'economia submergida".

"L'hostaleria no és la responsables dels contagis"

L'encarregat de valorar les últimes restriccions, entre elles, les del govern català, ha sigut el president de la CEOE, Antonio Garamendi, que ha repetit en diverses ocasions que els grans empresaris no s'oposen a fixar un toc de queda a Espanya, tot i que ha advertit que "una cosa és tancar a les 11 h de la nit i una altra fer-ho tot el dia". "A Catalunya s'ha tancat l'hostaleria de cop i no crec que l'hostaleria sigui la responsable", ha afirmat.

"Els tancaments massius són perillosíssims, perquè posen en risc 350.000 locals comercials d'hostaleria, que són famílies i petits comerços. Cal tenir responsabilitat en el que estem fent", ha reclamat el dirigent de la CEOE. D'aquesta manera, i sense mullar-se sobre quines mesures caldria adoptar, Garamendi ha defensat "combinar" la lluita contra la pandèmia amb el funcionament de l'economia, perquè, ha insistit, "no es pot aturar".

Unitat de mercat

El president de la patronal espanyola ha tancat la seva intervenció reiterant una de les seves reivindicacions més històriques: la unitat de mercat que faciliti el "dia a dia de l'empresariat" i eviti confusions sobre les restriccions vigents en cada territori. "Calen criteris comuns entre autonomies", ha repetit. 

Un dels llocs comuns de tots els ponents ha sigut la defensa de l'ús de la tecnologia per superar la crisi. En aquest sentit, la vicepresidenta i ministra d'Economia espanyola, Nadia Calviño, ha garantit que "un terç de les inversions dels pròxims anys al nostre país serà dedicat a la transformació digital". "La capacitació digital de la població i la digitalització de les pimes continua sent una tasca que cal afrontar", ha resumit.

Un dels últims a intervenir ha sigut el president de la Fundació La Caixa i màxim dirigent de CEDE, Isidre Fainé, que també ha situat el focus del debat sobre el funcionament de les administracions. "Els representants polítics han d'acordar i escometre una agenda de reformes i canvis profunds, i això suposa disposar d'un consens ampli", ha assenyalat.

Després de Fainé ha intervingut el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que, en sintonia amb la moderació reclamada pel banquer català, ha defensat que "és l'hora de la bona política, la que ofereix certeses, seguretat i estabilitat en els moments més complicats".

"Prou de somiejos i demagògia"

També de política ha parlat el president de la Cambra de Comerç d'Espanya, José Bonet, que ha fet una contundent defensa de "l’estabilitat" i "el consens". Bonet ha demanat als dirigents polítics que abandonin la "demagògia" i els "somiejos" per evitar perdre el temps en "divisions" que "no condueixen enlloc".

El president del consell d’honor de Freixenet també ha exaltat els valors de "la monarquia parlamentària" i el paper "central" de les empreses en el model d’economia social. "Necessitem una bona col·laboració público-privada", ha dit l’executiu, que, de nou en clau política, ha reclamat "no perdre’s en divisions que no porten enlloc". Bonet tampoc ha tingut temps per als pronòstics i ha predit per a aquest 2021 una caiguda del PIB del 14% i que l'atur assoleixi una taxa del 22,5%.

Felip VI, convidat d'honor

L'encarregat de tancar el congrés ha sigut el monarca Felip de Borbó, que ha estat rebut per cinc ciutadans que, després d'uns inicials crits de "visca el rei", s'han queixat de la distància de seguretat interposada amb el rei i han mostrat una gran decepció davant la impossibilitat de saludar el cap de l'Estat. Un sentiment compartit per dues persones més, les úniques que s'han acostat amb una bandera espanyola. No obstant això, el retard de gairebé 30 minuts del monarca els ha fet abandonar el recinte abans que arribés.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF