IGUALTAT

Les dones ocupen el 71% dels llocs de feina de l’Administració pública balear

A les plantilles de l’Estat a les Illes la presència femenina és d’un 35%, gairebé la meitat del personal és militar o policia, feines on la dona està molt poc representada

L’Administració pública de la Comunitat de les Illes Balears està formada en un 71,4% per dones, fet que la situa per damunt la mitjana de totes les administracions autonòmiques de l’Estat, on el percentatge femení és de prop del 69%, segons dades extretes del darrer Butlletí Estadístic del personal al servei de les administracions públiques, de juliol de 2018. A més, la feminització de l’Administració autonòmica està molt per damunt de la de l’Administració estatal a les Illes, que en un 65% està formada per homes. Però aquestes xifres que poden semblar positives no volen dir que no hi hagi desigualtat. La bretxa salarial entre homes i dones encara existeix a les Balears: a les administracions es reprodueix una desigualtat que pateix tota la nostra societat: com més amunt en l’organigrama, menys dones hi ha, i a l’inrevés.

A l’estat espanyol hi fan feina prop de 2.583.000 treballadors públics, 512.000 dels quals són de l’Administració pública estatal, 1.340.000 de les administracions autonòmiques, 572.000 d’entitats locals i 157.000 d’universitats. D’aquest total, 1,1 milions són homes i 1,4 són dones; és a dir, un repartiment del 44% i del 56% a favor del sexe femení. Aquesta distribució, però, és irregular i depèn molt del tipus d’empleats públics que consideram.

Així, en l’Administració pública de l’Estat hi ha un clar predomini dels treballadors masculins, ja que dins aquest apartat s’hi integren la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l’Exèrcit. Dels 512.000 treballadors d’aquest apartat, 252.000 són homes, un 69%, i 160.000, dones, un 31%. Si ens fixam en el cas específic de les forces i cossos de seguretat es, pot observar que del total de 138.000 efectius, només 16.000 són dones, un 12%, mentre que 122.000 són homes. Aquesta situació és molt similar a la de les forces armades: un total de 117.000 treballadors, 102.000 dels quals són homes, un 87%, i 15.000, dones, un 13%. A les universitats, en canvi, trobam una situació més equilibrada, ja que dels 157.000 treballadors 82.500 són homes i 74.500, dones, un 53 i un 47%, respectivament.

56.000 llocs de feina

Si traslladam aquestes estadístiques sobre la distribució per sexes dins l’Administració pública a les Balears, ens trobam amb una major feminització que a altres llocs de l’Estat. Així, a les Illes comptam un total de 56.000 treballadors públics, 23.128 dels quals són homes, un 41%, i 32.880, dones, un 59%, la qual cosa significa que les dones tenen tres punts més de presència que la mitjana estatal.

Tal com passa a tot l’Estat, el repartiment segons els tipus d’administració és irregular. Així, per a l’Administració pública estatal hi fan feina 10.204 persones, un 65% d’homes, 6.675, i un 35% de dones, 3.589. De nou, les dones tenen major presència a les Balears que la mitjana estatal. La presència als cossos de seguretat és molt escassa a les Illes, prop d’un 12%: dels 3.399 treballadors només 417 són de sexe femení. En el cas de les forces armades, ens trobam amb la mateixa proporció, 163 dones per 1.148 efectius.

A l’Administració pública autonòmica de les Balears, del total de 28.348 treballadors, 8.082 són homes i 20.266 són dones: un 71,4%. Les dones hi són clarament majoritàries.

Salut i educació

Aquesta diferència queda justificada pel fet que dos sectors clarament feminitzats -educació i sanitat- aporten la major part de treballadors públics de la Comunitat. Així, un total de 3.884 persones fan feina a conselleries o organismes autònoms de les Illes Balears, mentre que 12.692 corresponen a personal docent no universitari i 11.772, a personal sanitari; és a dir, entre docents i personal sanitari sumen una plantilla de 24.034 empleats, més del 85% dels treballadors.

I és que les dones suposen el 72% del personal docent de les Illes i el 73% del personal sanitari. Dels 12.692 professors de les Illes, 9.186 són dones i 3.506, homes. Entre els 11.722 professionals sanitaris del sector públic autonòmic balear, hi ha 8.638 dones i 3.134 homes. A les conselleries i altres organismes, la situació és una mica més equilibrada però amb clar domini femení: un 37% d’homes, 1.442 treballadors, i un 63% de dones, 2.442 empleades.

Pel que fa als ajuntaments i consells, a les Illes hi ha 15.302 treballadors, 7.284 dels quals són homes i 8.018 són dones, que suposen un 52,4%. La Universitat és l’àmbit més igualat i un dels de més prestigi. Aquí, encara que sigui per poc, les dones són manco: un 52% són homes i un 48%, dones.

BALEARS, SISENA EN EL RÀNQUING DE SECTORS PÚBLICS MÉS FEMINITZATS

Balears ocupa el sisè lloc en el rànquing d’administracions autonòmiques més feminitzades, amb el 71,4%. En el primer lloc hi ha Madrid, que té 116.000 treballadores, un 74,3%. La segueixen el Principat d’Astúries, amb un 73% de dones; Cantàbria, amb un 72,9%; Aragó, amb un 72,8%, i la Rioja, amb un 71,9%. A la banda baixa i a molta distància de la resta hi ha Ceuta i Melilla, amb 38% i 37,5%, respectivament. Per davall la mitjana estatal també hi ha Castella-la Manxa, amb un 65%; Extremadura, 66%; Andalusia, amb un 66,5%, i Catalunya -que té la policia transferida-, amb un 67%. Andalusia és la primera en funcionaris, en té 472.085, 242.797 dels quals són autonòmics.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF