Megacreuers, una nova passa cap a la massificació

TURISME

Megacreuers, una nova passa cap a la massificació

L’arribada als ports de les Illes de vaixells amb capacitat per a més de 4.000 passatgers provoca queixes de veïns i ecologistes, tot i el seu impacte econòmic

L’arribada de creueristes a les Balears s’ha disparat en les dues darreres dècades. Mentre que el 1994 les Illes registraren 185.378 turistes de creuer, l’any passat es va tancar amb 2,4 milions de passatgers, un 14% més que el 2017. El port de Palma ha estat el principal motor d’aquest creixement, ja que si el 1994 concentrava el 52% dels passatgers que arribaven a les Illes en un creuer, en l’actualitat n’acumula el 85%. I no només ha crescut la xifra de visitants que arriben en creuer, també ho ha fet la mida dels vaixells que els duen i la quantitat que hi pot haver atracats alhora en un port com el de Palma. L’impacte que tenen és cada pic més evident. Per a enguany s’espera un creixement de 250.000 creueristes,tot i que l’arribada de vaixells caurà un 3%. La setmana passada va fer escala a Palma per primera vegada l’ MSC Seaview, que té capacitat per a més de 4.000 passatgers.

Jaume Garau, president de l’associació Palma XXI, destaca que és molt important diferenciar entre l’impacte dels creuers i dels megacreuers, els vaixells que transporten fins a 5.000 passatgers i tenen tripulacions d’entre 1.500 i 2.000 treballadors. “En els anys 50, 60 o 70 ningú no es queixava dels creuers a les Balears, perquè es tractava de vaixells molt més petits que duien un turisme molts menys massiu, que feia una despesa més gran”, explica. En canvi, afegeix, segons els experts, els megacreuers estan més aviat pensats per a grans ciutats, com Barcelona, on no tenen un impacte tan gran com a Palma.

Així, dels 94.444 creueristes rebuts pel port de Palma el 1994 s’ha passat als dos milions de l’any passat, és a dir: la xifra de creueristes s’ha multiplicat per més de 20. El 2007 es va superar la barrera del milió de visitants arribats en aquests grans vaixells, però l’evolució ha continuat a l’alça fins a superar els dos milions. Malgrat la caiguda de 2012, any que es passà dels 1,4 milions de l’any anterior als 984.000 creueristes, la recuperació a partir de 2013 ha duit xifres molt positives per al port de Palma.

Les estadístiques també radiografien l’increment de la mida dels vaixells que arriben a les Balears: l’any 2000 el port de Palma va registrar 457 escales de creuers, que aportaren 831.000 turistes, mentre que el 2017, amb només 538 escales, els turistes pràcticament es duplicaren.

 

A Ciutat, els dies que coincideixen tres o quatre grans creuers poden arribar a desembarcar 15.000 o 20.000 persones al centre històric, fet que té un clar impacte sobre Palma. En primer lloc, es nota en la congestió en determinades hores del dia de les zones més transitades, com el carrer de Sant Miquel, la plaça de Cort i la d’Espanya, que obliga els veïns a canviar els hàbits per evitar aquestes àrees. Aquesta congestió és tan clara que l’Autoritat Portuària, amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears i la Fundació Turisme Palma 365, ha arribat a fer una aplicació de mòbil, Welcome Palma, que inclou un mapa de calor que indica les zones més congestionades de Ciutat.

“La tipologia del client de creuer ha modificat en certa manera el patrimoni comercial de la nostra ciutat”, explica Garau. “Aquest turista compra principalment algun souvenir o productes per consumir durant la seva curta estada, com gelats o entrepans. Això fa que els comerços tradicionals que oferien algun producte distint siguin substituïts per gelateries o establiments enfocats a turistes de pas, amb la qual cosa es perd diversitat i antiguitat, valors que la gent cerca quan visita un lloc”, afegeix.

A més, bona part dels creuers naveguen amb banderes de paradisos fiscals com Panamà, Malta, Luxemburg i les illes Marshall, i paguen menys impostos que els allotjaments i altres negocis de les Balears. Tampoc tenen les mateixes obligacions laborals i ambientals que les empreses locals. “Tot tipus d’allotjament, sigui fix o mòbil, hauria de competir amb les mateixes condicions. Qualsevol hotel del passeig Marítim paga impostos a Espanya i els creuers no ho fan”, explica Garau.

Els detractors dels creuers es queixen que la despesa dels creueristes és relativament baixa i es concentra en una petita part de la ciutat. On gasten més és al vaixell -que està pensat per ser com un gran centre comercial-. En canvi, lamenten, els costos socials i ambientals són molt alts.

Els ecologistes defensen que els megacreuers són especialment contaminants. Margalida Ramis, del GOB, considera que els estudis que ha fet l’Autoritat Portuària en què es determina que els creuers no contaminen són incomplets, per això volen que la Mediterrània sigui declarada zona ECA, on les limitacions d’emissions són més fortes.

Fonts del Govern expliquen que les competències per a la programació de creuers són estatals, però que tot i això han traslladat reiteradament al govern espanyol “la necessitat que l’arribada de creuers sigui més esglaonada per evitar-ne la concentració durant els mateixos dies”. L’arribada de 9.000 creueristes de cop, asseguren fonts del Govern, “no és el model que perseguim”.

IMPACTE ECONÒMIC

L’impacte econòmic directe i els efectes indirectes i induïts de les activitats vinculades als creuers en el conjunt de les Balears suposen, segons un estudi de l’Autoritat Portuària de les Illes, un Valor Afegit Brut (VAB) de 256 milions, la qual cosa significa un 1,04% del total. També permet mantenir 5.733 llocs de feina i genera més de 21 milions d’impostos nets per a l’erari píblic. A més, conscients de la mala imatge del sector en determinats àmbits de la societat, s’ha posat en marxa la web www.escalapalma.com, en la qual es destaquen els beneficis d’aquest tipus de turisme amb entrevistes a restauradors, botiguers i transportistes.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF