El ‘coliving’ toca a les portes de les Balears

PalmaUn nou model a cavall entre l’habitatge i el turisme vol fer-se camí a les Balears. Es tracta del coliving, un sistema de llars compartides que tenen habitacions privades, però amb espais i zones comuns. Els espais compartits el fan similar als hostels, però se’n diferencia perquè els colivings tenen cuines i, sobretot, habitacions individuals. Aquests establiments estan pensats perquè a dins també hi hagi llocs per teletreballar, és a dir, sales de coworking. En correlació, el perfil de gent que cerquen aquests espais són els digital nomads (nòmades digitals), persones que poden fer feina des de qualsevol lloc del món.

A Mallorca ja n’hi ha uns quants: el Palma Coliving és un dels més famosos i s’hi ofereixen habitacions a partir dels 1.035 euros el mes. Però des de l’empresa GN Group, que es dedica al project management, l'enginyeria i l'arquitectura, expliquen que el coliving és un model que volen intentar estendre per Mallorca. Segons detalla el director general de GN Group, Tolo Gomila, un dels paràmetres clau per obrir-se a aquest mercat és que, “després de la pandèmia, els viatges de negocis han caigut molt. De fet, la consultora nord-americana McKinsey ja ho ha avisat i els càlculs són que aquest tipus de desplaçaments a les ciutats faran caure l’ocupació dels hotels urbans entre un 20% i un 25%”. Per això, la seva idea de negoci és transformar hotels de ciutat en colivings. A més, en aquest sentit afegeix que, a les grans urbs, l’oferta que hi ha és d’hotels de quatre estrelles, “que són un producte pla i estàndard”.

Sumat a aquesta situació, el que observen des de GN Group és la presència cada vegada més gran d’aquests ‘nòmades digitals’, com es deia abans. “Surten de les grans corporacions, com per exemple Google, que va enviar 7.500 treballadors a fer feina des de casa”, assegura Gomila. El perfil és de “gent d’entre 24 i 38 anys, la majoria programadors o executius que tenen rendes molt altes i no tenen un lligam o un sentiment de pertinença gaire fort a la seva terra”. Això, explica la membre del consell assessor de GN Group, Inma Ranera, obre un nínxol de mercat per a gent que vulgui venir a Mallorca “tres mesos o un any, si s’escau”.

Un gris legislatiu

Segons GN Group, el sector hoteler ve de contínues lluites de preus, i aquesta baixada d’ocupació pot desembocar en una altra o en un canvi de model, que és el que proposen. A hores d’ara, ja hi ha ciutats que ja són capdavanteres en aquest nou model, com Màlaga, Oviedo, Madrid i Barcelona. De fet, que les dues primeres no siguin les clàssiques capitals és a causa de la flexibilitat legislativa per part de les administracions, segons l’empresa. Un tema, el legal, que també és molt important.

“La frontera entre el que és turisme i altres formes d’habitatge és molt permeable”, diu el doctor en Geografia de la UIB Ivan Murray. Afirma que tornam a estar en una zona de legislació grisa, perquè “no està clar si s’ha de regular amb relació a trets laborals i fiscals, d’habitatge o turístic”. El que té clar Ivan Murray és que “no és turisme, és feina, i aquestes persones que ho practiquen gaudeixen de les prestacions socials d’aquí, però tributen i tenen totes les obligacions fiscals al lloc de pertinença de l’empresa”.

Murray afirma que hi ha “una presència important d’aquests establiments a Santa Catalina, factor que lliga als processos de gentrificació urbana”. Perquè no només s’ha de pensar en aquests immobles com a regulats; els experts reconeixen que hi ha oferta il·legal o, més ben dit, “alegal, perquè estan entre diferents legislacions i és un artefacte nou”. Així mateix, Ivan Murray assegura que empreses com Airbnb ja hi són darrere, perquè oferint estades més llargues –de mesos– ja que no apunten al perfil del turista, sinó “a qualsevol persona”.

El catedràtic en Geografia de la UIB Macià Blàzquez defineix aquesta nova activitat econòmica com “una mercantilització més de l’habitatge de les Illes”. Blàzquez explica que es calcula que falten 30.000 habitatges a Palma i, per ell, el coliving “desbarata molt les previsions de demanda de l’oferta” i encareix encara més l’habitatge. A més, explica que els barris “necessiten” molts altres equipaments abans que aquests nous establiments. Alhora, el catedràtic és crític amb l’Administració: “El problema és que no tenen en compte, o no volen tenir en compte, que amb el lloguer turístic l’emergència d’habitatge farà que la cosa sigui encara més greu”. Finalment, Macià Blàzquez adverteix: “S’ha de lluitar pels drets de la població resident. Si no, hi haurà gent que se n’haurà d’anar a viure a altres llocs perquè no es podrà permetre viure a casa seva. Ja passa amb els temporers i això és dramàtic”.