INDÚSTRIA

La cimentera de Lloseta: la història d’una fàbrica que es va anar buidant

Des de l’any 2013, la fàbrica de ciment ha reduït la plantilla i ha disminuït la producció

Mirant-la de lluny, entre els penyals de l’Alcadena i d’Alaró, la cimentera de Lloseta sembla la silueta retallada d’un paisatge en el qual no encaixa, l’escenari nostàlgic d’un temps en què la indústria mallorquina era mallorquina i les fàbriques no sabien res del seu futur silenciós.

Paco Candel fa 39 anys que hi treballa i encara recorda els niguls de pols que la fàbrica generava en els seus inicis, quan no es parlava de les emissions de CO2, quan la plantilla doblava l’actual i el ciment Portland que produïen era segell i garantia de qualitat, perquè era l’únic fet amb roca marga, un tipus de pedra que atorga al ciment una solidesa única. També recorda totes les vegades que ha anat canviant de mans: primerament fou de Cementos Portland de Mallorca; després, de Valenciana de Cementos, i finalment, propietat de Cemex Espanya, la filial de la multinacional Cemex, amb fàbriques de ciment i plantes de formigó localitzades arreu del món.

Se’n recorda perfectament. El 12 de març de 1979 Paco Candel va començar a treballar a la cimentera, cobrint una substitució en el departament administratiu. Després d’un any el varen fer fix i va passar a formar part de la plantilla del laboratori, on analitzava les qualitats del ciment. “El ciment té, com totes les coses, un principi i un final, i has de controlar la qualitat de les pedres abans i després de coure-les al forn”, diu tranquil.

La del laboratori va ser la seva feina durant disset anys i, com ell explica, a la vida no ha conegut molt més que haver-se d’aixecar cada matí per anar a treballar a la fàbrica. El seu primer sou va ser de 32.000 pessetes i era prou bo perquè doblava el dels treballadors de les fàbriques de sabates d’Inca i de Lloseta, que no arribaven ni a la meitat. Més tard, a 37 anys, per motius de salut, va demanar un canvi d’ubicació per poder tornar a les tasques administratives.

Durant tot aquest temps, l’equip directiu ha anat canviant; les condicions, en general, han anat empitjorant, i el temps se li ha anat clavant a l’esquena. Explica que ha entès com van les coses dins l’empresa. “Si ara tenc un sant, després et duré el dimoni, i jo he viscut el sant i el dimoni”, afirma, volent dir que n’ha vist de tots colors. Tot i això, reconeix que la cimentera ha donat feina a molta gent. “Jo som de Búger i d’allà hi havia una vintena de persones que treballàvem a la fàbrica, per això compartíem cotxe i pujàvem junts”, rememora en veu alta.

També recorda el que ells varen anomenar “l’any de l’automatització”, a principi dels noranta, quan la cimentera va decidir substituir molt de personal per maquinària i la meitat de la plantilla va haver fer cursos de reciclatge per posar-se al dia. Eren els temps del boom de la construcció i calia estar a l’última. Cemex ho sabia. Però des de fa aproximadament deu anys l’única cimentera de Mallorca ha anat decaient, buidant-se per dins, rovellant-se en un gest de descuit, intencionat o no, que ha fet que la producció minvàs. D’aquesta manera, la decisió per part de Cemex de traslladar la producció a la fàbrica d’Alcanar, a Tarragona, no ha sorprès ningú.

El darrer ensurt va ser l’any 2013, en plena crisi, quan l’empresa va presentar un ERO, que va acabar amb l’acomiadament voluntari d’uns vint treballadors. I des de llavors no s’han renovat les instal·lacions, ni el forn, ni s’ha optat pels combustibles alternatius al carbó, que augmentarien la rendibilitat de la fàbrica.

En realitat, Paco Candel podria beneficiar-se del tancament de la fàbrica cimentera. Segons com vagin les negociacions amb la directiva, a 57 anys podrà prejubilar-se amb una bona indemnització. I, segons explica, “encara se sent jove i té energia per fer moltes coses”. Tot i això, reconeix que el problema és per als treballadors més joves, que són la gran majoria, que hauran de reciclar-se per tornar a incorporar-se al món laboral, ja que el seu perfil professional és molt específic. Molts d’ells tenen prop de 45 anys i hauran de competir amb perfils de gent molt més jove i amb més energia que també cerca feina.

Comencen les negociacions

Set de novembre. Aquesta és el data en què Cemex presentarà l’expedient de regulació que afectarà les 104 persones de plantilla fixa de la cimentera. La meitat d’aquests treballadors s’encarreguen de la producció i els altres estan als departaments de qualitat, manteniment, oficines, expedició i logística. Des de la directiva han informat que matindran aquests dos últims serveis i que la producció es traslladarà a la fàbrica d’Alcanar, a Tarragona. Això suposaria que, de tots els treballadors afectats, només vuit podrien conservar el seu lloc de feina dins la fàbrica.

De moment es desconeixen les condicions del previsible acomiadament, però des del comitè de treballadors estan disposats a lluitar perquè la fàbrica no tanqui. El conseller de Treball, Iago Negueruela, ha donat el seu suport i ha manifestat la voluntat d’intentar evitar el tancament. De fet, el proper 31 d’octubre es preveu que el conseller es reuneixi amb la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, per intentar cercar-hi una alternativa.

De moment, no es plantegen altres opcions, com podria ser la recol·locació a les altres fàbriques que té Cemex a la Península, com Alcanar (Tarragona), Bunyol (València), Alacant, Castillejo (Toledo) i Morata (Aragó). S’haurà de veure la capacitat de negociació que tenen els governs balear i espanyol per fer pressió a la multinacional mexicana.

Vicenç Villalonga és el portaveu del comitè de treballadors i, des del 1999, ha fet feina a la bàscula de la fàbrica. Explica que abans de la reforma laboral els ERO havien de passar per un jutge, però ara aquesta supervisió es fa posteriorment, fet que limita molt el poder de comitè d’empresa a l’hora de negociar les condicions d’acomiadament.

Tot i això, des del comitè expliquen que realitzaran un informe de viabilitat per demostrar que l’empresa és rendible i que genera tres milions d’euros l’any. “És cert que anys anteriors els beneficis eren superiors però continuam donant benefici. Som un mercat atractiu per a les empreses de les Illes”, declara.

Villalonga creu que si Cemex ha decidit traslladar la producció a Tarragona és perquè allà ho faran a ple rendiment i, amb el tancament de la fàbrica de Lloseta, s’estalviaran els costos de manteniment de la cimentera, que arriben als deu milions d’euros anuals. “Guanyen més doblers amb la fàbrica tancada que amb la fàbrica oberta”, explica.

Com ell, hi ha vint persones de Lloseta que treballen a la fàbrica i que podrien quedar-se sense feina. Els que tindran més sortides seran els elèctrics, explica, i els que disposen de formació mecànica.

Una incineradora encoberta

Segons el GOB, el tancament de la fàbrica de Lloseta és una bona notícia per dos motius. Per una banda, perquè s’aturarà la producció de ciment, que “és una de les activitats més contaminants de l’illa juntament amb Son Reus”. Margalida Ramis, portaveu del GOB, afirma que fins ara la cimentera “havia funcionat com una incineradora encoberta”, ja que cremava tot tipus de combustibles fòssils, fins i tot olis bruts i pneumàtics, “tot era susceptible de ser cremat i es feia sense els controls bàsics que sí que havia de complir, per exemple, la incineradora de Son Reus”. Per una altra banda, la fi de la producció a Mallorca suposaria també la fi de l’explotació de la pedrera de Can Negret, a Alaró, que implicava un greu impacte mediambiental.

La plataforma Salvem el Moll i el GOB també han denunciat un possible acord amb un tracte de favor de l’Autoritat Portuària cap a Transpulve, una empresa distribuïdora de ciment i d’importació a granel que culminaria amb el tancament de la fàbrica de Cemex. L’APB ha firmat una concessió de 18 anys perquè Transpulve faci ús d’unes instal·lacions del port d’Alcúdia per poder fer les tasques de càrrega i descàrrega, emmagatzematge i distribució del ciment. Però amb aquesta concessió, curiosament, l’APB deixarà de percebre 400.000 euros l’any. Quin interès tindria l’APB a concedir les instal·lacions a Transpulve? Margalida Ramis parla de sospites i de tracte especial de favor cap a Transpulve, però deixa clar que “aquestes són les qüestions que no apareixen mai als papers oficials”. Amb totes aquestes variables, el futur de Cemex a Lloseta és incert.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF