La resurrecció d'El Caserío: "Feim el 65% del formatge fos que es menja a Espanya"

CiutadellaQuesería Menorquina, l’antiga El Caserío, torna a poc a poc als seus orígens després de deixar enrere la crítica situació, a un pas del tancament, que li provocà la sortida de Kraft el 2008, primer, i la gestió de la família Ruiz Mateos, després. Durant deu anys, entre 2011 i 2021, la societat laboral creada pels treballadors i l’equip directiu ha permès sostenir la planta de Maó, però sense sortir-se’n del concurs de creditors, fins que l’entrada de capital i de nous inversors li ha permès remuntar definitivament la situació.

En sortir de la pandèmia, Eduard Soriano Torres, president d’Isba i de la Cambra de Comerç de Mallorca, hi aportà 1,7 milions d’euros i es convertí en l’accionista majoritari. “Només vaig posar una condició, que s’alçàs el concurs de creditors, i ho vam aconseguir. El 2 de maig del 2022 –recorda Soriano– es començà a remar per remuntar l’empresa”.

“Que per què m’hi vaig decidir?”, es demana. “Em semblava un disbarat que, amb la història, la plantilla i la producció que té, Quesería se n’anàs en orris”, explica. Tot i que la guerra d’Ucraïna en retardà l’efecte, els 2 milions de benefici obtinguts el 2023 marcaren el camí a seguir. “Ara ja és una empresa plenament normalitzada i amb els recursos necessaris per anar funcionant”.

A través de la seva societat SF Alimentación, Eduard Soriano té el 33% de la fàbrica i, juntament amb l’empresa de transport logístic Mascaró Morera, concentra prop del 60% en el nou consell d’administració. Poc a veure amb l’equilibri que, durant prop de deu anys, van mantenir l’anterior equip directiu, amb Paco Tutzó (Menorca Asesores) al capdavant, i els treballadors que havien sobreviscut a la desfeta de Rumasa, que es repartien el 51 i el 49% de les accions, respectivament. Actualment, només en conserven el 20 i el 15%.

Tot i adquirir-ne una tercera part, Soriano descartà assumir la presidència, que manté en mans de Paco Tutzó, “perquè ell és menorquí i la icona de l’empresa”. Altres càrrecs, com Jesús Esparza, també continuen en l’estructura directiva.

Mascaró Morera, que en té una quarta part, és una de les empreses menorquines de major facturació i projecció. Líder del transport de mercaderies entre Illes i amb la Península, ha comprat també recentment la companyia de busos Transports Menorca. “Una empresa que treu cada any 12.000 tones fora de l’illa és un aliat més que interessant”, afirma Soriano.

Amb els nombres ja en positiu, l’objectiu dels nous gestors és “tornar als orígens”, a quan El Caserío absorbia la major part de la llet produïda a Menorca i la transformava. “Però ara no ens hem de cenyir només al formatge fos, amb porcions o rodanxes, sinó que ens hem d’adaptar en tot moment a la demanda del mercat i diversificar la producció”, avança. Una de les pròximes novetats consistirà a vendre formatge curat “en un format especial. No per fer la competència al que ja es ven en fogasses, sinó com un complement que ajudi a tothom”.

Noves marques

La clau serà la creació de noves marques, una fita que encara s’està gestionant. Mentrestant, però, la planta de Maó continua elaborant per a marques blanques de grans distribuïdors com Lidl i fent formatgets per a El Caserío o La Vaca que Riu. “Pràcticament el 65% del formatge fos que es menja a Espanya el feim nosaltres”, afegeix.

Quesería factura 50 milions d’euros a l’any, però genera un moviment financer de 80, ja que en destina 30 a comprar matèries primeres. Des del 2023, els seus exercicis es tanquen amb superàvit, l’últim al voltant dels 3 milions, i ha fet créixer el personal (155 treballadors) i la inversió. S’hi ha renovat la maquinària i els sistemes productius, i està previst gastar altres 3 milions en els pròxims mesos, “sense que tinguem cap problema a l’hora d’aconseguir crèdits. Els bancs estan al nostre costat, pagam els proveïdors en menys de 60 dies i ja no devem res”. Tan sols 400.000 euros del milió que li avançà el Govern balear per poder superar el seu moment crític. “A diferència d’altres –es queixa, sense esmentar-lo, del cas de Coinga– nosaltres no hem rebut cap ajuda a fons perdut”.

Eduard Soriano admet que “tot d’una, Quesería Menorquina em llevava la son i havia de venir molt a Menorca”, però, des que ha endreçat el seu nou rumb empresarial, “ja camina sola i només és necessari fer-hi un seguiment”.

La reactivació impulsada pels nous propietaris i un canvi dràstic en la política financera, de vendes i de producció, ha estat fonamental per tornar a fer de Quesería Menorquina una empresa competitiva. “Tenia una manera de funcionar que encara no he arribat a entendre. Tota la llet sobrant de Menorca, uns 20 milions de litres, s’enviava a la Península, amb el sobrecost de transport i comercialització que açò suposa, el que feia inviable la seva rendibilitat”, remarca. Encara més, es donava la paradoxa que, mentre es venia la llet de Menorca a Catalunya, “aquí estàvem consumint llet de fora”. El procés ara s’ha tornat a invertir, i dona resultat.