2013-2020: ESPECIAL 1.010

De la bombolla de les hipoteques a la dels lloguers

La crisi del coronavirus deixa en incògnita el futur pròxim del mercat immobiliari balear

“Pensam en l’habitatge com un espai per viure-hi o per obtenir-ne beneficis a través de rendes?”, es demana la geògrafa Sònia Vives. La resposta, diu, és ben clara perquè “es tracta com un negoci i això genera el conflicte”. En opinió seva, el debat sobre la dificultat per accedir a un habitatge no ha canviat gens des del 2013, l’any que va començar a rodar el projecte de l’ARA Balears. Vives, que és autora de Geografies de la despossessió d’habitatge a través de la crisi. Els desnonaments marca Palma (Icària Editorial, 2018), explica que en els darrers anys hem passat d’una bombolla de les hipoteques a una dels lloguers. Ara, la crisi del coronavirus “ens duu cap a un nou procés de desnonaments”, adverteix una de les portaveus de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mallorca, Àngela Pons.

Els jutjats de les Balears ordenaren 2.446 desnonaments el 2013, mentre que l’any passat foren 1.834, segons dades del Consell General del Poder Judicial. És el dramàtic efecte de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008. L’Oficina Antidesnonaments de l’Ajuntament de Palma ha gestionat des de la seva creació, el 2015, un total de 3.332 expedients, un 52% dels quals han estat per impagament del lloguer; un 31%, expedients hipotecaris; un 15%, per ocupacions il·legals, i el percentatge restant, per altres casos. La geògrafa recorda que el 2013 hi va haver més desnonaments per impagament de la hipoteca que ara, perquè la principal opció per accedir a un habitatge fins a aquell moment havia estat l’endeutament a través de crèdits hipotecaris barats. L’esclat de la bombolla obligà a cercar noves estratègies d’acumulació de capital, com el lloguer vacacional impulsat per plataformes digitals com Airbnb. A més, des del 2012, l’Estat ha promogut que els fons d’inversió comprin pisos per llogar-los. “Tot això ha derivat en una bombolla dels lloguers en la qual continuam immersos”, afirma Vives, qui afegeix que en plena crisi sanitària encara és prest per valorar què passarà a partir d’ara.

16 anys de sou per pagar la casa

Les Balears són la comunitat que té el major índex d’esforç immobiliari de tot l’Estat. Els illencs han de destinar el sou de quasi 16 anys per pagar la casa, segons dades de la Societat de Taxació publicades a final de 2018. En canvi, a la Rioja, que és la comunitat amb l’índex més baix, només es necessiten 4,8 anys.

El Pacte va aprovar el febrer de 2020 un decret de mesures extraordinàries per intentar pal·liar l’emergència de l’habitatge. La normativa estableix que els grans propietaris han d’oferir lloguer social abans de desnonar i que el Govern té prioritat per comprar pisos d’on s’hagi expulsat algú. L’Executiu també va aprovar el 2018 la primera Llei d’habitatge balear, que obliga els grans tenidors amb més de deu habitatges buits a cedir-los temporalment per a lloguer social a canvi d’una compensació. Entre el 2015 i el 2019 no es va construir cap habitatge públic i just se’n varen comprar i reformar 18 a les Illes Balears, malgrat que se’n varen acabar 14 a Formentera i se’n varen començar a fer 62 a Menorca i 9 a Palma. Enguany, però, es preveu que hi hagi en construcció 585 habitatges de protecció oficial i es licitaran 71 obres més, segons el Govern. A més, l’Institut Balear de l’Habitatge gestiona un pressupost de 79 milions, xifra que suposa un 65,7% més en relació amb l’any 2012.

La portada de l’ARA Balears del 7 de juliol de 2013 duia com a titular principal “Construcció non stop”. Set anys després, el Govern ha aprovat un decret llei per reactivar l’economia balear -tocada a fons pel coronavirus-, que es basa en la construcció i el turisme com a principals eixos d’actuació. Abans del 2013 es va legislar per facilitar als propietaris dels allotjaments turístics que poguessin ampliar i remodelar els establiments, com recorda el president de la demarcació de Mallorca del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), Nacho Salas. “Durant aquests anys s’han construït molt pocs habitatges plurifamiliars, però, en canvi, sí que s’han fet molts xalets per a gent d’alt poder adquisitiu”, afirma.

EDICIÓ PAPER 09/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF