Laboral
Economia 28/12/2022

Del BOE a la realitat: la reforma laboral deixa la temporalitat en mínims històrics

El govern espanyol destinarà 3.500 milions d'euros del Fons Social Europeu a l'ocupació juvenil

4 min
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa aquest dimecres.

MADRIDFa exactament un any, el 28 de desembre del 2021, el consell de ministres donava llum verda a la reforma laboral, la mesura estrella del ministeri de Treball encapçalat per Yolanda Díaz. Després de mesos de negociació amb sindicats i patronals, Díaz va arrossegar tothom a un acord tripartit. Però això no va fer que la votació dos mesos després al Congrés de Diputats estigués exempta de polèmica: la norma es va salvar per un vot erroni d'un diputat del PP.

Amb la reforma s'enterrava el model laboral del Partit Popular aprovat l'any 2012 i es donava pas a una nova lògica que, entre altres coses, buscava enterrar un dels mals endèmics del mercat laboral espanyol: els contractes temporals i de curta duració.

S'ha aconseguit? Organismes com el Banc d'Espanya i alguns experts apunten que és aviat per treure'n conclusions i que calen anys per fer-ne una anàlisi exhaustiva, però la veritat és que la temporalitat ha caigut a mínims històrics: el tercer trimestre del 2022 la taxa s'ha situat en el 17,5%, segons les últimes dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) "Són 7 punts menys" en comparació amb fa un any, ha destacat Díaz en roda de premsa aquest dimecres. Es tracta d'una de les taxes "més baixes de tota la sèrie històrica", ha reiterat. Per exemple, al 2007, en ple boom immobiliari i amb un sector de la construcció en efervescència, la taxa de temporalitat se situava en el 33%.

Es disparen els indefinits

Els contractes temporals han copat durant anys les llistes d'ocupació i s'han centrat sobretot en els llocs de treball menys qualificats, afectant amb especial virulència dones i joves. Amb el canvi normatiu va canviar de dalt a baix el tipus de contractació: no només s'han posat més traves als temporals (es limiten a contractes per substitució o per circumstàncies de la producció), sinó que també s'ha eliminat -amb excepcions- el contracte d'obra i servei, així com l'eventual. També s'ha modificat el fix discontinu, que es considera indefinit i que en els últims mesos ha agafat protagonisme.

Els indefinits van començar a créixer al gener i al març ja registraven un rècord històric. La tendència, des d'aleshores, ha estat semblant. Al desembre, abans de la reforma, el 90% dels contractes eren temporals i el 10% indefinits. A l'abril, en canvi, els últims ja assolien el 48,2% de les noves feines. "La contractació indefinida s'incrementa en tots els sectors, a totes les comunitats autònomes, en tots els trams d'edat i entre homes i dones", defensaven des del ministeri. "S'ha passat de tenir un de cada deu contractes indefinits a un de cada dos", ha insistit la ministra.

Tanmateix, si es compara el mercat laboral espanyol amb l'europeu, les conclusions encara no són per tirar coets. La taxa de temporalitat a Europa se situa en el 15,2%, segons l'Eurostat, que situa l'espanyola en el 20,3%. Si bé és cert que la tendència ha millorat, entre joves i dones encara queda molt recorregut. Pel que fa als joves de menys de 30 anys, la taxa és del 45%, mentre que la mitjana europea cau al 39%. Entre les dones passa el mateix: la diferència entre la taxa de temporalitat europea (16%) i l'espanyola (22,5%) és encara de 6,5 punts, per bé que el 2007 era de més de 14 punts.

La proliferació dels fixos discontinus

Per explicar aquest canvi de tendència no es pot obviar el paper que tenen els fixos discontinus, que han proliferat arran de la reforma laboral. Aquests contractes es consideren indefinits, malgrat que incorporen etapes d'inactivitat. Són molt utilitzats per sectors com el turístic i el de l'ensenyament. Quan l'empleat no treballa cobra l'atur, però no es comptabilitza com a aturat perquè la seva relació contractual amb l'empresa no s'ha acabat: el treballador tornarà a ser cridat quan l'empresa el necessiti. En tot cas, el seu pes entre els indefinits és més baix que els dels indefinits a temps complet, és a dir, els ordinaris.

La figura no ha estat exempta de crítiques, sobretot des de l'oposició. El PP ha acusat Díaz de "maquillar" les dades i ha apuntat que es tractava d'un "canvi de nom", és a dir, que els fixos discontinus són temporals, però que es consideren indefinits. El cert és que sempre s'havien considerat així i, a diferència dels temporals, els fixos discontinus tenen més drets laborals.

Malgrat els tambors de recessió dels últims mesos, a Espanya hi ha avui 20,5 milions d'ocupats; 17,4 milions d'assalariats i menys de 3 milions de persones desocupades, una xifra que no es registrava des del 2008. En tot cas, hi ha una altra pota que, ara per ara, el ministeri no ha analitzat i és l'impacte d'aquest canvi de model laboral en les condicions socioeconòmiques de la població. La temporalitat, fins ara, havia anat acompanyada de precarietat. El Banc d'Espanya ha avançat que gràcies a l'augment dels indefinits hi ha hagut un augment addicional de la despesa en l'economia espanyola d'entre 2.000 i 3.000 milions d'euros més al tercer trimestre del 2022, en comparació amb el mateix període del 2021, quan la reforma laboral no s'havia aprovat.

3.500 milions per a l'ocupació juvenil

Díaz també ha anunciat que destinarà 11.296 milions d'euros del Fons Social Europeu a dotar les polítiques en matèria d'ocupació durant els pròxims set anys. Del total d'aquests fons europeus, 3.500 milions es destinaran a polítiques per a joves.

stats