Economia 10/06/2021

El BCE ignora una hipotètica pujada dels preus i manté els estímuls sense canvis

L'organisme continuarà comprant deute públic a través del fons antipandèmia i deixa els tipus en mínims històrics

4 min
Detall de la seu del BCE a Frankfurt, a Alemanya.

BarcelonaEl consell de govern del Banc Central Europeu ha decidit aquest dijous mantenir sense canvis els diferents programes d'estímul monetari que té en marxa, així com deixar els tipus d'interès en mínims històrics, segons ha informat l'organisme en un comunicat.

En les últimes setmanes, analistes i economistes de caràcter més liberal –els anomenats falcons– havien advertit tant Europa com els Estats Units de la possibilitat que els estímuls fiscals i monetaris aprovats per fer front a la pandèmia tinguessin com a resultat un fort increment de la inflació, és a dir, que augmentessin els preus. No obstant, la institució presidida per Christine Lagarde no fa cas de moment d'aquestes veus i deixa inalterada la seva política de suport a la recuperació.

Així doncs, els tipus d'interès es mantindran al 0%, mentre que el ritme de compres de deute públic continuarà "mentre sigui necessari" en 20.000 milions d'euros mensuals en el cas del programa habitual que ja tenia en marxa el BCE abans de l'esclat del covid-19. Pel que fa al PEPP, el fons d'1,85 bilions d'euros creat per fer front a la pandèmia, Lagarde ha reiterat que es mantindran les compres de bons "almenys fins a finals del 2023". L'organisme monetari també manté el programa TLTRO-III, l'anomenada barra lliure a la banca, és a dir, el programa de crèdit barat per a entitats financeres perquè prestin diners en bones condicions a empreses i famílies.

Repunt temporal dels preus

La inflació, però, ha sigut el centre de la conferència de premsa de Lagarde posterior a la reunió del consell del banc i la presidenta ha explicat amb més detall del que és habitual els raonaments que justifiquen la decisió de mantenir els estímuls sense canvis. De fet, el control dels preus a un nivell proper al 2% és l'únic mandat del BCE, mentre altres bancs centrals, com la Reserva Federal dels EUA, tenen mandats duals de limitar la inflació però alhora fomentar la creació d'ocupació.

El BCE espera, en efecte, augments dels preus, però els considera "transitoris". "La inflació ha pujat en els últims mesos a causa sobretot de factors transitoris i de l'efecte base", ha indicat Lagarde, però també creu que es tracta d'un "augment abans de la caiguda" esperada de cara a la segona meitat d'enguany. En argot econòmic, efecte base vol dir que un indicador, en aquest cas la inflació, creix molt de manera sobtada perquè es trobava en un nivell molt baix. En aquest cas, l'índex de preus al consum (IPC), el principal indicador, està augmentant en comparació amb un any enrere perquè durant la primavera del 2020 l'economia europea estava paralitzada pels confinaments i els preus van caure molt en general, per la qual cosa és lògic que ara creixin a un ritme fort a mesura que l'activitat econòmica es recupera.

Lagarde s'ha mostrat optimista sobre la recuperació aquest any, amb "un fort rebot" de l'activitat "que començarà el segon trimestre i s'amplificarà al tercer". En particular, ha elogiat el bon funcionament de la campanya de vacunació arreu de la Unió Europea, que ha permès "recuperar terreny" respecte a "altres economies avançades" (principalment els EUA i el Regne Unit) i, per tant, reobrir gradualment l'economia a tota la zona euro. Aquesta reobertura té efectes positius sobre la indústria europea, que veu com recupera les vendes tant internament com internacionalment, tot i que, combinada amb la reobertura d'altres països com els EUA o la Xina, pot ocasionar "colls d'ampolla" que provoquin increments puntuals de preus en alguns productes.

Aquesta anàlisi és compartida amb la Reserva Federal, el banc central dels EUA, un país on el govern està duent a terme uns estímuls fiscals molt més forts que a l'eurozona: el president Joe Biden estudia augmentar la despesa extra fins als sis bilions de dòlars entre el 2020 i el 2022 amb diversos programes de suport als sectors afectats i inversió pública. Aquesta agressiva resposta fiscal ha portat alguns economistes, com l'exsecretari del Tresor Larry Summers o l'execonomista en cap de l'FMI Olivier Blanchard, a qüestionar si provocarà augments massa bruscos i permanents dels preus. La Reserva Federal, però, respon igual que el BCE que aquestes pujades inflacionàries seran temporals pels colls d'ampolla en algunes indústries durant els mesos de recuperació.

De fet, el govern nord-americà ha anunciat aquest dijous un increment de la inflació del 5% interanual al maig, tres dècimes més de l'esperat, i del 0,6% en comparació amb l'abril, la pujada més forta des del 1992. No obstant, la inflació subjacent (que no té en compte els preus més volàtils, com ara l'energia) va créixer als EUA de manera més moderada. Lagarde considera que, tot i que pot tenir algun efecte, un augment de la inflació als Estats Units no afecta de manera significativa la situació dels preus a l'Eurozona. "La situació de l'economia dels EUA i de la zona euro són dues històries molt diferents", ha conclòs.

Sous i ocupació a mínims

No obstant, el BCE comparteix anàlisi amb la Fed i no veu riscos de pujades de preus. A part de l'efecte base, Lagarde espera que els preus pugin en els mesos vinent però es moderin a la tardor per una davallada dels costos de l'energia, una normalització de l'activitat econòmica i altres efectes, com per exemple el final de les rebaixes de l'IVA aprovades pel govern d'Alemanya durant la pandèmia.

A més, el BCE recorda que el 60% de l'activitat econòmica a la zona euro es concentra al sector serveis, el més afectat per les restriccions i el que trigarà més a recuperar-se. "Ens hem de centrar en els serveis i són predominantment intensius en mà d'obra. Els sous no han crescut significativament, tot i que esperem que creixin més, perquè encara hi ha molta atonia en l'economia", ha dit, cosa que mantindrà els preus de béns i serveis de consum en nivells baixos. En aquest sentit, ha remarcat que encara hi ha un 15% de treballadors que han perdut la feina amb el coronavirus o estan amb la feina suspesa i encara no s'han reincorporat al mercat laboral.

stats