El BCE i la Comissió Europea descarten en bloc l’anul·lació del deute dels estats

La Comissió Europea i el Banc Central Europeu han deixat clar que, amb la normativa vigent, no és possible cancel·lar el deute dels estats de la zona euro. Tant Brussel·les com la presidenta de l’ens monetari, Christine Lagarde, han descartat totalment la possibilitat que el BCE, que porta més de tres bilions d’euros destinats a compres massives de bons sobirans des del març del 2018, anul·li el deute que té comprat. 

“L’anul·lació del deute per part del BCE està prohibida pels tractats, en especial per l’article 123”, ha declarat aquest dilluns una portaveu del vicepresident econòmic de la Comissió, Valdis Dombrovskis. 

El debat sobre una hipotètica cancel·lació del deute sobirà dels països de la zona euro per part del BCE ha tornat a sortir a la llum pública per un article aparegut a la premsa i signat recentment per un centener d’economistes europeus que la proposen com a possible mesura per fer front a la crisi derivada del coronavirus.

El manifest està encapçalat pel francès Thomas Piketty, actualment un dels economistes més influents del món, i compta amb les signatures de diversos espanyols, entre els quals hi ha la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, i el màxim responsable d’afers econòmics de Podem, Nacho Álvarez. També l’ha firmat l’exministre socialista Jordi Sevilla. 

En la mateixa línia que la Comissió es va expressar Lagarde en una entrevista al canal de televisió francès BFM diumenge a la nit. Quan va ser preguntada per la possibilitat que el banc central cancel·li el deute sobirà que té comprat, Lagarde va respondre de manera contundent: “Per què no és possible? Perquè és il·legal”.

“El tractat [de la UE] diu que no es pot fer servir la impressió de bitllets per finançar la despesa dels estats –va dir la presidenta del BCE–. Anul·lar el deute públic correspondria exactament al que està prohibit pel tractat”. “No vaig ser elegida per violar els tractats”, va afegir, recordant que aquests tractats només poden ser esmenats amb el vistiplau dels 27 governs nacionals de la UE i actualment “no hi ha unanimitat dels estats membres”.

A més, per a Lagarde una cancel·lació dels bons sobirans comprats pel BCE “no té cap sentit comptablement”. Lagarde va recordar que per a la majoria de països el BCE no controla la majoria del deute públic emès –en el cas de França, per exemple, en controla un 30%–, per la qual cosa una anul·lació de part del deute seria perjudicial “per als ciutadans” perquè, tot i que reduiria el total que els governs han de retornar, afectaria negativament “la confiança” dels mercats i augmentaria els interessos en futures emissions de bons.

En una compareixença al Parlament Europeu, Lagarde va insistir que el BCE mantindrà les compres de bons dels estats membres i va demanar als governs nacionals que duguin a terme polítiques fiscals expansives per pal·liar els efectes de la crisi, tot i que els va reclamar que tinguin present “la sostenibilitat a mitjà termini” de les seves finances públiques.

Lagarde creu que les noves onades de contagis són un risc per a l’economia europea, per la qual cosa –va indicar– el BCE mantindrà els estímuls monetaris com fins ara.

2,89 bilions en compres

La compra massiva de deute estatal ha sigut un dels principals pilars de la política del BCE des de la presidència de Mario Draghi, predecessor de Lagarde, que la va utilitzar per rebaixar els interessos que pagaven els governs de la perifèria de la zona euro, com Grècia, Espanya, Itàlia, Portugal o Irlanda, durant els anys de la crisi de l’euro.

De fet, aquestes compres massives han trobat l’oposició d’estats com Alemanya, on el Bundesbank –el banc central del país i membre del BCE– les ha portat als tribunals amb l’argument que violen justament els tractats europeus i la Constitució alemanya.

L’adquisició de deute públic massiu ja era una eina habitual entre els grans bancs centrals del món, sobretot la Reserva Federal dels Estats Units. L’objectiu d’aquest tipus d’operacions és doble: per una banda, injectar liquiditat a l’economia, i, per una altra, assegurar que els governs paguen un interès baix pel deute i, per tant, garantir-ne la solvència.

Des del 2018, el programa d’adquisicions del BCE ha comprat bons per valor de 2,89 bilions d’euros, als quals caldrà sumar 1,85 bilions d’euros addicionals corresponents al programa extraordinari posat en marxa amb l’esclat de la pandèmia.