Les Balears i la nova proposta de finançament autonòmic
La proposta recent de finançament autonòmic no canvia el model vigent, tot i que augmenta els recursos per a les Balears; els experts alerten, però, del risc que la població ajustada penalitzi els ingressos futurs
Resumeixo breument en aquest text una consideració global de com afecta la proposta de nou finançament autonòmic a les Illes Balears. Aviat, tot i els retrets d’uns i altres, la proposta presentada que es coneix, estrictament parlant, podem afirmar que no suposa un nou sistema de finançament. No és singular per a Catalunya, tot i que sí que en resulta relativament beneficiada (però no només ella: també Andalusia, Múrcia i la Comunitat Valenciana). No treu Catalunya del règim comú ni la situa en el de Concert econòmic. No és el reflex fidel de l’acord d’investidura del qual tant s’ha parlat com a xantatge independentista. No és un pacte fiscal. No es compromet amb la desitjada ordinalitat. No és un model basat en les capacitats fiscals de cada comunitat. Continua essent un model garantista d’estimació de necessitats a partir dels supòsits considerats en els ajustos poblacionals, i atorga escassa responsabilitat fiscal efectiva addicional.
La proposta sí que és una mica més simple que el sistema vigent. Agilita la tresoreria de les comunitats reduint el sistema d’avançaments. Tot i que els resultats s’acaben llegint en guanys relatius i no absoluts, es tracta d’un model que, sobre la base d’aportar més finançament, permet declarar que totes les comunitats “hi guanyen”.
A l’hora de determinar resultats, la proposta del Ministeri ofereix un augment addicional per a les Balears de 412 milions (un 1,96% dels 21 mil milions) que, respecte del total del finançament balear, està clarament per sota de la proporció actual del seu finançament capitatiu, que el mateix Ministeri situa en un 7,2% superior a la mitjana en termes de la població ajustada, la qual cosa equival a un 2,72% i no a un 1,96%. Aquesta visió negativa és especialment el cas si es considera, a més, quina serà l’aportació balear al finançament d’aquests 21.000 milions addicionals de nous ingressos tributaris. D’acord amb les dades disponibles, la contribució implícita de les Balears per sufragar aquest total, ceteris paribus, se situaria entre els 538 i els 709 milions, segons considerem la seva contribució al finançament autonòmic a la vista de la seva capacitat tributària per càpita (un 17% per sobre de la mitjana) o vist el conjunt de la balança fiscal (un 22,4%). Els dos paràmetres donen xifres clarament superiors als 412 milions que ofereix el Ministeri. Tanmateix, FEDEA (Fundación de Estudios de Economía Aplicada) qüestiona aquestes xifres finals del conjunt de la distribució entre comunitats autònomes de la proposta i, projectant les liquidacions del 2023, assenyala les Balears com a una de les comunitats que en són beneficiades, passant en finançament capitatiu ajustat total d’un 10,6% a un 12,5% per sobre de la mitjana. Certament hom reconeix la millora relativa d’alguns elements nous (més IRPF, més IVA, participació d’aquest de les PIME balears per sobre dels seus indicadors de consum, participació anunciada en el nou Fons climàtic…). Però la modificació que es faci de la població ‘ajustada’, de la qual es coneix poc, i encara menys del càlcul que es refaci de la recaptació normativa que tant demana FEDEA, pot estar jugant amb molta probabilitat en contra de les Balears, tant per la recaptació real en si mateixa com per la penalització que s’estableixi per reducció d’impostos.
Pèrdua de posició ordinal
Remarquem que les dades finals no es coneixen bé (per al 2027). En tot cas, en cap dels rànquings d’ordinalitat fins avui publicats, també en aquest diari, les Illes no recuperen la segona posició ordinal d’acord amb la seva contribució fiscal. Potser per això la vicepresidenta s’ha pronunciat de paraula comprometent-se a respectar l’ordinalitat amb Catalunya, però no amb les Balears. Sobretot resta pendent, com dèiem, com es revisi la recaptació normativa, que el Ministeri diu que efectuarà, i d’algun invent més en l’anomenada ‘població ajustada’. En aquesta revisió poden perdre molts recursos les Balears (i que sigui potser ja la raó de la baixa participació en el finançament addicional que dona la proposta del Ministeri), ja que un còmput a l’alça de la recaptació normativa deixaria més aportació illenca al Fons de Garantia i menys excedent per al Govern balear, atesa la seva recaptació fiscal. Aquest recàlcul pot tenir lògica per penalitzar relativament les rebaixes fiscals de les comunitats que opten per aquest tipus d’exercici de l’autonomia tributària, però no és clar quins efectes tindrà per a la resta d’impostos propis i cedits.
En qualsevol cas, els increments de la participació en IRPF i IVA, sota l’índex basat en el consum relatiu total de la comunitat (és a dir, sense IVA col·legial ni el consum només de residents), preserven la consideració del consum de la població flotant. S’hi incorpora una addenda per a l’IVA PIME, si es confirma un major compliment fiscal de la comunitat respecte de la resta de comunitats en aquesta fase minorista, i es participa en el nou fons per al canvi climàtic (dos terços per a la conca mediterrània). Interessa tant a les Balears com a Catalunya que la anivellació es mantingui en el 75% i que es consolidi la capacitat fiscal actual davant les propostes que aspiraven al 100%, eliminant qualsevol indici de responsabilitat tributària de les comunitats. En aquest sentit, ‘s’han salvat mínimament els mobles’.
Els perills de la ‘població ajustada’
Els ‘perills’ sempre poden procedir també del ‘fantasma’ de la població ajustada, que de moment té un efecte pràcticament neutre. Aquest succedani d’estimació de necessitats, que defineix variables i les pondera una mica a gust i conveniència, manté una elevada discrecionalitat a favor de l’administració central. En tot cas, per a un govern autonòmic com l’actual, que no es posiciona a favor d’un model basat en capacitats tributàries, amb més responsabilitat fiscal i, amb això, assumpció de risc financer, aquest ‘ajust’ perillós sempre hi serà. L’Estat recapta tot i transfereix segons creu. Això pot ser més garantista per al Govern balear, des de l’acceptació que a les Balears, des d’un punt de vista fiscal, no hi ha illencs sinó espanyols que viuen a les Balears. Aquest és, de moment, el sentiment de pertinença balear, tal com el recullen avui i en el passat les majories parlamentàries, fet que debilita la reivindicació financera per al reequilibri de la balança fiscal, que és on rau la mare dels ous. Notem que, a diferència de les Balears, al Parlament de Catalunya s’exigeix avui fins i tot el seu càlcul en la presentació dels pressupostos anuals; un acord que no existeix ni de bon tros al Parlament balear.
La proposta de finançament recentment presentada té un futur incert. No és clar el seu recorregut legal, ni la disposició de les parts a acceptar canvis, ni com això pot tergiversar l’acceptació inicial de la proposta. Correspon als governs respectius, i sobretot a la societat civil, vetllar perquè tot plegat no acabi en una nova forma de trilerisme polític, que desacrediti de nou la nostra malmesa democràcia i deixi les coses tal com estan.
