Avís d’Hisenda: els regals de noces també tributen i poden portar problemes

BarcelonaTot increment del patrimoni ha d'estar justificat. Sota aquesta màxima, Hisenda també reclama que es declarin els regals de noces, des de transferències bancàries o diners en metàl·lic fins a regals materials. La situació és la mateixa en el cas dels obsequis que es donen en batejos o comunions, en cas d'assolir un valor elevat.

I quina és la via per declarar-ho? Doncs a través de l'impost de successions i donacions, que es fa com una autoliquidació davant de les oficines pertinents. Això vol dir que no s'ha d'incorporar a la declaració de la renda. Els bancs tenen l'obligació d'informar l'Agència Tributària quan un client ingressa al seu compte més de 3.000 euros en efectiu. Per això, el més habitual és fer l'entrega de diners via transferència o a través de Bizum i, tot seguit, justificar que la quantitat ingressada és un regal de noces. En cas de rebre els diners en efectiu, també afecta directament l'economia familiar, ja que segurament es faran més pagaments en efectiu o bé ingressos de quantitats elevades sense justificació. Això podria provocar una inspecció de l'Agència Tributària. A més, també s'aconsella que els diners en metàl·lic rebuts s'ingressin a una entitat bancària per assegurar-ne la traçabilitat.

Pel que fa als regals materials –des d'electrodomèstics fins a vaixella, entre altres–, de nou Hisenda també demana declarar-los. A diferència de les transferències i donacions en metàl·lic, els regals d'objectes tenen uns impostos inferiors a Catalunya. Si aquests béns no es declaren, Hisenda pot considerar que són guanys patrimonials no justificats, llavors l'Agència Tributària té quatre anys per enviar un requeriment. Ara bé, val a dir que no és usual que Hisenda multi per no declarar regals de noces, especialment quan es tracta de regals de poc valor.

Cada comunitat autònoma, un món

Els impostos recaptats en les declaracions de l'impost de successions i donacions pels regals rebuts van a parar a les arques de cada comunitat autònoma, i cada territori té dret a cobrar el percentatge que cregui convenient; per tant, cal revisar la normativa vigent de cada comunitat autònoma per saber com i què s'ha de declarar. Per exemple, Madrid, Andalusia, Múrcia i La Rioja tenen una de les legislacions més laxes, que se situen al voltant d'un 1%. En el cas de Catalunya, en canvi, la tarifa mínima és del 7%, i el termini per fer aquesta declaració és de 30 dies hàbils a partir de la recepció d'aquests béns.