El president andalús llança una opa a Catalunya amb la seva rebaixa fiscal

Barcelona / MadridConflicte obert entre el govern català i l'andalús. Aquest dimarts, el president de la Junta d'Andalusia, el popular Juanma Moreno, aprovarà la supressió de l'impost de patrimoni i una nova rebaixa a l'impost de l'IRPF. Així, assegura Moreno, Andalusia serà la segona comunitat amb menys pressió fiscal d'Espanya, després de Madrid, també liderada pel PP. Les mesures impulsades pels governs populars busquen atraure noves empreses al territori, i Moreno ha fixat el punt de mira directament a Catalunya: ha cridat els empresaris catalans a canviar la seva seu social a Andalusia. "A Catalunya hi ha impost de successions, aquí no; a Catalunya hi ha impost de patrimoni, aquí no; i a més aquí no ens independitzarem mai, perquè som part orgullosa d'Espanya. Aquí tenen la seva terra", ha afirmat Moreno.

Aquesta opa ha rebut la resposta immediata del govern català. Primer ho ha fet la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, que ha assegurat que Catalunya "no entrarà en cap subhasta populista" i "decidirà els seus impostos". "Que deixin els catalans en pau", ha dit Plaja en la compareixença posterior a la reunió del consell executiu. Segons ella, el govern d'Andalusia faria bé de posar "els ciutadans andalusos al centre en lloc de parlar de Catalunya". I després ha contestat directament el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha acusat Moreno "d'incentivar una guerra territorial". Des de Nova York, ha assegurat que ni Andalusia ni Madrid aconseguiran competir amb el "teixit econòmic català" fent dúmping fiscal. Preguntat per si tem per la marxa d'empresaris, ha afirmat que els "ecosistemes econòmics no es creen d'un dia per l'altre".

Les claus de la rebaixa fiscal

Moreno també ha anunciat que eliminarà durant un any el cànon de l'aigua, fet que suposarà un estalvi de 140 milions a la factura per a les famílies i pimes. Pel que fa a la supressió de l'impost de patrimoni, es vol afavorir que determinades rendes que ja passen llargues temporades a Andalusia hi fixin la seva residència i, d'aquesta manera, contribueixin amb els seus impostos a la comunitat. A més, la bonificació serà del 100% i gairebé no tindrà impacte negatiu en els comptes de l'administració autonòmica, perquè amb prou feines suposen un 0,6% del que es recapta, mentre que sí que "atraurà capacitat inversora per al foment de l'activitat econòmica i de l'ocupació", segons Moreno.

El president andalús està convençut que l'eliminació de l'impost de patrimoni incentivarà que persones físiques estableixin la seva residència fiscal a Andalusia, de manera que creu que hi haurà un increment dels contribuents per l'IRPF i per altres impostos molt més rellevants que la pèrdua d'aquesta taxa.

El consell de govern d'Andalusia donarà llum verda aquest dimarts a la seva sisena baixada d'impostos amb l'objectiu que només l'any que ve els ciutadans es puguin estalviar 360 milions d'euros, i així ajudar-los a mitigar la inflació. Així doncs, també s'aprovaran rebaixes en la tributació per l'IRPF. D'una banda, es deflactarà la tarifa en els primers tres trams de renda en un 4,3%, de manera que els increments de salaris per compensar la inflació no suposin més pagament d'impostos. De l'altra, s'incrementaran un 4,3% les quantitats que queden exemptes de l'IRPF en aplicació del mínim personal i familiar corresponent al tram autonòmic.

Moreno assegura que les successives rebaixes fiscals que s'han aprovat fins ara suposen un estalvi de 540 milions d'euros anuals, de manera que, amb la nova baixada, l'any 2023 "un total de 900 milions d'euros quedaran en mans de les famílies". "Volem fer d'Andalusia la comunitat de règim comú amb la pressió fiscal més baixa al costat de Madrid".

Catalunya: només "petits retocs"

El Govern s’ha mostrat molest per les paraules del president andalús perquè entén que, per enèsima vegada, hi ha un president autonòmic que utilitza Catalunya per intentar treure rèdits electorals al seu territori. La portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, ha intentat tallar de soca-rel el debat assegurant que Moreno faria bé de preocupar-se pels "ciutadans andalusos en lloc de parlar de Catalunya". "No és el primer que ho fa, Vox també ho fa", ha recordat. També ha avisat que la Generalitat no és partidària ni dels dards andalusos ni d'una eventual recentralització fiscal per part de l'Estat.

Al marge de la polèmica amb Andalusia, la qüestió dels impostos és una altra carpeta potencialment conflictiva entre els dos socis de govern a Catalunya, ERC i Junts. Els segons van plantejar en el seu últim congrés la supressió de l’impost de successions o abaixar el tipus màxim de l’IRPF, un tema al qual els republicans s’oposen frontalment. Tot i això, sembla que per ara no hi haurà problemes en aquest front. Ni el conseller d’Economia, Jaume Giró (Junts), ni el president de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), han previst que els pressupostos del 2023 tinguin grans reformes impositives. De fet, en una entrevista a l’ARA aquest diumenge, Aragonès va dir que només es preveien "retocs petits". Un dels motius que ho explicarien és que el Govern ara mateix té pocs socis amb qui poder aprovar els comptes i un d’ells, els comuns, no vol sentir a parlar d’abaixar impostos. Al Congrés, en canvi, el portaveu del PDECat, Ferran Bel, ha defensat la supressió de l'impost de patrimoni i ha dit que espera que "Catalunya reaccioni" després que Andalusia també pretengui atreure contribuents catalans amb aquesta mesura.

Escrivá defensa la recentralització

Per la seva banda, el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha criticat aquest dimarts la cessió d'impostos estatals a les comunitats autònomes i ha afirmat que genera "derives indesitjables", en una entrevista a Onda Cero. Així doncs, considera que la decisió de Moreno d'eliminar l'impost de patrimoni per competir amb Madrid és "regressiva" quan "el que cal fer ara són polítiques redistributives". El titular de Seguretat Social ha lamentat que a l'estat espanyol hi hagi "competència fiscal" entre autonomies. "És un despropòsit", ha dit, i ha defensat una recentralització fiscal per evitar-ho. Des de la Generalitat, Pere Aragonès s'ha oposat a una recentralització en política fiscal a l'estat, però sí que s'ha mostrat favorable a que hi hagi unes "bases comunes" en aquesta matèria. "És una discussió que el govern de l'Estat ha de tenir amb els territoris que apliquen una política neoliberal d'impostos", ha afirmat.

La Moncloa no ha secundat la posició d'Escrivá i la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha recordat que era una "opinió personal" del ministre. Ara bé, Rodríguez sí que ha carregat contra el PP: "Quins interessos defensa aquest PP? Del costat de qui estan?" La portaveu espanyola ha retret als conservadors que deixin de recaptar "milions d'euros" per "regalar aquest impost als més rics". El PP, per la seva banda, s'ha refermat en la seva política fiscal i ha criticat les paraules d'Escrivá. El líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha defensat les "competències" de les comunitats autònomes per eliminar impostos com el de patrimoni, en la línia amb Madrid, que també el té bonificat. Ara bé, Feijóo no ha avançat si la resta de comunitats del PP, com Castella i Lleó, també ho faran.

Precisament la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha sortit en tromba contra Escrivá. "Seré el pitjor malson de les persones que intentin apujar els impostos a la Comunitat de Madrid", ha advertit. Ayuso sempre s'ha mostrat contrària a qualsevol tipus d'harmonització fiscal que han defensat partits com Unides Podem per acabar amb el dúmping fiscal de comunitats com Madrid. "No s'entén que, amb el que s'està vivint, a comunitats autònomes que som motor de creació d'ocupació, motor econòmic per a Espanya, se'ns negui aquesta llibertat", ha dit la presidenta madrilenya.