Energia

Alemanya, pendent d'una aixeta: "Estem davant d'un desafiament històric"

El país tem que Rússia no torni a activar el gasoducte Nord Stream 1 després de les feines de manteniment

3 min
Les instal·lacions del gasoducte Nord Stream 1 a Lubmin, Alemanya.

DortmundAlemanya té marcada amb neguit la data d’aquest dilluns, 11 de juliol. És el dia en què comencen les feines previstes de manutenció del gasoducte Nord Stream 1, la principal connexió amb el gas natural rus que arriba al país. Són operacions rutinàries, com cada any.

De costum, durant deu dies per les canonades no hi corre res. Però la preocupació que després d'aquestes feines, amb el rerefons de la guerra a Ucraïna, Rússia no torni a obrir l’aixeta del gas és palpable a Berlín. L’amenaça de la recessió és real, ha advertit el ministre federal d’Economia, Robert Habeck, alarmat, alhora, per l’agut increment dels preus de l’energia. “La pau social a Alemanya serà posada a prova”, ha dit.

El canceller alemany, Olaf Scholz, va dur a terme la setmana passada la primera d’una llarga sèrie de reunions previstes amb empresaris i sindicats per impulsar una “acció concertada” que ajudi a esquivar la recessió. “L’actual crisi no s’acabarà amb pocs mesos. Ens hem de preparar, perquè aquesta situació no canviarà en un temps previsible. Estem davant un desafiament històric”, deia el líder del govern alemany.

El president de la patronal alemanya, Rainer Dulger, subratlla per la seva banda que “aquest país està davant de la crisi econòmica i sociopolítica més dura des de la Reunificació". "Un creixement econòmic continu com el que hem viscut abans de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna ja no serà una obvietat”, diu.

Dependència de Rússia

Alemanya depèn molt del gas rus. Aquest problema, unit a les onades inflacionàries i a les ja greus dificultats en les cadenes de distribució globals que ha comportat la pandèmia del coronavirus –i que encara són ben persistents amb un soci comercial bàsic com la Xina, tancada en la seva política de covid zero–, ha contribuït al fet que per primer cop des de fa catorze anys Alemanya registri un dèficit comercial: ha importat més mercaderies de les que ha exportat.

Val a dir, però, que les xifres d'abans del 2008 no es poden valorar per una modificació en les estadístiques que es va fer a partir de llavors. L’Oficina Federal d’Estadística ha comunicat que les importacions van augmentar un 27,8% al maig respecte al mateix mes de l’any anterior, fins a arribar als 126.700 milions d’euros.

Les exportacions van incrementar-se un 11,7%, fins als 125.800 milions d’euros. El superàvit en exportacions ha sigut en els últims anys una part fonamental del model de creixement alemany. La pregunta que es fan ara els experts econòmics és si les dades actuals són un efecte a curt termini a causa de les conseqüències de la guerra a Ucraïna o posen al descobert un problema estructural del model de negoci a Alemanya.

Importacions més cares

El dèficit comercial actual no és cap sorpresa, tenint en compte els costos a l’alça de l’energia. L'alça dels preus del petroli i el gas dura ja gairebé mig any. Per tant, no és la quantitat de mercaderies amb l’estranger el que ha canviat tant, sinó el seu valor. Alemanya està havent de pagar més diners per les seves importacions que abans. I el que ha importat de Rússia –sobretot gas– del gener al maig ha augmentat un 55% de preu respecte al mateix període de l’any passat.

Les alterades cadenes mundials de distribució han afectat a curt termini el balanç comercial. Per falta de material, moltes mercaderies no s’han pogut produir a Alemanya i, per tant, tampoc exportar. L’escassedat de subministrament redueix tant les importacions com les exportacions, però el seu efecte es nota més en les exportacions, assegura des de Kiel el president de l’Institut per a l’Economia Mundial, Holger Görg.

A tall d’exemple: si l’acer i altres materials no arriben a Alemanya per construir un cotxe, aquestes importacions cauen en les estadístiques. Però el vehicle no produït i no venut a l’estranger suposa un perjudici econòmic més costós que la suma dels materials. Görg creu, amb tot, que encara que els preus de l’energia es normalitzin i es puguin acabar la guerra a Ucraïna i la pandèmia, els grans superàvits comercials d’Alemanya no tornaran, sinó que més aviat es mantindrà un equilibri entre importacions i exportacions.

“La caiguda en les exportacions ha començat”, confirma Volker Treier, director de comerç exterior de l’Associació de Cambres d’Indústria i Comerç alemanyes. Per ara, sembla irremeiable.

stats