Una mina d'or per a Aena en temps de saturació: 120 milions en restaurants i botigues als aeroports de les Balears

PalmaCafè amb llet i croissant d’aquells que es desmunten perquè són ultracongelats per a hostaleria, 6,5 euros. Entrepà de truita, cervesa i cafè, 28 euros. No es tracta de cap restaurant de luxe, sinó d’un bar qualsevol amb taules compartides en la major part dels casos a qualsevol dels aeroports de les Illes Balears i de la resta de l’Estat. “És una vergonya pagar això per un cafè i una pasta, a mi em fa tanta ràbia que, si ho puc evitar, no prenc res. Però no sempre pots. Jo viatj pràcticament cada setmana i, a vegades, de tornada, no et queda més remei”, explica Marta Riera, una executiva que atén l’ARABalears abans de passar el control de seguretat de l’Aeroport de Son Sant Joan.

Aquests preus, a més de generar en consumidors com Riera una sensació d’haver estat assaltat per part d’una empresa que no deixa de tenir un 51% d’accionariat públic, generen un important benefici a Aena. El lloguer dels espais aeroportuaris a empreses per tenir restaurants, botigues i publicitat li genera 120 milions d’euros anuals a les Balears. Les xifres surten de les memòries anuals de l’empresa estatal i de la informació específica aportada a l’ARABalears per Aena. L’empresa té 11.524 m² de botigues entre els tres aeroports i 18.733 m2 dedicats a bars i restaurants, gairebé 30.000 m² en total. Només en concepte de restauració es generen anualment no menys de 40 milions d’euros entre Palma, Maó i Eivissa.

Palma té un rècord que confirma la importància del negoci de la restauració als aeroports de la xarxa Aena: el 8 de maig d’enguany ha obert un nou restaurant McDonald’s al mòdul A, amb 1.000 m² de superfície, 40 pantalles digitals d’autopagament, vuit línies de producció i servei a taula. És el local més gran d’Europa de la companyia, la qual destacava quan el va obrir que havia creat 200 llocs de feina. L’establiment forma part de la renovació del mòdul A per modernitzar el terminal i ampliar l’espai comercial.

El 9 d’abril de 2025, Lagardère Travel Retail va obrir al mòdul C un espai de restauració gurmet anomenat Reserva Ibérica, especialitzat en embotits ibèrics, formatges i vins amb zona de degustació. “El model aeroportuari que desenvolupen és molt clar: tenir molta gent a dins, com més millor. És el reclam perquè grans empreses de la restauració puguin posar en marxa tota classe de serveis. Per descomptat, pagant altíssimes rendes a Aena”, explica l’economista de la UIB Aleix Calveres.

Segons les dades de l’empresa, el primer trimestre de 2025 ha ingressat més de 82 milions d’euros pels lloguers de bars i restaurants atot l’Estat. Si es manté la tendència, Aena podria acabar 2025 amb uns ingressos de 330 milions d’euros per aquest concepte.

El gran supermercat

Però no només de bars i restaurants viu Aena. El seu principal negoci, més enllà de les taxes aeroportuàries, són les botigues. El primer trimestre del 2025 ja havia ingressat més de 150 milions d’euros en l’àmbit estatal, que superaran els 600 milions a finals d’any. A les Balears, la facturació és de més de 70 milions d’euros anuals. Destaquen els ingressos que generen les botigues lliures d’impostos, tant a escala estatal com a les Illes Balears. Amb 8.672 m2 dedicats exclusivament als coneguts com a duty -free, suposen el 75% del total de la recaptació a les Illes.

El diputat de Sumar Més Vicenç Vidal ha interpel·lat en diferents ocasions els representants de l’Estat sobre el model de gestió d’Aena. Considera que s’ha produït un excés de mercantilització dels aeroports, i, sobretot, “sense que les Illes en treguin res a canvi”. “El model d’Aena és completament extractiu, i lamentablement pagues uns preus caríssims als bars i restaurants per engreixar el seu compte de resultats sense que les institucions illenques tinguin cap opció d’intervenir, incidir, o com a mínim, participar. Quan hem parlat amb el PSOE o el PP sobre el tema, sempre és la mateixa cançoneta:al’oposició s’apunten a demanar la cogestió, però quan governen, tenen clar que és una gran mamella per a l’Estat”, lamenta.

27 milions per a publicitat a les Illes

A més d’oferir cada vegada més espais on comprar regals, roba o poder menjar i beure, els aeroports de les Illes són també una gran plataforma publicitària. Els més de 30 milions de passatgers són un públic molt atractiu per a les grans companyies, que a poc a poc han omplert els espais on hi ha major trànsit de persones. “El moment que sembla més bèstia és quan arribes, en el cas de Son Sant Joan, per exemple, més que quan embarques. A la zona de recollida de maletes, o quan camines cap a l’aparcament, realment està ple d’impactes publicitaris, no té res a veure amb com era fa uns anys. Aena està venent cada metre quadrat del seu espai a tot l’Estat i especialment als grans aeroports, a costa d’oferir un caos visual una mica agressiu”, admet un soci-director d’una gran empresa de comunicació i publicitat amb seu a Madrid, que demana no ser identificat perquè hi té “relació directa”, afirma.

La publicitat dels aeroports illencs la gestiona fins a l’any 2026 la Unió Temporal d’Empreses (UTE), formada per New Business Media i CECO Centros Comerciales. Va aconseguir el contracte de set anys per 27,4 milions d’euros, gairebé quatre per any. És una renda garantida cada 12 mesos per a l’empresa aeroportuària. La rebrà independentment de la facturació generada per la UTE. Durant aquest any, Aena ja ha licitat el nou contracte.

Els preus que paguen les empreses anunciants no estan a l’abast de qualsevol. Emetre un espot a la pantalla gran de 7x3 metres d’arribades té un cost mensual de 13.425 euros, ja amb el 25% del descompte incorporat. Els mupis (mobiliari urbà com a punt d’informació) –suport publicitari molt valorat dins els aeroports– poden arribar a costar 25.988 euros al mes pels sis de doble cara que hi ha a la zona de recollida d’equipatges. Tots aquests preus són del mes de juny, ja que el juliol i l’agost encara s’incrementen lleugerament.

Gràcies a aquesta estratègia comercial de treure el rendiment més gran possible a cada metre quadrat aeroportuari, Aena va tancar 2024 amb una facturació en brut de 5.827,8 milions d’euros (+13,3%), dels quals 1.780 milions provenien del lloguer d’espais per a bars, restaurants, botigues i publicitat. La resta pertany, sobretot, a la facturació de les taxes aeroportuàries, la principal font d’ingressos de l’empresa. A la fi, va tancar l’any amb un benefici net rècord de 1.934,2, un 18,6% més que el 2023. En la presentació de resultats, el director general de l’empresa, Maurici Lucena, va fer valdre “el model diversificat” d’un negoci molt rendible que va definir com “eficient i generador de caixa”.