Adeu als comerços que varen ser els pilars de l’economia local: "Farem la vida als polígons"

PalmaL’u d’abril, Vicente Cajuso, de 73 anys, va baixar per darrera vegada la barrera de Didasko, la papereria que tenia a un polígon de Maó. Després d’haver rumiat durant molt de temps la possibilitat de jubilar-se per la seva edat i en un moment que el negoci augmentava els beneficis i la facturació, ho va fer. Mentre encara s’ho pensava va penjar un anunci a pàgines web d’emprenedors i de programes de l’administració pública per veure si algun menorquí l’agafava, però no li va quedar més remei que traspassar-lo a una empresa mallorquina. “Si hagués pogut confiar la papereria a una menorquina ho hauria fet”, assegura. També li hauria agradat que els seus fills continuassin amb “el treball de formiga” que va fer ell durant 38 anys “sempre que els agradàs l’ofici i els fes feliços”, recalca amb la sinceritat d’un pare que vol el millor per als fills.

Aquest és un dels milers de petits comerços de les Balears que no troben relleu generacional. De fet, en els darrers quinze anys n’han tancat 5.000 a les Illes, molts d’ells per aquesta manca de relleu, segons assegura la presidenta de la Federació d’Empresaris de Comerç de les Balears (Afedeco), Joana Manresa. Per la seva banda, Cajuso, qui també va ser president de l’Associació Empresarial de Comerciants de Menorca (Ascome), lamenta que en alguns municipis “hi ha menys comerços que fa 20 anys encara que la població ha crescut notablement”. En la mateixa línia, adverteix que “si tot continua així” pobles com el Migjorn “quedaran sense comerços”.

El 2024, per a la primera fase del programa Relleu en negocis, el Govern va fer enquestes a empreses de més de 10 anys d’antiguitat, amb menys d’11 treballadors i situades a municipis de menys de 20.000 habitants. Els resultats de les 530 enquestes evidenciaven que dels negocis que preveuen el tancament, el 48% considera que la causa principal és la falta de relleu generacional i el 54% de les empreses no té previst el futur en cas que no hi hagi relleu familiar. Malauradament, la pèrdua del petit comerç per aquesta problemàtica no és un fenomen puntual sinó una tendència “totalment estructural”, segons explica l’antropòleg José Mansilla.

Qui ha provocat això?

Ara que els carrers principals de les ciutats de les Illes estan plens de franquícies amb aparadors lluents i moderns, les reivindicacions que fa el comerç de sempre “tenen un punt romàntic”, a parer de Mansilla. “Sembla que no recordam que, abans que el comerç tradicional fos desplaçat, varen aparèixer els supermercats i ens agradava molt agafar el cotxe i anar-hi. I el fet que des del mòbil es pugui encarregar la compra sembla meravellós, però en realitat això és posar una nova capa a sobre del comerç tradicional”, recorda.

La gent té una “nova manera de comprar”, explica la presidenta de l’Associació del Petit i Mitjà Comerç de Mallorca (Pimeco), Carolina Domingo. “I s’hi ha acostumat perquè és molt còmode”, afegeix. El comerç online, que ha patit un augment de demanda des de la pandèmia, ha esdevingut una forta competència dels negocis de sempre. “Avui dia pots trobar a un euro un joc que jo venc a la botiga per 14,90 euros, perquè me’n costa 10,90. Per això, es compra més barat i si no els agrada ho tiraran i no passarà res”, lamenta la presidenta d’Ascome, Joana Torres, que té una botiga de joguines, on fa feina des de fa 45 anys.

A més, denuncia que ambdues empreses (petites i grosses) “competeixen amb les mateixes cartes”. Així, considera que l’estructura d’un comerç tradicional “és molt feixuga” perquè “hi ha coses que no estan adequades a una petita empresa". "Les grans societats tenen departaments per fer coses que a les petites ha de fer una persona tota sola”, denuncia. Admet que no sap què passarà amb el seu negoci familiar. “És un tema un poc tabú”, diu.

Segones oportunitats

El tancament del comerç de sempre provoca “un canvi total de les ciutats”, assegura Mansilla. “Però sempre han canviat. Les ciutats canvien, el que hem de procurar és que ho facin de la manera més justa possible. No podem aturar la transformació dels barris, però es pot controlar que el mercat immobiliari no sigui tan agressiu amb organització i planificació”, apunta.

La característica estrella del comerç local és la proximitat amb el client. D’ençà que s’ha produït el tancament o el traspàs de molts d’aquests negocis, els consumidors tampoc “no hem sabut substituir les relacions per altres”, exposa. En la mateixa línia, opina que “si una família traspassa un negoci a una altra, els consumidors habituals hi han d’anar com sempre”. Així, l’antropòleg fa referència “a tota la gent que ve de fora que s’encarrega de reprendre els negocis” de famílies mallorquines, com els xinesos que salven la vida dels bars de tota la vida de Palma i a més en conserven els noms i ofereixen plats d’aquí.

Si la tendència de consum no canvia, si no es donen segones oportunitats a negocis traspassats i els centres urbans s’omplen de franquícies amb productes de fora de les Balears, tindran “ciutats exactament iguals que a la resta del món”, assegura Mansilla. Aquest fet es vincula amb el desplaçament de la classe treballadora dels centres urbans perquè “no hi podran accedir”, ni tampoc mantenir els negocis perquè “no seran del seu nivell econòmic”, afegeix.

A les Balears, ja se n’han donat casos. Marga Camps, de 62 anys, va heretar la sabateria dels seus padrins al centre del Migjorn Gran i el 2016 la va tancar perquè no li sortia rendible. “Se’m va fer molt difícil tancar la botiga on pràcticament vaig néixer. Fins i tot, somniava amb ella, però no podia ser. Encara en pag préstecs”, lamenta. Quan algú li demanava pel traspàs de la sabateria ella mateixa confessava que no sortia a compte. “Em vaig resistir a tancar durant molt de temps, però era insostenible”, recorda. Si ella hagués pogut sostenir el negoci, segurament la seva filla l’hauria agafat, conta Camps. Critica que el Migjorn arribarà a ser “un poble dormitori” i preveu que “tot es resumirà a anar a comprar als centres comercials, les barriades tornaran pobres i la vida es farà als polígons”. Aquest canvi en les ciutats passarà “per un procés propi del capitalisme i perquè haurem expulsat la gent que hi vivia i hi treballava”, sentencia Mansilla.

Què perdem?

A més d’endur-se’n la vida que donen els petits comerços a una ciutat, la desaparició d’aquests també podria provocar un canvi en el teixit social de les Illes. “Altres tipus de comerços no consoliden les relacions socials que s’establien amb els d’abans, que eren gairebé primàries”, adverteix Mansilla. A més, molts d’aquests petits comerços naixien per satisfer necessitats concretes dels municipis o bé perquè el producte era tradicional de la zona (com les sabates a Menorca), dos fets que no corresponen amb l’origen de les franquícies.

A l’expropietària de la sabateria del Migjorn Gran, la seva filla sempre li deia “la psicòloga” perquè parlava hores amb els clients. “Tenia temps d’atendre’ls, d’aconsellar-los i també de parlar-hi”, diu orgullosa. L’atenció personalitzada és una part social que també desapareix si ho fa el comerç de sempre.

També es podria perdre l’economia de quilòmetre zero i els llocs de feina que crea, segons explica l’expresident d’Ascome. Les franquícies són de persones de fora i els doblers que s’hi destinen no acaben a les butxaques dels comerciants de les Illes, per la qual cosa els beneficis no es reinverteixen en el territori. “El comerç local és el que inverteix en Menorca”, assegura.

Com es pot evitar?

Un estudi elaborat pel Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES) va determinar el 2019 que la mitjana d’edat de la població activa de les Balears era de 43 anys. A més, el CES ja va advertir de l’envelliment demogràfic que patirien les Illes. El sector del comerç no és aliè a aquests fets, per això el tradicional “s’ha d’adaptar a la digitalització i s’ha d’apropar als joves. Ja basten els factors que fan que el comerç no sigui atractiu i hi hem de fer feina perquè ho sigui amb vista a les futures generacions”, considera la presidenta d’Afedeco.

Per la seva banda, la directora general d’Empresa, Autònoms i Comerç, Pedrona Seguí, explica que el Govern té un projecte anomenat IB Relleu per “revertir” la problemàtica de relleu generacional que pateix el petit comerç de les Illes. “Posam en contacte persones que per manca de comunitat o bé per límit d’edat volen traspassar el negoci amb joves emprenedors. Els ensenyen com tractar els clients i el funcionament del negoci, entre d’altres”, detalla. Gràcies a aquest programa, el primer semestre del 2025 s’han cedit cinc empreses de les Balears. “El petit comerç és una representació del que som i no es pot aturar”, conclou Seguí