RENDA PER CÀPITA

Tramuntana, zona de rics gràcies al turisme i l’habitatge

Quatre pobles de la Serra se situen entre els cent més rics d’Espanya i en els primers llocs de Balears

El turisme, sobretot amb l’impuls del lloguer vacacional, i l’alt preu de l’habitatge són algunes de les principals raons que situen la majoria dels pobles de Tramuntana entre els més rics de Mallorca i, en alguns casos, d’Espanya, segons dades aportades per l’Agència Tributària.

Valldemossa és el municipi amb major renda bruta per persona de les Illes, amb 39.689 euros, una xifra que situa el municipi molt per damunt de la renda mitjana de la comunitat, que és de 26.790 euros. A la part més alta de la llista hi trobam quatre municipis de Tramuntana més: Esporles, amb 35.272 euros; Bunyola, amb 32.914; Alaró, amb 31.492, que es col·loquen entre les 100 localitats més riques d’Espanya, i Puigpunyent, amb 31.463. Altres municipis de menys de 1.000 habitants de la Tramuntana, que no estan inclosos en aquest rànquing, probablement estan en nivells de renda similars o superiors, com Deià, Banyalbufar i Fornalutx.

Aquestes dades no impliquen que, a primera vista, s’hagi de notar una clara diferència entre els municipis més rics i altres que estan a la coa d’aquest rànquing, com Capdepera (20.408), Son Servera (20.823), sa Pobla (21.098) i Sant Llorenç des Cardassar (21.219), segons asseguren alguns dels batles d’aquestes zones.

“La veritat -explica el batle de Bunyola, Andreu Bujosa-és que aquesta dada estadística no es veu reflectida en la situació econòmica dels nostres veïns. Tal vegada sigui pel fet que hi ha gent amb un alt poder adquisitiu al municipi”. A Bunyola hi tenen residència, per exemple, membres de les famílies March, Fluxà i Fierro.

De totes maneres, Bujosa reconeix que en els darrers anys s’ha notat l’activitat més gran que genera el turisme en el municipi, sobretot el lloguer vacacional. Segons el portal Inside Airbnb, al municipi hi ha un total de 81 allotjaments de turisme vacacional. El 2017 s’obrí un nou hotel de deu habitacions que s’uní a la mitja dotzena d’agroturismes que operen a la zona.

“La major part dels residents a Bunyola fan feina a Palma, però també tenim bastants de residents estrangers, principalment jubilats, que s’han traslladat al municipi per viure o que tenen una segona residència al poble”, afegeix Bujosa.

El batle d’Alaró, Guillem Balboa, coincideix a destacar que les estadístiques són una mitjana i que Alaró és un poble “que no té producció pròpia més enllà d’alguns comerços, restaurants i bars. Pràcticament no té indústria ni agricultura”.

El que sí que s’ha notat els darrers anys és un major flux de turistes. “Un visitant molt associat al senderisme i cicloturisme, que fa caminades i visites per la zona i que ha provocat una remuntada econòmic de petits hotels, bars i restaurants”, destaca Balboa, qui afegeix que un 16% de la població del poble és estrangera i que una part important es dedica a l’activitat nàutica, amb salaris sobre la mitjana.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF