Tercera multa multimilionària de Brussel·les a Google

La Comissió sanciona la tecnològica amb 1.490 M€ per haver bloquejat els anuncis dels seus rivals

Brussel·les ha mantingut Google a la diana durant l'última dècada i aquest dimecres ha tancat el tercer capítol de la seva lluita contra l'abús de posició dominant que ha detectat en el rei dels motors de cerca per internet. La comissària de Competència, Margrethe Vestager, ha anunciat una nova multa multimilionària a Google pel seu servei de publicitat. La sanció és de 1.490 milions d'euros i s'origina després d'una investigació per la qual la Comissió Europea ha determinat que Google durant deu anys ha posat obstacles o, fins i tot, ha bloquejat els seus rivals quan volien posar anuncis en pàgines webs de tercers. 

És la tercera multa en dos anys i la menys quantiosa. La Comissió Europea ja va imposar l'any passat una sanció a Google de 4.300 milions d'euros per abús de posició dominant amb el seu sistema Android. Una multa que s'afegia a la d'un any abans, que havia sigut de 2.400 milions d'euros, per haver afavorit el seu comparador de preus, Google Shopping. Així doncs, en total Google haurà pagat a Brussel·les 8.190 milions d'euros en poc més de dos anys. Alphabet, la matriu de Google, va guanyar 26.856 milions d'euros el 2018, un 143% més que l'any anterior. 

Sobre els anteriors casos, la comissària de Competència, ha assegurat que "s'han detectat progressos" perquè s'ha aconseguit que s'obrís el mercat a la resta de rivals . Per exemple, Vestager ha explicat que, en el cas dels comparadors de preus, des de la sanció han crescut un 40% els clics provinents de rivals de Google en les compres per internet. 



Aquesta tercera vegada, però, la multa està relacionada amb el servei AdSense, que ofereix anuncis vinculats al motor de cerca però que apareixen en altres pàgines web, un percentatge petit dels ingressos que Google té per publicitat, com ha explicat Vestager. La Comissió Europea va començar a investigar aquest cas perquè competidors i propietaris de pàgines webs van queixar-se que Google reclamava l'exclusivitat d'aquest servei d'anuncis a certes pàgines. La investigació va començar el 2012 tot i que AdSense està en funcionament des del 2006. "

Tal com ha explicat Vestager, des del 2006 (i fins el 2016) Google ha fet servir tres tècniques diferents per "abusar" de la posició dominant que té en el mercat dels anuncis en webs de tercers. Inicialment es feia de manera explícita, a través d'una clàusula d'exclusivitat que impedia que les pàgines web poguessin posar anuncis d'altres proveïdors que no són Google. Després, el 2009 es va canviar aquesta clàusula per una que assegurava un posicionament 'premium' dels seus blocs d'anuncis. I més endavant es va aplicar una altra estratègia que exigia als propietaris de les webs que firmessin un compromís escrit perquè Google hagués d'aprovar qualsevol decisió relacionada amb canvis a l'hora de mostrar els anuncis, fossin o no de Google. Canvis, per exemple, en l'ordre o la distribució de la pàgina, però fins i tot del color i del tipus de font utilitzada. "Això és il·legal sota les normes antimonopoli de la UE", ha sentenciat Vestager criticant que "es nega a altres empreses la possibilitat de competir en base als propis mèrits i d'innovar". 

Google promet canvis

La Comissió ja ha posat l'ull en els anuncis d'ofertes de feina 

Què argumenta Google? La tecnològica de Mountain View ha enviat un comunicat en què assegura que durant gairebé una dècada ha estat en contacte continuat amb la Comissió Europea i ha complert amb les seves peticions per complir amb la normativa comunitària. El responsable d'Afers Globals de la companyia, Kent Walker, es mostra partidari la lliure elecció i la competitivitat a Europa i assegura que fins ara s'han fet "gran quantitat" de canvis als seus productes per complir amb les "preocupacions" de Brussel·les. A més, promet que "els propers mesos" farà noves actualitzacions per "donar major visibilitat als nostres competidors a Europa". 

Fins aquest dimecres, aquetes tres sancions suposaven les tres línies d'investigació obertes sobre Google per part del departament de Competència de la Comissió Europea. Per tant, aquesta sanció suposa tancar una 'saga'. Tot i això, Vestager ja ha avisat que no es tracta d'un punt final sinó d'un punt i seguit, perquè es continuarà revisant i monitoritzant el comportament del gegant tecnològic en aquests àmbits i també en d'altres, com en la cerca de llocs de treball, per exemple, on ha assegurat que ja s'han detectat queixes. Vestager ha fet aquest important anunci el dia abans que el partit europeu al qual pertany, els liberals d'ALDE, anunciïn oficialment la seva llista de candidats per presidir la Comissió Europea en les eleccions del 26 de maig, que Vestager encapçalarà juntament amb l'eurodiputat Guy Verhofstad.

Què fa la Comissió amb els diners de les multes?

Com ha explicat aquest dimecres Vestager, queden immobilitzats en un compte bancari al qual la Comissió Europea no té accés. D'allà no es toquen fins que s'ha donat a l'empresa sancionada l'opció de recórrer la decisió i, si aquest és el cas, fins que els tribunals europeus sentencien. Un cop ratificada la multa per part dels tribunals, la quantitat recaptada es reparteix als estats membres en funció de l'aportació de cada país als fons comunitaris. 

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF