GESTIÓ MUNICIPAL

Martiño Noriega: “No volem turisme a granel”

Batle de Santiago de Compostel·la des de 2015, ciutat que el 2018 va marcar un nou rècord de pelegrins: 327.378

Martiño Noriega, nascut a la Corunya el 1975, és batle de Santiago de Compostel·la des de 2015, després que la seva formació política, Compostela Aberta, obtingués deu regidors i que els dos del BNG li donassin suport. En aquests quasi quatre anys ha hagut de gestionar l’èxit turístic de la ciutat, que el 2018 va marcar un nou rècord de pelegrins: 327.378. Igual que algunes destinacions de les Balears, com Palma i Eivissa, ha hagut de prendre mesures per tractar de conciliar la convivència entre els turistes i els residents. Ahir va participar a Can Oleo en el ‘Diàleg entre ciutats del canvi’, juntament amb el batle de Palma, Antoni Noguera, per parlar dels principals reptes a l’hora de transformar les ciutats.

Quines són les principals forces de resistència a l’hora de transformar una ciutat?

Hem intentat impulsar la gestió del turisme, ja que malgrat que el turisme és la nostra principal font d’ingressos està posant en risc la convivència a la ciutat. Això ha provocat una col·lisió amb la visió que té la Xunta de Galícia. No volem un turisme a granel, en què la quantitat és més important que la qualitat.

Que pot aprendre Santiago de Palma, i viceversa, sobre la gestió de l’èxit turístic?

No m’atreviria a donar cap recepta a Palma. Santiago juga a la lliga del turisme internacional, però amb un equip del planter. El Camí ens aporta turistes de més de 130 nacionalitats diferents.

Quines són les principals diferències entre el turisme que rep la vostra ciutat i el que arriba a Palma?

Nosaltres tenim una tipologia turística molt centrada en el turisme cultural. A més, el Camí de Sant Jaume, tot i que en part es pot fer per motius espirituals, aporta un turista molt interessat per la cultura. A més, estam a mitja hora de la costa i molt a prop d’altres destinacions interessants, per la qual cosa molts de turistes utilitzen la ciutat com a base de la seva visita a Galícia.

Quins són els costos i els beneficis per a Santiago com a destinació del Camí?

Els beneficis són molt clars, tant directes com indirectes. Però l’afluència massiva de visitants en certs moments provoca uns importants increments de costos de seguretat, neteja, protecció del patrimoni... per això volíem impulsar una taxa turística, però la Xunta no ens ha permès fer-ho. La ciutat rep 2,3 milions d’euros per la seva capitalitat, però alguns estudis situen el cost entre 5 i 6 milions.

I els principals problemes de convivència?

El primer problema és la despoblació del centre històric. El lloguer mitjà ha passat de 450 a 600 euros, fet que dificulta l’accés a l’habitatge. A part, la majoria dels milers de pisos que es dediquen a lloguer vacacional estan al centre. Per això, hem impulsat una moratòria de nous hotels a la zona. Tenim un dels nuclis històrics més ben conservats del món, per això cal regular millor el sector.

Què s’ha aconseguit amb aquesta moratòria?

La ciutat té prop de 7.300 places turístiques i rep més de 720.000 turistes a l’any, que generen 1,3 milions de pernoctacions. Creim que són xifres molt importants per a una ciutat de devers 96.000 residents. De moment, s’ha limitat aquesta oferta, tot i que la proliferació de pisos turístics n’ha diluït l’efecte.

La fórmula és lluitar contra l’estacionalització?

En aquest sentit, hem avançat molt els darrers anys. Les aglomeracions són els mesos d’estiu, però la temporada s’allarga. L’estada mitjana només és d’1,7 dies i cal fer feina per ampliar-la. Darrerament ens hem centrat a promocionar la ciutat fora de temporada alta, sobretot a través de congressos.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF