L'estil de gestió d'Amancio Ortega

Una passejada curta separa una petita botiga amb pintura groga desgastada al centre de la Corunya, al nord d’Espanya, d’una enlluernadora botiga de cinc plantes, inaugurada aquest mes de setembre per Zara, sens dubte el proveïdor de moda ràpida més exitós del món. En aquesta passejada a través de tres blocs d’edificis de la ciutat es desenvolupa la carrera d’Amancio Ortega: de ser l’aprenent adolescent de la botiga de moda masculina de la cantonada, Gala, a ser l’empresari més ric d’Europa, el màxim accionista d’una de les firmes més exitoses del continent.

D’acord amb el que afirma un dels empleats de Zara que treballa amb ell, “la verdadera història d’Amancio Ortega no s’ha explicat”. Ortega, fill d’un treballador ferroviari itinerant, que va començar a la botiga de la cantonada amb 13 anys, va créixer en una família humil: un excolega seu diu que parla d’àpats on hi havia “només patates”. Ha viscut majoritàriament a Galícia, una zona relativament pobra i sense tradició tèxtil. Tot i això, el 1975 va fundar Zara, un fabricant i distribuïdor que, juntament amb les seves marques germanes, té ara més de 7.000 botigues a tot el món.

Ortega (a la foto) ara té 80 anys, però manté l’energia i la implicació en el negoci (si bé no sembla interessat a vestir a la moda). És seu gairebé el 60% d’Inditex, el hòlding de Zara i altres cadenes, valorat en 100.000 milions d’euros. Segons la revista Forbes, al setembre els actius totals, de gairebé 76.500 milions d’euros incloses propietats i altres participacions, van arribar a superar els de Bill Gates.

Dirigeix dret

La manera com ha pujat partint del no res no segueix els patrons habituals. La manca de formació ha afectat profundament el seu estil de gestió empresarial. Qui el té a prop confirma que llegeix -novel·les i diaris- però que no se sent còmode escrivint. Mai ha tingut un despatx propi, ni una taula, ni un ordinador; prefereix dirigir la firma dret, entre col·legues, en una sala de disseny de Zara Woman, la línia més emblemàtica. L’exdirector executiu durant anys d’Inditex i soci de negocis d’Ortega des de fa 31 anys, José Maria Castellano, assegura que el mètode de treball del seu excap es basa a discutir les qüestions intensament en grups petits, delegar la paperassa, i escoltar els altres més que no pas les comunicacions escrites.

Aquesta preferència per una interacció personal propera podria haver-lo fins i tot ajudat a inventar la fórmula que hi ha darrere de l’èxit de Zara. En un moment en què la indústria de la moda va externalitzar la producció a la Xina i altres països amb salaris baixos (i encara ho fa), Ortega va preferir mantenir-la més a prop de casa. El 55% es produeix a Espanya, Portugal i el Marroc, prop dels mercats principals de la companyia. Això li permet fer dues entregues setmanals a les botigues, des de comandes petites fins a l’última col·lecció de moda. El preu de les accions d’Inditex s’ha multiplicat per deu d’ençà que va sortir a borsa el 2001, i supera rivals com Gap i H&M (vegeu el gràfic).

L’estil de lideratge sembla afavorir un introspecció extrema. Un vídeo de la festa sorpresa pel seu 80è aniversari el mostra plorós i defugint ser el centre d’atenció del personal reunit. Gairebé mai parla en públic ni accepta els reconeixements institucionals, més enllà de la Medalla del Treball que li van concedir el 2002. Els col·legues diuen que va quedar ressentit per una biografia que va escriure la periodista de moda Covadonga O’Shea. Hi havia tan poques fotografies seves abans de la sortida a borsa de la companyia que els inversors que l’anaven a visitar l’arribaven a confondre amb un altre treballador. Però aquest perfil baix vol dir que hi ha espai perquè brillin altres executius. El president i director general d’Inditex, Pablo Isla, ha dirigit l’empresa des del 2011, però Ortega continua anant a la feina cada dia. En moltes empreses un gerent executiu no portaria gaire bé la presència del fundador reverenciat, però no consta que això passi a Inditex.

Filantropia limitada

Hi ha com a mínim un aspecte d’Ortega més típic entre els multimilionaris europeus. Tal com fan altres rics amb poca vida social -com Ingvar Kamprad, el suec fundador de la cadena de mobles Ikea-, Ortega només fa filantropia de manera limitada. Paga 500 beques a l’any a estudiants espanyols als EUA i Canadà i dóna caritat a entitats catòliques i d’ajudes d’emergència. La filantropia a gran escala podria portar-li publicitat no desitjada. També procura no generar atacs polítics, com el que li va fer Pablo Iglesias, líder de Podem, quan va insinuar, durant una proclama contra la desigualtat, que Ortega era un “terrorista”.

Els gestors del seu patrimoni, que creix al voltant de mil milions d’euros a l’any, asseguren que ara lluiten per tenir menys dependència d’Inditex, una missió difícil perquè Ortega només vol béns “que pugui tocar”. Aquest mes s’ha gastat 496 milions d’euros en la torre d’oficines més gran de Miami (Florida), el Southeast Finacial Center.

La majoria dels seus ingressos encara provenen d’Inditex. El 14 de desembre l’empresa va presentar uns resultats que, un cop més, van complir les altes expectatives dels mercats. Les xifres hauran sigut gratificants sens dubte per a un Amancio Ortega tan poc amant del protagonisme que renya els que, en lloc d’admirar la seva companyia, l’admiren a ell.