El Consell de Mallorca descarta apostar pel decreixement turístic

La institució insular deixa de banda en el PIAT la recomanació de la Comissió Balear de Medi Ambient i duu al límit el sostre de places turístiques, amb una borsa de disponibles que arribarà a 43.000 en quatre anys
La llei de turisme del 2017 del Govern balear va establir un sostre de 623.624 places per a la Comunitat Autònoma / ISMAEL VELAZQUEZ

El ple del Consell de Mallorca aprovarà el 9 de juliol la redacció definitiva del Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT). Aquest document és la base de l’ordenació turística de l’illa i tindrà una vigència indefinida, encara que s’haurà de revisar passats deu anys. El PIAT era una de les eines que podien fer decréixer el nombre de places turístiques a Mallorca, però no s’ha aprofitat aquesta possibilitat: el document definitiu manté el sostre de 430.000 places del text inicial. A més, porta al límit la borsa de places disponibles, que haurà arribat a les 43.000 en quatre anys -un 10% del sostre total.

La redacció inicial del PIAT va establir una borsa provisional de 30.000 places disponibles, 20.000 per a habitatges turístics i 10.000 per a hotels. Aquesta xifra encara no s’ha exhaurit, perquè se n’han venut 15.000 per a habitatges turístics i 3.000 per a hotels, aproximadament. Com que la llei turística del 2017 permetia que hi hagués fins a 43.000 places al Consorci Borsa d’Allotjaments Turístics, la decisió que s’havia de prendre ara era si s’incrementaven les 13.000 places de diferència o si se’n prescindia.

El PIAT definitiu del Consell de Mallorca manté el sostre de 430.000 places turístiques

La Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA), que forma part del Govern, va recomanar que el Consell de Mallorca no arribàs al sostre de places disponibles. Però la institució insular ha optat per no fer-ne cas i, en quatre anys, la borsa arribarà al màxim. A més, malgrat que encara no s’han esgotat les 30.000 places de fa dos anys, el Consell amplia ara aquest marge provisional fins a 32.000.

Fonts de la CBMA han indicat a l’ARA Balears que la institució insular “ha perdut una gran oportunitat d’apostar públicament pel decreixement” i assenyalen que no s’entén que la borsa augmenti quan encara no s’han exhaurit les places de fa dos anys i quan el 2019, en un moment de màxima ocupació, s’estava lluny d’arribar a les 430.000 places. Segons les dades de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, l’any passat hi havia un total de 401.500 places obertes a Mallorca, 304.900 d’hotels i 96.600 d’habitatges turístics.

“No és moment de disminuir el nombre de places”, va declarar divendres la consellera insular de Territori, Maria Antònia Garcías, durant la presentació del PIAT definitiu. També va dir que era una qüestió de “seguretat jurídica” i que no es poden fer “canvis substancials en el redactat inicial”.

La llei del 2017

Un altre instrument per fer decréixer el nombre de places és el que va fer possible la llei turística que el Govern va aprovar el 2017 -amb Biel Barceló com a conseller. Aquesta normativa va fixar un sostre de 623.624 places turístiques a les Balears. Però també preveia una reducció de 120.000 places a llarg termini, gràcies a l’eliminació de les excepcions de la Llei de turisme de 1999, la qual havia instaurat que cada plaça nova hauria de correspondre a una vella que es donàs de baixa. El problema va ser que els agroturismes, els habitatges turístics, els hotels de cinc estrelles, els establiments que obrien 11 mesos a l’any, els hotels de ciutat i els hotels d’interior varen quedar fora d’aquest requisit. A més, va permetre un mecanisme de venda de places entre empreses privades que les multiplicava per dos: per exemple, si un hostal tancava i venia 100 places a un hoteler, es transformaven en 200.

En 18 anys, les excepcions varen suposar un increment de 120.000 places a Mallorca. Però la llei del 2017 va establir que, en cas que qualsevol d’aquestes places es donàs de baixa, no podrien tornar a la borsa de disponibles. “En un any, en varen desaparèixer quasi 6.000”, explica l’exdirector general de Turisme durant la passada legislatura Toni Sansó. La disminució de places no ha implicat una pèrdua de guanys, perquè els preus han augmentat -segons les dades de l’INE, els hotels varen incrementar els preus un 2,89% del juliol del 2018 al mateix mes del 2019. Malgrat que Sansó destaca que les Illes “són l’únic lloc de l’Estat on s’ha de comprar una plaça per obrir-la” gràcies a aquella llei, també lamenta que es permetessin “massa excepcions per les pressions que es varen rebre”. “Els governs progressistes que hi va haver fins al 2017, tampoc no varen fer res”, critica.

El sostre de places turístiques a les Balears se situa en 623.624

De moment, el Consell de Mallorca és l’únic que aprovarà de manera imminent el PIAT. En el cas de Menorca, la regulació de places es fa mitjançant el Pla Territorial Insular (PTI), segons han explicat a l’ARA Balears fonts del consell menorquí. A més, l’illa és una excepció a la norma d’haver de comprar places a la borsa per obrir-les. Pel que fa al límit de places, la institució insular assenyala que no n’hi ha cap de fixat i que es determina a cada zona en funció del sòl. A hores d’ara n’hi ha 76.000 obertes i 12.000 de vacants.

Quant a Eivissa, hi ha un sostre de 109.000 places, 100.000 obertes i 9.000 disponibles. “Volem limitar el creixement i quedar-nos així, perquè ja n’hi ha suficients”, apunta el conseller insular de Gestió del Territori, Mariano Juan. A Formentera, el sostre és de 20.000 places. N’hi ha 12.000 obertes en hotels i, pel que fa als habitatges turístics, a les 5.000 places actuals se n’hi poden arribar a afegir fins a 3.000 més. Per tal de protegir l’habitatge residencial, el Consell de Formentera va establir que les places de lloguer turístic tinguin una durada de cinc anys i només permet tres habitatges per propietari. “Es tracta que la gent no compri de manera indiscriminada per llogar”, diu la presidenta de la institució insular, Alejandra Ferrer, qui també assenyala que les places hoteleres no poden augmentar. “Els hotels estan limitats des del 2010 perquè aquí no poden créixer més”, afegeix.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF