Fiscalitat
Economia 20/09/2023

El 90% de la recaptació per l'impost a les grans fortunes prové de Madrid

El govern espanyol ingressa un total de 623 milions d'euros pel tribut extraordinari aquest 2023

3 min
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.

MADRID623,6 milions d'euros de 12.010 declarants. Són els diners que ha ingressat aquest 2023 el govern espanyol per l'impost extraordinari a les grans fortunes. El 90% d'aquesta xifra, és a dir 555 milions d'euros, surten només de la Comunitat de Madrid (10.302 declarants), una de les regions que té bonificat totalment l'impost de patrimoni, segons ha informat aquest dimecres el ministeri d'Hisenda a través d'un comunicat.

Precisament el principal objectiu d'aquest tribut és combatre l'efecte de les bonificacions totals o parcials que algunes comunitats estan aplicant a l'impost de patrimoni –el tribut que grava la riquesa a Espanya–, una decisió política i fiscal per la qual es perden milions d'euros l'any en recaptació. La intenció del govern espanyol i en concret del ministeri d'Hisenda va ser aprofitar aquesta escletxa i crear un impost paral·lel, que no ha estat exempt de debat jurídic i de crítiques del Partit Popular i la patronal, per poder ingressar part d'aquests diners que s'escapen cada any i pagar així les mesures desplegades per fer front a la crisi energètica i de preus. Alhora, és una forma de pal·liar el degoteig de grans fortunes que es traslladen a comunitats on no es tributa pel patrimoni, com és el cas de Madrid.

Andalusia, Galícia i Catalunya

Els diners s'han liquidat aquest 2023 –es presenta la declaració entre l'1 i el 31 de juliol, en paral·lel a l'impost de patrimoni– però corresponen a l'exercici del 2022. Estem parlant de patrimonis nets superiors als 3 milions d'euros –sense tenir en compte bonificacions, cas on el llindar incrementa gairebé als 4 milions.

L'impost a les grans fortunes estarà en vigor un any més, de la mateixa manera que l'impost extraordinari a les energètiques i a la banca, si bé s'ha deixat la porta oberta a fer-lo permanent, com els altres dos. En un principi el ministeri d'Hisenda havia estimat que el seu impacte "potencial" podria ser de fins a 3.000 milions d'euros en dos anys. Ara matisa que es referia a si totes les comunitats tinguessin l'impost de patrimoni bonificat al 100%.

Aquesta afirmació ha conduït a pensar que en un sol exercici s'hauria d'haver ingressat 1.500 milions d'euros o, com a mínim, els 1.200 milions que Madrid va deixar escapar en l'últim exercici per la bonificació del 100% de l'impost de patrimoni, però fonts de l'Agència Tributària ho matisen: "[Els 1.200 milions de Madrid] inclouen molta gent i molts diners que no estan subjectes al tribut a les grans fortunes perquè tenen entre 2 i 3 milions d'euros", remarquen a l'ARA. En tot cas, és cert que el disseny del tribut, en concret la base de càlcul de l'impost, es va intentar modificar a última hora per evitar que comunitats com Madrid paguessin menys.

Andalusia i Galícia són les dues altres comunitats on l'Estat més ha recaptat per aquest impost a les grans fortunes. En el cas andalús, el tribut ha afectat 865 declarants i s'han ingressat 29,7 milions d'euros. A Galícia són 91 les grans fortunes afectades i han liquidat un total de 9,8 milions d'euros. En aquestes comunitats l'impost de patrimoni està bonificat al 100% i al 50%, respectivament.

A Catalunya, malgrat que l'impost de patrimoni no està bonificat, un total de 322 grans fortunes també han hagut de pagar per l'impost extraordinari del govern espanyol. En concret, l'Estat ha ingressat 2 milions d'euros. El motiu, com explicava l'ARA, és que l'impost ha afectat també aquells territoris que tenen uns tipus impositius inferiors als fixats pel govern espanyol a través de l'impost a les grans fortunes. I aquí és on entra Catalunya.

El problema no és que Catalunya no recapti per la via del patrimoni: de fet, l'any 2022 va ingressar un total de 594 milions de 83.482 declarants catalans que els va sortir a pagar (el total de declarants arriba a 85.876), segons les últimes dades de l'Agència Tributària corresponents a l'exercici del 202. La clau de volta que explica per què, malgrat això, Catalunya també ha quedat afectada pel nou gravamen del govern espanyol és la diferència entre el tipus impositiu màxim del tribut estatal (3,5%) i el tipus màxim de l'impost de patrimoni vigent a Catalunya (3,48%).

stats