1.120 milions d'euros: els primers ingressos per l'impost a la banca
Unides Podem sosté que el govern espanyol "s'ha quedat curt" amb l'impost i aposta per endurir-lo
MADRID1.120 milions d'euros. Aquesta és la quantitat que, per ara, han liquidat els sis grans bancs d'Espanya pel nou impost a la banca aprovat pel govern espanyol. El tribut, que a priori estarà vigent fins al 2024, es va aprovar i va entrar en vigor a finals d'any i la primera liquidació s'havia de fer durant aquest primer trimestre (el 50% de l'impost, l'altra meitat s'abonarà al desembre). Els diners que ingressi l'Estat tenen com a finalitat compensar la despesa de l'executiu de Pedro Sánchez vinculada a les mesures aprovades per fer front a la crisi energètica i de preus que va començar a finals del 2021 i que la guerra a Ucraïna va accelerar.
La quantitat s'ha conegut després de la ronda de resultats del primer trimestre (entre gener i març) del sector financer. Bankinter va ser la primera entitat a presentar els seus comptes el 20 d'abril. Hi incloïa un total de 77 milions d'euros per l'impost a la banca. Al seu torn, el Banc Santander aportarà 224 milions d'euros. Una xifra similar a la registrada pel BBVA (225 milions). Mentre que l'impacte al Banc Sabadell és de 157 milions per l'impost; a Unicaja Banc, de 63,8 milions, i, finalment, CaixaBank ha anunciat aquest divendres durant la presentació dels resultats que haurà de pagar 373 milions pel tribut, una mica menys dels 400 milions que havia estimat l'entitat catalana amb seu a València inicialment.
Beneficis pels tipus d'interès
Els sis grans bancs que cotitzen a l'Íbex-35 van obtenir un benefici net de 4.696 milions d'euros el primer trimestre del 2023. Així, malgrat l'impacte de l'impost, els seus guanys han crescut un 13,9% respecte al mateix període de l'any passat. És per això que des d'Unides Podem consideren que la mesura s'ha quedat "curta", en paraules de la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, i secretària general de la formació lila. Belarra ha demanat incrementar-lo.
L'impost a la banca neix perquè s'entén que la pujada dels tipus d'interès desplegada pel Banc Central Europeu (BCE) –ara ja se situen al 3,75%– ajuda a inflar els seus guanys. A tall d'exemple, la política del BCE ha ajudat CaixaBank a incrementar el marge d'interessos, que el primer trimestre ha escalat fins als 2.613 milions d'euros (un 48,6% més).
L'impost té un tipus impositiu d'un 4,8% i s'aplica sobre les comissions i els interessos nets cobrats als clients. En concret, es grava el marge net d'intermediació de tots dos conceptes. Què vol dir això? Doncs que el que grava el nou impost és la diferència entre el que cobra el banc per un servei al client i el que s'ha pagat abans. El que determina si un banc paga o no l'impost és el sumatori brut dels interessos i les comissions cobrades als clients, que suposa el 80% de la facturació de les entitats financeres, segons càlculs de l'executiu. El límit es posa en els 800 milions d'euros, és a dir, a partir d'aquesta quantitat la companyia hauria de pagar. A través d'aquest impost el govern espanyol espera recaptar fins a 3.000 milions en dos anys. També afecta bancs estrangers amb sucursals a Espanya, com demanava el BCE.
A aquestes quantitats també cal sumar-hi els pagaments que faran altres entitats no cotitzades, com Abanca (39 milions d'euros) o Kutxabank (47 milions).
