Son Gotleu reclama la dignitat que li han robat l’atur, l’estigmatització i el racisme

PalmaASon Gotleu el regenta una calma particular. Si bé aquest barri de Palma s’ha convertit aquest dies en focus d’atenció per la detenció del pressumpte jihadista Mohamad Harrak, la majoria de dies respira tranquil·litat. Ho asseguren diversos veïns que fa dècades que hi viuen. Saben que hi ha conflicte, reclamen més presència policial i més tècnics d’Emaya per fer front a la brutícia, però reconeixen que la situació del barri s’exagera.

Son Gotleu es va començar a construir als anys 60, fruit de la forta immigració peninsular cap a les Illes. El boom turístic i el creixement econòmic patent passat el mig segle XX van derivar en un fort augment de la demanda d’habitatge i de la mà d’obra a Palma. La conseqüència de tot plegat? La manca de recursos i infraestructures, les edificacions sense gran qualitat i la segregació residencial van anar perfilant definitivament el barri com una zona dormitori.

El sociòleg Carlos Vecina va definir tots aquests paràmetres en un diagnòstic comunitari de Son Gotleu que va dur a terme al 2011. Hi dilucideix dues corrents diferenciades d’actitud envers el barri durant els 60: el pessimisme i l’optimisme. És als anys 80 que una d’aquestes dues corrents va agafant un paper important, i no és, precisament, la millor per als veïns del districte de Llevant: augmenta la falta de recursos, la gent més ben situada comença a abandonar el barri i creix la delinqüència juvenil. Deu anys més tard, a mitjans del 90, s’agreugen més els conflictes i la barriada comença a convertir-se en un gueto.

La barriada a l’actualitat

L’estigmatizació de la barriada és, avui dia, encara una xacra que els veïns de Son Gotleu volen eliminar. Incidents com la mort d’un nigerià al 2011, els greus aldarulls provocats per la lluita interna i latent que persisteix entre gitanos i nigerians, i, aquesta setmana, el sacseig emocional que ha produït la detenció d’un presumpte jihadista no ajuden a resoldre aquesta visió.

El racismé és un perill i a Son Gotleu, amb gairebé un 40% de ciutadans nascuts fora de l’Estat (a Palma, aquesta xifra representa poc més del 20%), la discussió es fa evident. No cal girar la mirada molts anys enrere per viure episodis de racisme: arran de la detenció del jove de 26 anys aquest dimarts, qui presumptament enviava missatges a través de les xarxes socials per captar combatents, els crits de “vés-te’n a ca teva” varen ser constants, per esmentar només els més suaus. Els nigerians, els marrroquins i els senegalesos són els col·lectius que més presència tenen a Son Gotleu. També els llatinoamericans i alguns xinesos a les zones més perifèriques, retraten el paisatge que pinta la barriada.

L’opinió de la gent, tot i així, és diversa. Hi ha veïns que consideren que la substitució de la immigració estrangera per l’estatal ha perjudicat la vida del barri. Però d’altres fan una visió més profunda i reconeixen que el problema no és tan simplista. “Cal educació i integració”, destaca una veïna que porta ja 40 anys a la barriada. En aquest sentit, el treball comunitari és fonamental, coincideixen sociòlegs i veïns a parts iguals. Segons Vecina, a més a més, la crisi ha estat un factor que també ha incrementat l’èxode dels immigrants més ben situats fora de la barriada: altres països ofereixen més oportunitats laborals i, els que poden, marxen. A Son Gotleu queda la població més marginal, i la situació empitjora.

L’estat econòmi c de les llars

Els veïns de Son Gotleu s’agrupen en unes 3.300 llars, la majoria d’elles situades a la zona central. Aproximadament el 20% dels habitatges, segons l’estudi de Vecina, congreguen 5 o més persones. Al conjunt de Palma, aquesta xifra es redueix a la meitat. El preu de l’habitatge a Son Gotleu és una muntanya russa. S’hi troben pisos des de 20.000 euros fins a d’altres que poden arribar a costar gairebé 200.000 euros, tots amb unes condicions similars: uns 75 metres quadrats, tres habitacions i, la gran majoria, a edificacions sense ascensor.

Pel que fa al nivell d’estudis de la gent que hi viu, un 54,5% han finalitzat l’Educació Primària, mentre que fins a gairebé un 30% no han acabat aquesta etapa educativa. Només un 8,4% tenen estudis secundaris i un 2% estudis superiors. La xifra d’analfabets arriba al 5%.

Els bars són la potència comercial del barri: n’hi ha una trentena. Ara bé, aquests darrers anys també són els establiments que més han tancat. Els punts de venda de tabac i els ultramarins, sovint regentats per marroquins, són els comerços que més apogeu han tingut a la zona. Perruqueries, botigues de roba i xarcuteries són els altres negocis que més vida donen a la zona. El barri registra aproximadament un 35% d’atur, mentre que la xifra de temporalitat arriba gairebé al 40%. I els ingressos s’encaminen en xifres baixes. La majoria de les famílies ingressen 513 euros, molt per sota de les expectatives socioeconòmiques d’una família mitjana a les Illes Balears.

L’atenció social, recurrent

“Prohibit vendre droga en aquesta vorera. Es trucarà a la policia”. Aquesta frase es pot llegir al cartell d’un bar situat a uns 50 metres d’una escola. No es pot negar que és un problema que inunda el barri. El 14,5% de les famílies han necessitat atenció social, deu punts més que la mitjana palmesana.

De fet, la barriada és la que més assitència social necessita, molts per sobre d’altres zones també conflictives. La majoria de demandants són adults de 30 a 65 anys que tenen dificultats econòmiques -la meitat dels diagnòstics efectuats apunten a aquesta direcció- mentre que les dificultats per la integració social són l’altra problemàtica més recurrent. Però Son Gotleu continua en calma. La gent que hi viu, tot i l’enrenou, s’acostuma a les sirenes intermitents. Saben què hi ha, lluiten per un barri millor. Son Gotleu reclama dignitat.