“El sexe per plaer encara és vist com un vici”

PalmaLa primera incursió d’Aida Domínguez (18 anys) al món de la sexualitat va ser “molt brusca”. El primer al·lot amb qui va besar-se li va intentar “ficar mà”. Aquest fet li va “xocar molt” i la “va decebre totalment”, confessa. Tenia 12 anys. No va ser fins més tard que va reflexionar-hi i va arribar a la conclusió que entre una “violació” i aquells fets no hi havia tanta distància. No va saber veure-ho abans, pensa, perquè “encara hi ha molts tabús” que envolten el terreny de la sexualitat. “La gent es pensa que la primera vegada que et besaràs amb un al·lot tot serà de color rosa, i no sempre és així”, i per això creu que “sovint callam o no compartim males experiències”. De fet, Domínguez explica que va culpar-se’n ella mateixa, igual que ho varen fer les seves amigues. “La societat ens culpabilitza fins i tot quan som víctimes”, assegura. A més, explica que aquest fet va provocar que actuàs sempre “amb certa desconfiança”.

Carícies, dits i llengües

Bel Vives també té 18 anys i la seva primera experiència sexual va ser a 12 anys: “besades i poca cosa més”, precisa. Va “perdre la virginitat” als 17, en referència a la primera vegada que va tenir una relació sexual amb penetració. Va ser a 15 anys, però, quan Vives va entregar-se al plaer compartit amb una altra persona utilitzant carícies, dits i llengües, i per això s’ha vist obligada a canviar de resposta: “Va ser aleshores quan vaig perdre la virginitat”, perquè va adonar-se, explica, que “a partir d’un estigma havia construït la seva resposta”. A més, la penetració, per Vives, no pot marcar l’inici a la seva vida sexual, tenint en compte que ha tingut relacions tant amb homes com amb dones.

Tabús i llibertats

Vives confessa que ella mateixa s’ha trobat atrapada en els tabús. “T’adones que vols una cosa i no la dius per vergonya”, assegura. Pensa que, malgrat que es parli de llibertat sexual, “el plaer continua sent una cosa exclusiva d’homes”. Domínguez, per la seva banda, considera que en certa manera la societat ha avançat, però encara queden molts tabús . Per exemple, “pensam que si una dona vesteix de determinada manera perd el seu valor”, idea que considera del tot errònia. Un altre error és la confusió que es produeix entorn de l’enamorament i el sexe, diu. Quan tenia 13 anys, recorda que en una xerrada d’educació sexual a l’institut parlaven “d’enamorament”, malgrat que ella creu que allò que feia falta era “xerrar de penis, de vagines, de clítoris o de plaer”, perquè “és el més natural del món”, encara que “el sexe per plaer encara sigui vist com un vici”. Per aquest motiu, Aida Domínguez considera que el plaer hauria de ser viscut a la manera de cadascú, per la qual cosa tota opció és “respectable”. “Per sort”, hi afegeix Domínguez, “els meus pares sempre m’han parlat molt clar”. Creu que molts joves es veuen influenciats per la pornografia, fet que considera “molt negatiu”, perquè fomenta actituds sovint “abusives” i “centrades en el plaer de l’home”.

Preferències i gustos

Per Vives, els gustos sexuals depenen de la persona amb qui es practica sexe o fins i tot de la temporada: “Potser amb una persona m’agrada més el sexe amb penetració, però amb una altra preferesc el sexe oral”, assegura. Al final, “depèn de les habilitats de cadascú, de la situació o d’altres factors”, declara. “Cada pic tenim el cap més moblat”, diu Domínguez, però remuntant-nos històricament al franquisme, explica que l’única postura sexual permesa era la del missioner. Ara ja no és així, però encara hi ha gent que quan algú parla de “sexe anal” es posa les mans al cap, assenyala.

Entendre el propi cos

La masturbació femenina és un altre tabú, segons Aida Domínguez: “També se n’hauria de xerrar, d’aquest tema, perquè és natural”, assevera. Recorda que una amiga que negava que es masturbàs deia: “Què us pensau, que som una porca?”. Però Domínguez considera que tan sols es tracta “d’entendre el propi cos” i creu que “tothom o gairebé tothom ho ha fet”, masturbar-se. El plaer no sempre ha de ser compartit amb la teva parella, assegura, “també ens hem d’estimar a nosaltres mateixes!”, exclama.

Bel Vives també creu que, de la masturbació, caldria parlar-ne moltíssim. Recorda que a l’institut els homes no tenien cap problema a xerrar-ne; en canvi, entre les dones hi havia dos grups molt diferenciats: les que obertament reconeixien que es masturbaven i els agradava i les que se n’amagaven per vergonya. Amb tot, Vives pensa que continua sense xerrar-se’n prou i el tabú continua arrelat a la vida social. Bel Vives considera que “el fet d’entendre què t’agrada després facilita les teves relacions amb els altres i evites malentesos”, assegura.