UN MOMENT CLAU

70 entitats demanen un sistema financer més just i un vertader REB

La patronal, els sindicats i la UIB, entre d'altres, formen part de la plataforma

Prop de 70 entitats representants de la societat civil balear (la universitat, la CAEB, els sindicats, els col·legis professionals, les associacions del tercer sector, el Cercle d’Economia, les fundacions…) ens hem posat d’acord per crear una plataforma i un manifest per reclamar un sistema de finançament autonòmic més just, un vertader règim especial insular REB, més inversions estatals i la condonació del deute públic autonòmic fruit de l’infrafinançament històric.

1.- Pel que fa al règim especial insular REB, m’agradaria reproduir les opinions d’alguns membres de la plataforma a la qual m’he referit abans:

Omar Beidas, del Col·legi d’Enginyers Agrònoms, manifesta: ¨Un nou REB permetria millorar la nostra competitivitat, potenciar els nostres valors i conformar estructures de transferència del coneixement per incrementar les oportunitats i minimitzar els efectes de la insularitat¨.

Andreu Grimalt, director tècnic d’EAPN: ¨El REB ajudaria a lluitar contra la greu situació que viuen milers de famílies a totes les illes¨.

Rafel Salas, president de l’Associació Balear de l’Empresa Familiar: ¨El REB incentivaria la internacionalització de les nostres empreses i la xarxa de comunicació i transport amb la resta del món. A més, potenciaria la inversió en I+D+i per desenvolupar indústries sostenibles i no consumidores de territori.”

José Luis García, secretari general de CCOO: ¨Un nou REB ajudaria a crear llocs de treball i repercutiria en l’augment de la demanda interna i externa atès que en milloraria l’impacte que sobre el consum i la inversió”. Sobre el consum, a causa de l’augment que haurien d’experimentar els salaris pel creixement de la productivitat i, sobre la inversió, per l’increment de la rendibilitat del capital gràcies a l’accés als recursos i les tecnologies amb menys costos¨.

Ramón García, president del Col·legi de Veterinaris: ¨El REB és una oportunitat que no hem de deixar passar¨.

No voldria cansar-vos reproduint més opinions. En qualsevol cas, és sabut per tots que l’únic fet diferencial entre les comunitats que reconeix la Constitució espanyola és la insularitat. La insularitat causa una carestia notable als ciutadans de Balears. Els consumidors illencs hem de pagar un preu més alt pels productes que venen de la Península.

D’altra banda, les empreses de Balears tenen uns costos de producció superiors quan s’han de proveir de material procedent de la Península o quan n’han d’exportar els productes.

Els que vivim i treballam a les Illes Balears assumim més despeses de transport, una dependència alta de ports i aeroports, menors economies d’escala i menys competència, cosa que causa que el cost de la vida i, per tant, del manteniment de l’estat de benestar, sigui superior que el de la Península.

Els ciutadans de Balears demanam que es desenvolupi urgentment un règim especial com a element de cohesió territorial per evitar que ens sentim espanyols de segona classe.

Es tracta que el govern estatal adopti mesures concretes que tendeixin a compensar els desavantatges de la insularitat.

Tant a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 1983 com a la seva modificació del 2007 es parla del reconeixement del fet insular i de la necessitat de promoure actuacions per reduir o eliminar els inconvenients que aquest produeix. Ha arribat el moment de solucionar d’una vegada aquest greuge. Per això, el Govern balear és a punt de tancar la negociació amb el govern de Madrid. La resta dels partits polítics i la societat civil hi donam suport per fer-ho possible.

2.- Pel que fa al nou model de finançament autonòmic, cal dir que l’any 2009, quan Francesc Antich era president del Govern balear i Carles Manera era conseller d’Economia, es va aconseguir que la dotació econòmica procedent dels impostos que pagam els ciutadans de Balears se situàs a la mitjana de totes les comunitats espanyoles.

En aquest moment de la negociació, en què cada comunitat exigeix igualar o millorar l’statu quo actual, hem de reivindicar no acabar rebent menys recursos per càpita que altres comunitats que recapten menys que la nostra.

Com diu el professor Guillem López Casanovas, a banda de ser una de les comunitats que més aportam per habitant, som la locomotora del tren econòmic espanyol, atès que lideram la creació de llocs de treball i la producció de divises.

Per tot això, és just demanar una millora del finançament actual.

Dit això, el Govern balear hauria d’explicar les raons per les quals tot i que aquests darrers anys ens hem situat a la mitjana de les comunitats autònomes en dotació econòmica per habitant no arribam a la mitjana en despesa destinada a educació, sanitat i serveis socials.

És a dir, acabada la negociació en curs, el Govern balear hauria d’explicar com distribueix i ordena les despeses independentment de la dotació econòmica global i amb quina eficiència es duen a terme.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF