Dibuixar com una forma de sexualitat

PalmaLluïsa Febrer (Sant Joan, 1995) és il·lustradora eròtica i acaba de publicar el seu primer fanzín, Boixar or die. Les seves obres parlen de sexualitat explícita des d’una òptica femenina. “Som una dona d’acció, mai pens gaire bé allò que faig, ho faig perquè em surt”, confessa. Des dels 15 anys que s’interessa per fer il·lustracions eròtiques. “De la meva adolescència ençà, però, he anat evolucionant molt. En aquell moment, la meva intenció era la de provocar, fer un art que incomodava, i no he deixat aquest estil”.

“Intent no ser monotemàtica, crei el que em surt. Tractar la sexualitat m’agrada, però també és un joc de formes, composicions i colors. De vegades pot semblar pornogràfic, però no és la meva intenció”, afirma. Febrer s ha guanyat diversos concursos i ha participat en exposicions col·lectives i individuals a Mallorca i a València.

“La sexualitat femenina és encara un tabú avui dia o s’entén així també perquè se li han assignat determinats rols; i part de culpa que faci aquest tipus d’obres eròtiques és d’aquests tabús”, diu Febrer. “Si fos un home, la meva obra no tindria la mateixa repercussió, crec. Pens que no hi ha sexualitat femenina o masculina, sinó que hi ha sexualitat en si, és una construcció social”.

Febrer es defineix com una pintora mallorquina i artista comercial. Es considera una artista en potència. “Si Déu ho vol, algun dia seré una artista multimilionària”, recalca. Actualment és a punt d’acabar Belles Arts a la Universitat Politècnica de València, “uns estudis que no m’han donat gaire via lliure per al que faig, més aviat m’hi posa traves, em roba temps per crear, i ens hi ensenyen coses massa academicistes”, subratlla. És a punt d’acabar la carrera.

Postporno

Darrerament, Febrer ha començat a llegir per intentar entendre les pròpies il·lustracions eròtiques que ha anat creant aquests darrers anys i que són el tema principal de les seves obres. Hi ha un nou gènere que anomenen postporno en el qual, afirma, “veig un poc el que he anat fent aquests anys sense adonar-me’n. Dins el meu cap intentava agafar moltes imatges del porno convencional, perquè hi estic totalment en contra. Ho faig com una crítica social i per intentar convertir-les en el contrari del que són a fi que la dona hi tingui un paper”. Això no obstant, no totes les il·lustracions de Febrer són femenines, sinó que també hi introdueix molts de sexes masculins i hi experimenta. Febrer ha estat llegint El postporno era eso, de Maria Llopis, que narra com totes les caputxetes vermelles tornen llops en la pràctica postpornogràfica; Devenir perra, d’Itziar Ziga, escrit en primera persona; i Beatriz Preciado, que parla de la teoria queer sobre el gènere; afirma que l’orientació i la identitat sexuals o de gènere són el resultat d’una construcció social i que, per tant, no existeixen rols sexuals essencials o biològicament inscrits en la naturalesa humana, sinó formes socialment variables de desenvolupar un o diversos rols sexuals. Són “dones que investig per ajudar-me a entendre la meva obra o perquè em faci descobrir altres coses”.

“La dona dins els meus dibuixos té molt de poder. El porno convencional considera la dona un objecte i la meva obra és tot el contrari. La diferència la podem trobar en els genitals, però des del vessant de rompre amb la idea de gènere”, diu.

“No m’he assegut mai a trobar referents”, encara que es reconeix una fan total del Taller Llunàtic amb artistes com Bartomeu Cabot i obres com La vida pornogràfica de Jesucrist: boixar porcs. “Ara que els he pogut conèixer en persona, encara els admir més”, reconeix Febrer, “són una motivació, jo vull aprendre a fer això”, però “no tenc intenció d’aprendre a dibuixar bé. I què és dibuixar bé?”, es demana.

Febrer conclou: “Després de fer moltes voltes, he arribat a la conclusió que dibuixar aquestes coses és un tipus de sexualitat en si, una manera de canalitzar l’energia sexual a través de l’art. De vegades com un divertiment, m’agrada molt veure les reaccions de la gent davant la meva obra i comprovar que no totes són dolentes. Em sent identificada amb els meus dibuixos, dones rapades sense tabús, sense prejudicis ni complexos, l’empoderament de les minories sexuals amb dones molt actives i inconformistes”.

Actualment, Febrer exposa a la llibreria Rata Corner, que acull per primer pic una exposició individual seva a Palma, on ha realitzat diversos murals in situ d’una sèrie que ha fet els darrers anys.