Publicitat
Publicitat

Clayborne Carson: "King, com Gandhi, traspassa fronteres"

L'editor de l'autobiografia del Nobel de la Pau ha dedicat tota la seva vida a l'estudi dels moviments que va inspirar

Clayborne Carson ha dedicat la seva vida a l'estudi de la figura de Martin Luther King i dels moviments que va inspirar. El 1985 Coretta King va confiar tots els papers del seu marit a aquest expert en història afroamericana. Carson va fundar l'institut d'investigació sobre King a la Universitat de Stanford i va editar-ne l'autobiografia.

Vostè tenia 19 anys quan va sentir el discurs Tinc un somni entre les 250.000 persones que es van aplegar a Washington. Què va sentir?

Estava molt emocionat. Era el primer cop que sentia el doctor King, tot i que en aquell moment no vaig concebre la importància del seu discurs. Vaig pensar que era un bon orador, no podia ni imaginar les conseqüències que tindria. Avui, després de 30 anys estudiant la seva obra, entenc que les seves paraules eren una crida per la llibertat. Creia en una lluita dels oprimits del món per aconseguir justícia social.

Què en pensaria avui King de l'Amèrica actual?

Tindria sentiments contradictoris. Per un cantó veuria el progrés que s'ha fet en molts àmbits, com per exemple que un afroamericà hagi arribat a ser el president dels Estats Units. Però alhora estaria molt decebut perquè no s'ha fet prou per reduir la pobresa o la desigualtat social i racial.

Coretta King va confiar-li els papers del seu marit, tot i que vostè mai el va conèixer.

Va confiar en mi perquè era jove, actiu i amb ganes d'aconseguir un canvi social. A més, ja era un acadèmic reconegut. Haig de confessar que en aquell moment vaig subestimar el repte que això suposava.

Creu que els Estats Units són una societat postracial?

No, els prejudicis racials continuen aquí i arreu del món. Els afroamericans van aconseguir un gran progrés gràcies al moviment dels drets civils. Tot i així, 50 anys després, encara no tenen les mateixes oportunitats que els blancs. Molts no troben feina no tant per prejudici racial sinó perquè no tenen una bona educació.

Quin és el llegat de King, mig segle després del seu discurs més famós?

Quan la gent pensa en Martin Luther King, es pregunta sobre la democràcia i les desigualtats. Ell no es cansava de preguntar als americans quan estarien a l'altura de l'ideal d'igualtat de Jefferson i farien realitat la promesa de la seva democràcia. Si encara fos viu, faria les mateixes preguntes.

Vostè ha fet conferències arreu del món. Què en pensen altres països del personatge?

El veuen de la mateixa manera que Gandhi, perquè traspassa cultures i fronteres. Molta gent no coneix gaire la seva història, però sí que saben que lluitava per més justícia social i igualtat. I que ho va fer sense utilitzar la violència.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF