Al bosc, el pitjor caçador és... El de bolets

FelanitxMaig sol ser un dels mesos més tranquils per a la vida d’un agent de caça com Sebastià Ferragut. A les portes de l’estiu, els ocells crien i és, per tant, temps de veda. “Quan comença la caça menor, a l’octubre, llavors sí que hi estam matí i horabaixa i doblam torns”, explica. Amb tot, vigilar els caçadors no és la seva única tasca. De fet, aquests ja no són el seu principal maldecap.

“Ara, al camp, hi ha una invasió de gent amb cultura més urbana”, explica. I tot canvi produeix nous conflictes. Per exemple, diu, molts treuen els cans a passejar pel camp sense preocupar-se de les característiques de la finca que creuen. Els animals fan renou i els ocells s’espanten. “Això afecta les perdius i, fins i tot, espècies protegides com el sebel·lí. Perdem niades”, diu.

Amb tot, el pitjor conflicte sobrevingut té relació amb l’auge del turisme vacacional.

El 15 d’agost comença el període de mitja veda i es poden caçar espècies com la guàtlera, el tudó, el colom salvatge i el conill, tot i que només en uns dies concrets: els dijous, els diumenges i els festius. Això coincideix amb el clímax de la temporada turística i ara, en plena febre del lloguer vacacional, provoca enfrontaments entre els caçadors i els turistes, a qui no agrada sentir trets a primera hora del dematí. Ferragut assenyala que aquests turistes, provinents del medi urbà, “no entenen la figura del caçador”. Els darrers temps, han hagut de conciliar interessos i molts caçadors han acceptat anar a disparar a partir de l’horabaixa.

Una figura incompresa

Ferragut defensa l’aportació dels caçadors en l’equilibri mediambiental i destaca la col·laboració que, en moltes ocasions, estableixen amb els pagesos. “La caça és una de les activitats més regulades: necessites un espai, llicència, assegurança, permís de vedat i d’armes, revisió mèdica... Uns dies pots caçar i d’altres no, cada temporada pots caçar unes espècies concretes”, argumenta. “En canvi”, afegeix, “per anar en bici només necessites una bici”.

La caça furtiva, entesa com la que no respecta els temps de veda o les quantitats permeses, està remetent. “Eren pràctiques d’una altra època. Ara hi ha de tot, evidentment, però en general les noves generacions estan més conscienciades” de la necessitat de respectar la llei, diu.

El caçador que li dóna més maldecaps és el de bolets. “La llei indica que el bolet és un aprofitament forestal i, per tant, és propietat de l’amo de la finca. S’hi fica molta gent sense permís i això és un problema perquè, a més, coincideix amb la caça de la cega”, diu. Aquesta modalitat, explica, obliga a disparar “de ponyida”, això és quan l’animal surt volant. “Has d’anar de pressa i normalment es fa en espais bruts”, especifica, de manera que és una font de conflictes quan un caçador de bolets passa molt a prop. “És una situació molt perillosa”, recalca.

La incultura dels nouvinguts genera tensions

Un dels aspectes que més incomoda Ferragut respecte d’aquesta “invasió” del camp per part de ciutadans amb marcada cultura urbanita és que moltes vegades la seva presència no és interpretada com toca. En aquest sentit, s’entén millor amb els caçadors, un col·lectiu amb més tradició i coneixement de les lleis. “Ells em respecten i no em qüestionen. Els altres, no, perquè no ens coneixen”, diu. Aquest desconeixement pot costar car, perquè els agents de caça del Consell de Mallorca estan reconeguts com a agents de l’autoritat. A més, són policia administrativa i judicial genèrica. Per tant, tenen capacitat sancionadora i val més fer-los cas quan un se’ls troba passejant el ca. Un error es pot pagar car.