‘Xarnegos’, un psicodrama nacionalista

BarcelonaVeient l’estat de la qüestió política catalana, era inevitable que els ciutadans acabessin tard o d’hora sent carn de teràpia. És on els situa la nova comèdia de la companyia Pentateatre, Xarnegos. La Marisa creu que el seu pare -el Manolo, un taxista jubilat d’origen murcià que fa 40 anys que viu a l’Hospitalet- té un problema mental greu que requereix teràpia immediata: l’home es creu que és català. Pare i filla assistiran a sessions de psicodrama per intentar treure-li del cap aquesta idea estrambòtica. Allà coincidiran amb un terapeuta argentí que no acaba de sortir-se’n, una jove independentista amb un greu problema personal i una iaia que s’ha colat a la sessió per error. Però també coincidiran amb una desena d’espectadors que, aleatòriament, seran convidats a participar en aquesta reunió, en la qual els pacients comparteixen les seves angoixes i les escenifiquen amb ajuda dels companys de teràpia.

A partir de dijous l’Almeria Teatre viurà aquesta sessió de teatre dins el teatre que juga a trencar les regles de la psicoteràpia i treu suc de manera còmica de qüestions serioses com la identitat, la nació, la immigració i la família. Roser Batalla encapçala el repartiment com a filla esparverada per la tossuderia del pare (Pedro Cánovas), Alícia Puertas és la noia hiperpreparada que no té perspectives de feina ni d’abandonar la casa dels pares, Alzira Gómez la senyora despistada i Albert Eguiazábal el terapeuta.

L’obra va partir d’un encàrrec de l’Escola Municipal de Música i Centre de les Arts de l’Hospitalet de Llobregat al dramaturg Marc González de la Varga l’any en què se celebraven els 50 anys de la publicació d’ Els altres catalans,de Paco Candel. L’autor, però, va portar la qüestió a l’actualitat centrant-la en el retrat familiar pare-filla: “Ho ha dit molt Antonio Baños: els catalans d’ara són fills i néts dels que van venir de fora -argumenta González-. Ara passa molt que els de fora ens diuen com som, hi ha els que volen ser i els que no volen ni una cosa ni l’altra”, afegeix, amb aquells sobreentesos que s’han fet tan habituals.

Teatre fora de lloc

Amb un títol contundent i provocador, l’obra indaga sobretot en les relacions personals, però també descriu les onades migratòries de l’últim mig segle -dels andalusos i extremenys als marroquins i llatinoamericans, fins als joves catalans de la generació perduda que marxen fora a buscar un futur millor- i es planteja les qüestions existencials que sàviament expressava Pelegrí Pelegrí Pelegrí. “ Xarnegos és un títol directe, que reflecteix una realitat. Era una paraula despectiva, però l’obra ve a dir que tots som xarnegos perquè tots venim de fora i tots busquem el nostre lloc al món”, explica l’autor.

Des de la seva fundació, el 2011, Pentateatre s’ha caracteritzat per fer teatre en llocs insòlits. La primera obra, Pentateatre atòmic, es va representar en un bar de l’Eixample, on feien 5 obres de 15 minuts en 5 espais diferents -una mena de microteatre avant la lettre -. Després van ocupar llocs rars de l’Alexandra Teatre, la Nau Ivanow i l’Aquitània. Tras la puerta es va poder veure en una habitació d’hotel. Ara tornen a fer el salt a un teatre convencional no perquè ho prefereixin sinó perquè els ofereix condicions tècniques i un aforament de 127 butaques.