Xafogor en un món d'egòlatres

Vicente Leone va presentar noves cançons de Tarántula a Gràcia.
X.c.
23/08/2012
2 min

En una paret de la plaça Rovira i Trias, l'escenari de l'última jornada del Festigàbal, hi ha una pintada pertorbadora: "Un món d'egòlatres". Ningú la signa. No acusa a ningú ni suggereix cap queixa. Diu el que diu i prou, però fa rumiar fins i tot en un context tan lúdic com el de les Festes de Gràcia, que es van tancar dimarts, una de les nits més xafogoses de l'any.

Un món d'egòlatres podria ser el títol d'una cançó del quartet barceloní Tarántula. No ho és, però funcionaria com a cara B d' El mítico culo , aquella que recomana que ens fiquem els mites al cul, que promou la violència contra els artistes i que considera que Dalí, Picasso, Miró, Velázquez i Warhol eren una colla de desgraciats i mentiders. Els egòlatres, esclar, seríem nosaltres, els admiradors dels artistes.

Tarántula, que últimament no es prodiguen gaire en directe i que han perdut Joe Crepúsculo en les actuacions, eren les estrelles nocturnes del Festigàbal, i El mítico culo va ser una de les peces del disc Humildad trascendental que van sonar en un concert que també va servir per donar a conèixer cançons del nou disc que acaben d'enregistrar i en què barregen el punk, el pop, el western i la cançó melòdica. El cantant Vicente Leone, plantat davant d'un faristol i amb unes maraques a les mans, va assumir el paper d' entertainer de l'absurd. A "un amic idiota" li va dedicar El idiota , una cançó que van rematar cridant idiota de la mateixa manera que Patti Smith cridava Gloria a la versió de Them. Al seu pare, que feia anys, li va dedicar els bisos. "Per què tens un grup, fill?" "Doncs per fer bisos", va dir abans de tocar-ne "una de lenta" i acomiadar-se amb Con toda la marcha , un altre dels hits d' Humildad trascendental .

Leone també va recomanar que anéssim a la Filmoteca a veure el cicle sobre Jacques Tourneur, el cineasta que els ha inspirat la cançó La noche del demonio . Així són Tarántula: divertits, didàctics i sobretot càustics, fins i tot en una nit tan xafogosa. La calor tropical no va espantar el públic, que va continuar a la plaça per ballar amb el jazz electrònic dels Astrio. La festa ja ho té això, que no l'atura ni la suor.

La gent també va suar de valent a la plaça del Sol durant el concert dels Txarango. El multitudinari grup del Ripollès no es perd cap festa, i demà serà a Sants per continuar preparant el duel amb La Pegatina, que se celebrarà al Mercat de Música Viva de Vic.

stats