Cultura 20/04/2022

Roger Mas: "Un voldria sentir-se més per sobre del reconeixement i l'estima dels altres"

Músic

4 min
Roger Mas.

PalmaEl cantautor català Roger Mas presentarà el seu darrer treball discogràfic, Totes les flors, dijous 21 d’abril a les 20h en el teatre municipal Xesc Forteza, com a part de la programació de la quarta edició del festival Basnasants Illes Balears. És l’onzè disc de Roger Mas, que enguany compleix 25 anys de carrera professional. I, a més, és el seu primer concert a Mallorca desp´res de gairebé 7 anys: "No recordo si l'últim va ser a Petra l'any 2016", diu.

El disc comença amb la cita d’Ungaretti M’illumino d’immenso que va escriure sent un soldat de la Primera Guerra Mundial a la costa adriàtica. Va sortir el sol. Per què? 

— Per moltes raons. És el poema preferit de la meva dona, i és ella qui el recita disc. Amb Totes les flors celebro els 25 anys de carrera i aquest poema era ideal per obrir un àlbum que, en lloc de ser un recopilatori, està format per cançons noves i ben diverses. És com un menú degustació de diferents tipus de cançons que he fet durant els anys.

En cada disc cerca una cosa diferent? 

— Amb els anys que fa que treballem hi ha un part que vol seguir un camí concret, però en cada disc hi ha d’haver un repte important, que em requereixi fer un esforç i que sigui prou nova perquè m’hagi de trencar les banyes. Per això els meus discos han estat sempre tan diferents entre si, amb algunes excepcions. Tendeixo a funcionar com un pèndol: fer una cosa i, després, anar cap a la banda contrària. En tot cas, sempre intento mantenir certa estètica musical i poètica sigui quin sigui l'estil del disc.

Com es treballa aquesta poètica? 

— Jugant com la canalla. Experimentant, posant el cervell en situacions diferents i jugant amb l’instrument com els infants. Hi ha un moment que surt un vers, una frase musical, tres acords posats d’una manera que et fan pensar que per aquí hi ha alguna cosa. A partir d’aquesta espurna continues treballant. Primer hi ha el joc, després la guspira i, finalment, la feina amb aquesta guspira. 

Escolt el disc i no puc evitar pensar que s’ho ha passat molt i molt bé fent-lo. 

— Moltíssim. És un disc que vol ser senzill, però hi ha hagut molta feina de buidar i netejar. Jo volia que fos un disc accessible. A vegades, en el cantautor, i especialment en el de Solsona, hi ha una imatge de certa seriositat, d’una distància. Per a mi era molt important reflectir una mica els 25 anys, de manera senzilla i accessible. I això que a mi m’és més fàcil embolicar-me que fer el camí recte. M’agraden les corbes, després sempre tinc feina en adreçar. 

El disc té molta força espiritual. Quina relació hi té, amb l’espiritualitat? 

— Gran i grossa. El fet que les coses i el recorregut tingui algun sentit més enllà de tot, la música i les cançons. El que ens passa per dins quan cantem, recitem, escrivim… té un punt de transcendental. És una cosa inexplicable i invisible.  

Com de rellevant és per a un cantautor sentir-se reconegut, estimat?  

— Per desgràcia, més del que un voldria, perquè un voldria sentir-se més per sobre del reconeixement i l’estima dels altres. Al final, però, les persones sentim i necessitem sentir-nos estimades i reconegudes.  

S’hi sent? 

— No em puc queixar perquè com a cantautor i com artista he anat fent i n'estic satisfet. El que m’agradaria és visitar més el País Valencià i les Illes, esbucar aquestes fronteres administratives i mentals que fan molt complicat venir. Jo em dedico a fer una cosa en una llengua i el meu marc mental és el lingüístic, però l’administració em converteix en un cantautor més autonòmic del que m’agradaria. Voldria que el marc administratiu em permeti trencar amb això, que tothom que pugui entendre el que faig i dic pugui escoltar-ho. Entenc que això és política, i crec que en aquest cas la política fa més mal que bé. Cal polititzar la llengua per poder arribar més netament a qualsevol lloc on algú em pugui entendre. Som una cultura petita, però tenim prou pes per fer coses boniques en aquesta llengua, i és una pena tenir aquestes dificultats afegides, que jo penso que no són fruit de la casualitat. 

‘Totes les flors’ és un disc que funciona bé pels moments dolents i també pels bons, és molt permeable.

— Intento que les cançons que faig valguin i travessin diferents estats d'ànims. Els llibres, les pel·lícules i la música que m’agraden ho fan. Si una cosa és còmica, està bé que hi hagi un contrapunt més seriós, o aquell moment en una pel·lícula de suspens en què ens agafen rialles. Durant el dia podem sentir moltes coses, i com que les cançons fan com una recreació d’això… Així com els nens juguen amb les coses que fan els adults, els adults, amb l’art, a vegades juguem a entrenar les emocions pel dia que ens passi una cosa de veritat. És curiós, i és agradable. 

stats