Les vicissituds i les grans mentides de ‘Mein Kampf’

BarcelonaHitler va maquillar molt els seus orígens, la seva educació o la seva experiència a la Primera Guerra Mundial: pràcticament cada pàgina de Mein Kampf conté errors demostrables. Al principi el llibre va ser un fracàs editorial, però quan Hitler va ascendir al poder se’n van vendre 12 milions d’exemplars. No suscitava passions lectores: el llibre es regalava o es comprava, però pocs eren capaços de llegir-ne gaires pàgines. Sigui com sigui, Mein Kampf va convertir Hitler en milionari, sobretot perquè no en va pagar els impostos.

Hitler es va suïcidar fa 70 anys però continua molt de moda, sobretot perquè la bíblia del nacionalsocialisme va passar a ser de domini públic el 31 de desembre passat en perdre la protecció a què l’estat de Baviera l’havia sotmès des de l’adquisició dels drets el 1948. L’edició crítica de Mein Kampf, amb més de 3.500 crítiques i ressenyes d’experts de l’Institut d’Història Recent de Munic (IFZ) -abans de ser publicada ja tenia 20.000 peticions-, no té de moment traducció al castellà o al català. Crítica, però, acaba de publicar Mi lucha. La historia del libro que marcó el siglo XX,del periodista alemany Sven Felix Kellerhoff (Stuttgart, 1971). El cap de redacció de Die Welt explica com es va gestar i difondre, i com van rebre els lectors Mein Kamp f. “El meu objectiu -assegura el periodista- ha sigut acabar amb la confusió que hi ha a l’entorn de Mein Kampf. És urgent desmitificar Hitler”.

Com es va inspirar Hitler?

A Mein Kampf no hi ha ni una sola cita. Ni una sola menció a cap font ni pràcticament a cap autor. Hitler tenia a la seva biblioteca privada 16.000 obres, però només se n’han conservat 1.200 exemplars. Kellerhoff, doncs, no s’atreveix a treure cap conclusió sobre les preferències lectores de Hitler, però sospita que és molt improbable que estudiés i entengués l’obra de Montesquieu, Rousseau o Kant: “Va abandonar els estudis de batxillerat amb qualificacions molt baixes”, assegura. El periodista creu que Hitler va llegir sobretot els escrits antisemites de la col·lecció Els grans homes d’Alemanya i el judaisme. Eren opuscles d’entre 52 i 112 pàgines. “Estic segur que als anys vint no llegia de manera sistemàtica”, diu Kellerhoff. “Hitler era un lector que llegia de manera impulsiva, superficial i caòtica, i és poc probable que digerís la lectura”, afegeix.

¿Va escriure el llibre sol o acompanyat?

“Hitler no va dictar el text del primer volum de Mein Kampf a ningú. El va escriure ell mateix a la seva habitació -ricament decorada- de la presó de Landsberg”, diu el periodista alemany. Només va dedicar dues setmanes a escriure el primer i el segon capítol del llibre. A partir del tercer capítol ja no escrivia un text sinó que elaborava esquemes i desglossava els temes en diverses paraules clau. Dues persones van revisar l’obra: Ilse Pröhl, amiga de Rudolph Hess, i el periodista Josef Stolzing-Cerny. Segons Kellerhoff, tots dos van suavitzar una mica el to del llibre.

Quin és l’origen del seu odi cap als jueus?

“El llibre té set-centes vuitanta pàgines, i sis-centes expressions són antisemites”, diu el periodista. Hitler explica al seu llibre que aquest odi furibund pels jueus era fruit d’un procés de cinc anys. A casa seva no es parlava de jueus, a l’escola només hi havia un nen jueu i no va ser fins que va anar a viure a Viena que va començar a alimentar aquesta animadversió. “Vaig passar de ser un dèbil cosmopolita a convertir-me en un fanàtic antisemita”, escriu el líder nazi. A Munic, Hitler escriu que va ser conscient que “les finances internacionals jueves” havien elaborat un pla per destruir Alemanya. L’odi va créixer amb la Primera Guerra Mundial.

¿Explica un programa polític concret?

“Mein Kampf explica el weltanschauung. Aquesta paraula no té traducció”, detalla Kellerhoff. La traducció més aproximada seria “una visió del món”, però no seria del tot precís. “Té dues parts importants: un odi fanàtic cap als jueus i la idea que Alemanya havia de conquerir nous territoris a l’Europa de l’Est. Això vol dir declarar la guerra contra Polònia i la Unió Soviètica”, afegeix el periodista. La resta d’idees de Hitler eren molt flexibles, s’adaptaven a les diferents situacions. “L’únic que no es qüestionava era l’antisemitisme i kampf um lebensraum ”, reitera Kellerhoff.

¿Era possible amb la lectura predir què passaria?

Cap dels contemporanis de Hitler van veure cap perill a Mein Kampf : “Era simplement l’autor d’un llibre molt dolent, redundant i inconsistent. No preveien que acabés tenint cap influència en la política alemanya. Hi va haver algunes crítiques però la majoria de diaris seriosos eren reticents a publicar res sobre el llibre. La majoria se’n reien. A finals del 1925 el periodista cultural Stefan Grossman assegurava que el llibre estava ple de “tonteries més o menys patètiques” i “enormes disbarats” i que les declaracions sobre els jueus de Hitler feien dubtar sobre “la salut mental de l’autor”. “L’obra és tan voluminosa com pobra”, concloïa Grossman. El Frankfurter Zeitung assegurava que era un exercici de “demagògia terrorista”. I afegia: “Hitler està acabat”. Amb l’ascens al poder del líder nazi, l’èxit del llibre va ser fulgurant. El 1933 el Partit Nacionalsocialista va passar de tenir 720.000 afiliats a tenir-ne dos milions i mig. El 2 d’octubre del 1933, segons la premsa de l’època, es va entregar l’exemplar un milió. A finals d’agost del 1938 se n’havien venut quatre milions. Se n’arribarien a vendre 12 milions i, tenint en compte que Hitler cobrava el 20% del preu que abonava cada comprador, el periodista alemany calcula que el líder nazi va arribar a cobrar més de dotze milions de marcs alemanys. Una quantitat gens menyspreable tenint en compte que va evitar pagar-ne els impostos.

Mein Kampf no era una lectura obligatòria però es va anar introduint a les aules. El ministre d’Educació, Bernhard Rust, assegurava en una entrevista el març del 1933 que no hi hauria d’haver ni un sol infant que no hagués llegit el llibre: “L’obra hauria de ser convertir-se en el principi rector de la classe”, va dir Rust.

Per què és important la desmitificació de Hitler?

“El contingut del llibre avui en dia no suposa cap perill, però sí que ho és el mite o el tabú”, assegura el periodista. Kellerhoff creu que la reedició de Mein Kampf després de 70 anys no és una victòria per a l’extrema dreta sinó una derrota. “Si aconseguim obrir el debat al voltant de la bíblia del nacionalsocialisme, i fer que aquest debat sigui intens i objectiu, haurem aconseguit el nostre objectiu. Perquè el més urgent és desmitificar l’obra de Hitler”, conclou l’autor de Mi lucha. La historia del libro que marcó el siglo XX ”.