‘Una veu plena de nius’: set camins per entrar a l’univers de Blai Bonet

Palma“En mossegar-me, Déu deixà saliva / dins la nafra i frescor del seu gran llavi. / I la saliva m’inondà la sang. / I em va néixer una veu plena de nius”. El conjunt de versos és del poema ‘Soledat oberta’, inclòs en el llibre Entre el coral i l’espiga publicat l’any 1952. L’autor és Blai Bonet, del qual enguany és el centenari del naixement –i una veu, efectivament plena de nius, que encara s’escampa arreu. L’últim vers d’aquesta estrofa dona nom al que serà l’espectacle central de l’Any Blai Bonet, una producció de la Fundació Mallorca Literària que vol reivindicar la vigència d’una de les veus més singulars de la literatura catalana i convidar el públic a redescobrir-la a través d’un recorregut pels camins dels seus grans temes.

L’espectacle reunirà sobre l’escenari Mercè Sampietro, Sílvia Bel, Toni Gomila i Jaume Madaula, mentre que Mar Grimalt i Carles Medina aportaran una banda sonora original creada a partir de la mateixa paraula de Bonet. La dramatúrgia és de Joan Tomàs Martínez. S’estrenarà en el marc del festival d’estiu La Lluna en Vers: dia 18 de juliol serà al pati de les Dones del Centre Cultural La Misericòrdia de Palma; l’endemà, dia 19, es farà al pati del Col·legi Bisbe Verger de Santanyí. Cap a la tardor, Una veu plena de nius iniciarà un recorregut que inclourà funcions a Catalunya, coincidint amb diversos festivals de poesia, amb la voluntat de continuar fent arribar la veu de Blai Bonet a nous públics.

La proposta és senzilla i vol donar protagonisme a la poesia de l’escriptor. “Volíem que la paraula de Blai Bonet brillàs com el tresor que és”, explica la directora de la Fundació Mallorca Literària, Carme Castells. Segons assenyala, la força de l’autor resideix, precisament, en la seva capacitat de comunicar sense necessitat de grans artificis. “És una paraula molt potent, que no requereix altre artifici que ser escoltada”, afirma.

Un Blai Bonet menys evident

Castells explica que l’objectiu no era tornar únicament als poemes més coneguts, sinó oferir una mirada més àmplia sobre l’univers de l’autor. Per això, es va encarregar la dramatúrgia a Joan Tomàs Martínez Grimalt, coneixedor de l’obra de Bonet, amb la voluntat de fer una “destil·lació” dels textos que permetés descobrir altres facetes del poeta. “Volíem que el públic sortís amb noves citacions de Blai, amb versos menys evidents, però igualment poderosos”, resumeix.

L’espectacle s’estructura en set grans camins temàtics que recorren alguns dels eixos fonamentals de l’escriptura de l’autor de Santanyí. Hi ha una primera aproximació a la figura de Blai Bonet, un apartat dedicat a la correspondència i les relacions humanes, un altre centrat en el cos masculí i la transformació de Mallorca durant el boom turístic, un bloc dedicat al mar i al vincle amb la terra, un recorregut per les diferents mirades que Bonet tenia de la llibertat, un espai reservat al desig i un tram final que reuneix diversos conceptes essencials del seu pensament poètic.

El dramaturg Joan Tomàs Martínez explica que la proposta parteix sobretot de la poesia de Bonet, tot i incorporar també alguns fragments de prosa. La seva tasca ha estat seleccionar aquells textos que millor representen les preocupacions i els temes de l’obra del santanyiner que continuen interpel·lant el lector actual, tot evitant limitar-se als poemes més coneguts. “He intentat recollir les idees més actuals i representatives de Blai Bonet sense caure en els llocs comuns”, assenyala.

Martínez explica que els poemes apareixen sencers en alguns casos i, en altres, dialoguen entre ells mitjançant una dramatúrgia “poc intervencionista”, construïda perquè sigui la mateixa paraula de Bonet que guiï l’espectador. Entre els grans eixos del muntatge destaquen el desig i la llibertat, dos conceptes recurrents en l’obra del poeta que articulen bona part del recorregut escènic, com també els altres blocs esmentats anteriorment.

La dimensió musical també té un paper destacat en la proposta escènica. Mar Grimalt i Carles Medina han creat composicions originals inspirades en els textos de Bonet. Castells destaca que es va cercar una música “afinada al to” de l’espectacle, però que es va donar als músics llibertat creativa perquè aportassin una nova lectura dels versos. La directora recorda, a més, la trajectòria de Grimalt musicant autors com Miquel Bauçà i Damià Huguet, un bagatge que considera una garantia per acostar-se ara a l’univers de Blai Bonet.

Pel que fa al repartiment, la voluntat ha estat reunir intèrprets de generacions diferents i amb maneres diverses de dir la paraula poètica. Per això, a Toni Gomila, que ja ha interpretat textos de Bonet en altres ocasions, s’afegeixen Mercè Sampietro, Sílvia Bel i Jaume Madaula, que configuren un quartet que, segons Castells, respon a la voluntat d’oferir mirades complementàries sobre la seva obra.

La prèvia de Santanyí

Dia 19 de juliol, a Santanyí, abans de la funció d’Una veu plena de nius, s’inaugurarà a la Casa Blai Bonet una instal·lació a càrrec de Cabosanroque, un duet format per Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro, els quals treballen amb art sonor, tecnologia, espai i objectes. Presentaran On els mals camins es perden, una producció que s’endinsa en l’univers poètic de Blai Bonet apropant-s’hi des de la perspectiva del concepte de llibertat, idea sempre present en l’obra de l’escriptor, que esdevé cant col·lectiu, vitalista, i reflexió que no admet termes mitjans ni expressions tèbies.

Segons apunta la Fundació Mallorca Literària, les intervencions de Cabosanroque qüestionen l’espai d’exhibició, els formats i l’espectador a l’hora d’habitar aquest espai: físic, temporal i conceptual, sonor i visual. La seva formació acadèmica en música, enginyeria industrial i arquitectura els ha duit a emprar la tecnologia en totes les seves obres, entesa sempre com a eina, com a mitjà i no com a estètica, en un procés continu de recerca. La instal·lació de la Casa Blai Bonet es podrà veure fins dia 19 de setembre.